![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
De la fam\u00edlia Vives, pel segle XIX, hi havia quatre homes que es trobaven entre el sector de m\u00e9s alt prestigi de la societat d’aquell temps a D\u00e9nia. Tres d’ells eren germans: Antonio Vives Planells, sacerdot que arribaria a ser nomenat bisbe de Par\u00eds; Juan Francisco Vicente, metge militar i fam\u00f3s colonitzador de Luisiana; i Francisco Dionisio, que arrib\u00e0 a ser capit\u00e0 general de Cuba, i del qual ens hem proposat parlar m\u00e9s detingudament en aquesta croniqueta. N’hi havia un quart Vives, Antonio Vives i C\u00edscar, nebot dels anteriors i agr\u00f2nom que, a m\u00e9s de dedicar el seu temps a l’estudi de q\u00fcestions relacionades amb la seua professi\u00f3, va desempenyar diversos c\u00e0rrecs, com ara el d’intendent de les prov\u00edncies de Val\u00e8ncia i M\u00farcia. Col.labor\u00e0 amb articles publicats en diverses revistes t\u00e8cniques i tamb\u00e9 v\u00e0ries obres sobre temes agr\u00edcoles. Un d’ells sobre l’Albufera de Val\u00e8ncia, i un altre relacionat amb el conreu de l’arr\u00f2s.<\/p>\n
Per\u00f2 la meua intenci\u00f3 principal ha sigut la de parlar de Francisco Dionisio Vives i Planells. Jo sabia que aquest llinatge era representatiu de fam\u00edlies d’un relleu important a la nostra ciutat, per haver-lo llegit en diverses publicacions: la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana, la Gran Enciclop\u00e8dia de la Regi\u00f3n Valenciana i, principalment en el llibre Comerciantes, esclavos y capital sin patria, de Vicent Ribes, d’on he basat la major part de la hist\u00f2ria. I que havien aparegut -els Vives- pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant els segles XIII, XIV i seg\u00fcents. \u00c9s un cognom vinculat ja a la conquesta de les terres valencianes pel rei Jaume I, essent diverses persones les que intervingueren en aquell fet important d’on va n\u00e0ixer el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Francesc Vives, “El Tort”, va servir, a Joan II i Ferran II i passava de Perpignyan a Teulada, on s’assentava i es va afincar. Tingu\u00e9 set filles i cinc fills que quedaren heredades en Teulada, X\u00e0bia, Benissa, Oliva, Val\u00e8ncia i D\u00e9nia. Aix\u00f2 apareix en la Gran Enciclop\u00e8dia de la Regi\u00f3n Valenciana. Per altra banda, Joan Ivars Cervera, en el seu llibre Els noms de lloc i de persona de D\u00e9nia, quan parla dels cognoms de D\u00e9nia a trav\u00e9s dels segles, ja cita pel 1646 la pres\u00e8ncia dels Vives a la nostra ciutat, i tamb\u00e9 en anys posteriors. \u00c9s un cognom que s’ha ext\u00e9s bastant al pas del temps. Pel 1752 apareix un privilegi d’hidalgia a favor d’Ignacio Vives, de D\u00e9nia, Joan Llu\u00eds Vives i Marc, el gran humorista fil\u00f2sof, fou un dels nombrosos d’aquesta saga que apareguren pel Pa\u00eds Valenci\u00e0, encara que no crec que els Vives que anem a tractar preferentment tinguen cap lligam sangini amb aquest destacat personatge.<\/p>\n
I entrarem en la biografia. Hem dit que ens hem basat substancialment, quasi en exclusiva, en el bon treball realitzat per Vicent Ribes titulat Comerciants, esclavos y capital sin patria, publicat per la Generalitat Valenciana el 1993, amb motiu del V\u00e9 Centenari del descobriment d’Am\u00e8rica. Els Vives esmentats eren per les primeres d\u00e8cades del segle XIX components d’una de les fam\u00edlies acomodades de D\u00e9nia, segons es despr\u00e8n dels llibres de baptisme de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3. Aix\u00f2 podria desprendre’s pels padrins dels personatges indicats. Entre ells hi havia nobles i comerciant i algun clergue. Podr\u00edem destacar entre ells Nicol\u00e0s Merle, d’origen franc\u00e9s i dedicat al comer\u00e7, a m\u00e9s de ser un important propietari. Aquest va apadrinar Juan Nicol\u00e1s Mariano Carlos Vives, fill d’un altre germ\u00e0, Jorge, del bisbe, el militar i el capit\u00e0 general. Encara que sols dos dels esmentats, Juan i Francisco Dionisio, seguiren l’estela de les activitats del sucre, el caf\u00e8, el cot\u00f3, el tabac i… la ruta dels esclaus. Tots ells participaren d’aquesta pr\u00e0ctica de prosperitat molt habitual durant el segle XIX, malgrat que sembla descon\u00e8ixer la relaci\u00f3 en el pla econ\u00f2mic entre els membres d’aquesta fam\u00edlia Vives deniera. Per\u00f2, centrem-nos en el personatge protagonista, Francisco Dionisio Vives, i Planells. Molts autors coincideixen en manifestar que el c\u00e0rrec de capit\u00e0 general de Cuba, que va assumir el nostre personatge, estava considerat com el m\u00e9s desitjat de l’Estat espanyol al segle XIX. La prova del que s’ha dit \u00e9s la llista d’alguns que ostentaren aquell c\u00e0rrec tan important, com Serrano, O’Donnell, Roncali, Tac\u00f3, Dulce…, que aconseguiren c\u00e0rrec tan ben remunerat i desitjat en l’escalaf\u00f3 militar… Perqu\u00e8 no sols acumulaven una important traject\u00f2ria pol\u00edtica, sin\u00f3 tamb\u00e9 elevats resultats econ\u00f2mics, com ja veurem. Aix\u00ed i tot es considera que els millors temps d’aquella “bicoca” varen ser els de la pres\u00e8ncia del nostre personatge. Havia nascut a D\u00e9nia el 1755. La seua carrera militar la podr\u00edem sintetitzar en els seg\u00fcents moviments: la seua participaci\u00f3 en l’etapa d’enfrontament a la Fran\u00e7a republicana que estigu\u00e9 sota les ordres d’O Farril a la Toscana, en 1806. Ascendia a general de Divisi\u00f3 i fos nomenat capit\u00e0 general de Catalunya. Per\u00f2 renunci\u00e0 a aquest c\u00e0rrec per a ser destinat a l’esmentada capitania General de Cuba, m\u00e0xima aspiraci\u00f3 per a qualsevol militar, com hem dit abans. En aquella illa paradis\u00edaca, Francisco Dionisio Vives ostentaria un poder militar, absolut durant una d\u00e8cada, fent i desfent al seu arbitri, tot a\u00efllat d’un m\u00f3n ben embolicat en fortes batalles, intrigues i embolics pol\u00edtics. En el per\u00edode que Vives estigu\u00e9 al front dels designis de Cuba, com a capit\u00e0 general, es varen produir per primera vegada uns intents de donar-li racionalitat a l’economia i potenciar els seus recursos per tal d’integrar-la a la l\u00ednia que estava instant-se l’economia en l’ordre mundial. Podria dir-se que el primer marc es la estad\u00edstica de l’illla de Cuba es produ\u00efa pel 1829, en l’\u00e8pica del seu mandat. Va ser un intent, amb major o menor fortuna, de realitzar un inventari de la riquesa d’aquell pa\u00eds. Tamb\u00e9 fou durant aquell per\u00edode quan se li donava for\u00e7a al primer mapa topogr\u00e0fic de la illa, que \u00e9s conegut com la “carta de Vives”. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"De la fam\u00edlia Vives, pel segle XIX, hi havia quatre homes que es trobaven entre el sector de…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38991","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n