![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un esport tan antic com aquest, que ja el practicaven grecs i romans, no podia estar absent de les terres valencianes, encara que amb certs variants. Els estudiosos del tema diuen que ja aparegueren per aqu\u00ed, importat per Jaume II -per dir-ho d’alguna manera- fa d’a\u00e7\u00f2 m\u00e9s de set-cents anys. La seua pr\u00e0ctica al carrer ha estat motiu de festa durant molt\u00edssim temps. Alguns autors antics, entre ells Llu\u00eds Vives en els seus Di\u00e0legs, descriuen el joc de la pilota valenciana, joc que va adquirir, ja per l’edat mitjana, una especial import\u00e0ncia al Pa\u00eds Valenci\u00e0 on, per les mol\u00e8sties que ocasionaven als vianants, obligaren a prohibir-se dins les muralles d’algunes ciutats, com \u00e9s el cas de Val\u00e8ncia, pel 1391, i Castell\u00f3 de la Plana, pel 1412. Per\u00f2 eixa actitud no pogu\u00e9 sufocar l’entusiasme pel nostre esport aut\u00f2cton i proliferaren els espais de la sua pr\u00e0ctica en llocs oberts o en coberts: els trinquets. \u00c9s a dir que, sense abandonar les zones on havia nascut aquest moviment l\u00fadic i esportiu, a les vies p\u00fabliques de les poblacions, la seua evoluci\u00f3 i les exig\u00e8ncies del ve\u00efnat va conduir a la construcci\u00f3 dels esmentats edificis anomenats trinquets, que anaren proliferant per tot arreu.<\/p>\n
Per\u00f2 centrem-nos a D\u00e9nia. Els antecedents contrastats ens revelen l’exist\u00e8ncia del carrer de la Pilota, al barri mariner de Baix la Mar, possiblement des de principis del segle XVII, i de les cites d’El Llobarro, de moss\u00e8n Francesc Palau. En documents de l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia, precisament, apareix la refer\u00e8ncia en un escrit, pel 1868, de la Comissi\u00f3 d’Obres del Moll projectades i dirigit al President de la Junta Revolucion\u00e0ria, que governava aleshores la ciutat de D\u00e9nia, pel qual li demanaven autoritzaci\u00f3 per unir un dels molls, tot enderrocant uns trossos de muralla, entre ells el trinquet. \u00c9s a dir, que es feia const\u00e0ncia de la seua exist\u00e8ncia al barri mariner per aquella data.<\/p>\n
Pel qeu fa a la cita d’El Llobarro es referia al trinquet o “juego de pelota”, com se l’anomenava per aquells temps, situat al final del que despr\u00e9s es convertiria en el carrer Diana. Apareix grafiat en uns pl\u00e0nols d’Alexo Berlinguero, del 1789, d’A. Labordem del 1811, i de Francisco Coello, del 1859. Estava aquest trinquet ubicat front al “Torre\u00f3n de la Glorieta”, baixant del citat carrer Diana, conegut aleshores com el cam\u00ed del trinquet, precisament, a m\u00e0 dreta i fent angle amb el carrer Col\u00f3n, per la zona on es trobava la llibreria Bertomeu, ja desapareguda. Aquest trinquet estava adossat a la muralla, com tants altres.<\/p>\n
Amb el nom de Trinquet del Clero s’havia autoritzat la construcci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica de la pilota valenciana d’una infrastructura que adossaren a les esquenes de l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3, l’actual pla\u00e7a del Consell. La llic\u00e8ncia se li havia concedit a l’enginyer Antonio Samper, el 1778, segons el citat moss\u00e8n Francesc Palau, en El Llobarro. En aquesta publicaci\u00f3, a m\u00e9s a m\u00e9s, parla d’un ofici del Governador Civil que transmetia les ordres del Capit\u00e0 General del Regne de Val\u00e8ncia pel que demanava l’enderrocament de l’esmentat trinquet de pilota per estar constru\u00eft entre la porta de mar i el torrell\u00f3 del castell que la defensava i impedia la protecci\u00f3 d’aquesta fortalesa davant els atacs de les forces franceses. Aix\u00f2 ocorria el 4 d’agost de 1806. Despr\u00e9s de demanar que es permetera el manteniment del trinquet rebaixant el front\u00f3 al nivell de la tronera del susdit torrell\u00f3, el Capit\u00e0 General va accedir a aquella petici\u00f3 i el trinquet es va mantenir durant un temps, com a m\u00e0xim fins el 1869, quan en la zona es constru\u00efa el que va ser el primer teatre estable de la ciutat: el Teatre Principal.<\/p>\n
Desapareguts eixos trinquets -el del carrer Diana i el del Clero- naixia el que hauria de ser el m\u00e9s important i que, despr\u00e9s de v\u00e0ries vicissituds, tenim ara dempeus: el trinquet “Vista Alegre”. Es va inaugurar pel 1874. Estava i continua estant ubicat al carrer que porta el seu nom, i tamb\u00e9 adossat a una muralla del castell.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament, al carrer Campo, fa ja m\u00e9s d’un segle, el ve\u00ed de D\u00e9nia Jos\u00e9 Devesa Moll -el “tio” Pepe- muntava un trinquet de mes redu\u00efdes dimensions, on les partides es disputaven amb pilota grossa, no tan dura com les de vaqueta dels trinquets habituals, entre ells el nostre Vista Alegre. Estava ubicat al n\u00famero 34 d’aquesta avinguda, on, despr\u00e9s d’unes obres de reforma i ampliaci\u00f3, s’instal\u00b7laria una entitat banc\u00e0ria. All\u00ed s’organitzaven, generalment en pla no competitiu, animades partides de caracter\u00edstiques diferents. Al “tio” Pepe el secundava la seua dona, Francisca. Ella era la que confeccionava aquelles pilotes grans. Ell feia de marxador o d’home bo, per tal de dirimir les possibles q\u00fcestions entre els jugadors, que no solien ser massa fortes. M\u00e9s tard va \u00e9sser la filla d’ells, tamb\u00e9 Francisca de nom, l’encarregada de portar all\u00f2 endavant. Nom\u00e9s jugaven per dalt corda i es feia necessari, com resulta obvi, m\u00e9s habilitat que no for\u00e7a. Alguns jugadors destacats i habituals de l’etapa que hem pogut averiguar -entre les d\u00e8cades dels trenta als seixanta- eren Miguel P\u00e9rez Sobrecases -conegut, popularment, com Micalet de la Melva, Cholbi, els germans Oliver (els bessons), Emilio Oliver i el seu germ\u00e0 Ximo, Romans… i, a vegades, altres jugadors que “baixaven” del trinquet gran de dalt, el Vista Alegre, a m\u00e9s de bastants m\u00e9s que es divertien amb eixes activitats tan nostres que els temps moderns anaren arraconant a poc a poc.<\/p>\n
Al Vista Alegre es jugava amb l’habitual pilota de vaqueta que, com \u00e9s sabut, s’anomena aix\u00ed perqu\u00e8 est\u00e0 confeccionada amb pell de bou i, segons Llorens Millo, concretament de la zona del bescoll. Consta de vuit triangles que, cosits, formen una petita esfera d’uns 40 mil.l\u00edmetres de di\u00e0metre i farcida de borra. Tot confeccionat d’una manera artesana per persones especialitzades de Carcaixent, Casinos, la Vall d’Uix\u00f3, etc. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Un esport tan antic com aquest, que ja el practicaven grecs i romans, no podia estar absent de…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38939","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n