![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Durant sis setmanes \u2013continuant amb aquesta- he anat minimitzant sobre l’aparici\u00f3 de l’Agrupaci\u00f3 Art\u00edstica Musical, basant-me amb les actes que la Junta Directiva em va facilitar fa molts anys. Pens\u00e0vem que amb la minuciosa refer\u00e8ncia sobre la vida oficial i dom\u00e8stica dels primers anys de la banda, nascuda ara fa seixanta anys, aport\u00e0vem un modest espai relacionat amb aquell temps ja tan lluny\u00e0. I pensem acabar el treball ara, per a deixar en mans d’estudiosos el projecte d’aquesta hist\u00f2ria que podria suposar un llibre extens sobre la banda. Com haureu pogut con\u00e8ixer els qui haveu tingut la paci\u00e8ncia de llegir les meues croniquetes, des de les d\u00e8cades dels cinquanta i els seixanta del segle passat, el funcionament de la societat va patir les circumst\u00e0ncies dures d’aquell temps, encara amb les repercussions de la grisa i dura postguerra. Vindrien despr\u00e9s noves actituds per salvar en un principi els problemes econ\u00f2mics que condu\u00efren als gestors de la banda a acudir a la banca i caixes d’estalvis per accedir a les necessitats d’aquella societat -instruments, uniformes, partitures, n\u00f2mines de la direcci\u00f3, etc.- destinades a una agrupaci\u00f3 que naixia pr\u00e0cticament de zero i havien de muntar-ho tot amb l’escassesa de recursos econ\u00f2mics que obligaren en uns moments fins i tot a rec\u00f3rrer al pr\u00e9stec personal de 40.000 pessetes facilitat pel president Manuel Lattur Catal\u00e0, que haurien d’anar retornant-lo a poc a poc.<\/p>\n
Un altre handicap per a la potenciaci\u00f3 de la banda era la manca d’un local adequat, que tardaria molts anys en aconseguir-lo, mentre aprofitaven la planta alta i de darrere de l’Ajuntament per als assajos. D\u00e9nia va viure molts anys sense cap edifici adequat per al desenvolupament de les activitats band\u00edstiques. Hauria de passar encara molt de temps per a resoldre’s el problema. Mentrestant es reunien a l’antic Caf\u00e9 Neutro o en cases particulars. El 10 de gener de 1971 es produ\u00efa la renovaci\u00f3 de la Junta Directiva i alguns vocals per unanimitat. Donaven la rendici\u00f3 de comptes de l’any passat, amb uns ingressos per actuacions oficials i particulars de 87.000 pessetes, i per quotes i donatius ascendien a 12.500 pessetes. Total ingressos 99.500 pessetes. En les despeses, per al director i ajudant, 45.000 pessetes. Gratificacions als m\u00fasics 52.500 pessetes. Per la neteja de l’Acad\u00e8mia 1.500 pessetes. Reparaci\u00f3 d’instruments 2.240 pessetes. Total despeses: 101.240 pessetes. Aix\u00f2 donava un d\u00e8ficit de 1.310 pessetes, del qual se’n feia c\u00e0rrec la Directiva. Aix\u00ed anaven les coses per aquella etapa on hem pensat tancar la hist\u00f2ria popular d’aquesta Agrupaci\u00f3. Pensem que haur\u00edem de detenir-nos un poc en la seua vida que aportaria -al nostre parer- noves formes en el foment de la banda. Ens referim a la jubilaci\u00f3, pel 1978 del seu director Santiago Almi\u00f1ana. Naturalment s’havien d’iniciar noves gestions a la recerca d’un substitut. I \u00e9s el president Manuel Lattur Mont\u00f3n (fill) qui es dirigeix a Josep Sendra, de Pego, que en aquells moments compartia la direcci\u00f3 de la banda del seu poble amb la de Teulada. A ell li agrad\u00e0 l’oferta perqu\u00e8 pensava que era un pas endavant en la seua carrera. Per\u00f2 aquesta actitud va significar l’aparici\u00f3 d’unes fortes cr\u00edtiques, perqu\u00e8 alguns ve\u00efns seus arribaren, fins i tot, a manifestar al president Lattur amb un sentit cr\u00edtic que, amb un adequat di\u00e0leg, anaren aclarint la realitat de la situaci\u00f3. Josep, al marge de la direcci\u00f3 de les bandes, practicava el seu instrument, la trompeta, amb actuacions d’orquestres d’animaci\u00f3 per la comarca en uns moments on el turisme anava prenent for\u00e7a, principalment per les poblacions costeres. Les activitats musicals, com a trompetista, constitu\u00efen, b\u00e0sicament, la seua font econ\u00f2mica. Per\u00f2 ell s’havia plantejat les seues possibilitats en l’activitat musical: com a trompetista, compositor o la de pedagog-director, com em va manifestar en una entrevista que vaig publicar al meu llibre D\u00e9nia: personatges populars, el 2006. Es plantejava, principalment, mamprendre un comprom\u00eds un poc fora d’all\u00f2 considerat normal, \u00e9s a dir, dirigir els seus esfor\u00e7os majors en l’aspecte social, en intentar una correcci\u00f3 dels h\u00e0bitats viciats, per dir-ho d’alguna manera, m\u00e9s que fer m\u00fasica \u00fanicament, sense abandonar, clar est\u00e0, l’aspecte musical de la banda. Dir\u00edem que es preocup\u00e0 d’una bona harmonia al si de les escoles, en preocupar-se que en la banda prevalesqueren els valors humans, quan eixa no havia sigut la part important en totes les agrupacions musicals. A m\u00e9s a m\u00e9s, es proposava humanitzar les relacions, practicar el valenci\u00e0 com a vehicle de relacions entre els m\u00fasics i educands amb el director. Se’n va preocupar de fer viva la llengua valenciana en el di\u00e0leg i en els propis escrits. Aix\u00f2 es va notar en la seua traject\u00f2ria de 25 anys al si de l’Agrupaci\u00f3.<\/p>\n
La presencia de Josep Sendra estimem que va repercutir molt positivament en els “nous” valors de la banda i en altres coses rom\u00e0ntiques com el seu “invent” de la banda de La Marina Alta, que li donava un sentit social a la m\u00fasica quan intervingueren en les celebracions dels “Dia Nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0”, “25 d’abril”, els Aplecs que es muntaven a Castell\u00f3, Val\u00e8ncia i Alacant, alguns a la pla\u00e7a de bous de Val\u00e8ncia organitzats per Acci\u00f3 Cultural, va se una etapa que emocionava l’aparici\u00f3 de la Banda de la Marina Alta, amb una bona pres\u00e8ncia dels m\u00fasics deniers i condu\u00efda per la “m\u00e0gia” de Josep Sendra.<\/p>\n
Ens hem apartat un poc de la pres\u00e8ncia estricta de l’Agrupaci\u00f3 de D\u00e9nia en uns moments que comen\u00e7ava a cr\u00e9ixer amb nous canvis com la pres\u00e8ncia del director Frank De Vuyst i l’assumpci\u00f3 de Josep al front de la banda juvenil de l’Agrupaci\u00f3 deniera i altres canvis en la seua Directiva que tots coneguem. La veritat \u00e9s que ens ha resultat molt dif\u00edcil la s\u00edntesi, almenys introduct\u00f2ria, la introducci\u00f3-selecci\u00f3 d’aquesta llarga hist\u00f2ria en els seixanta anys meravellosos de la m\u00fasica local. I aqu\u00ed tallem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Durant sis setmanes \u2013continuant amb aquesta- he anat minimitzant sobre l’aparici\u00f3 de l’Agrupaci\u00f3 Art\u00edstica Musical, basant-me amb les…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38985","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n