![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A partir de la vida cultural de la pla\u00e7a de Mariana Pineda, se’ns ha acudit dedicar un espai a la biografia d’aquest personatge hist\u00f2ric, considerant l’inter\u00e8s que venen mostrant bastants ve\u00efns per con\u00e8ixer algunes refer\u00e8ncies relacionades amb els t\u00edtols dels carrers i places de la ciutat.<\/p>\n
El nom complet de Mariana Pineda, de pila, era: Mariana Rafaela Gila Judas Tadea Francisca de Paula Benita Bernarda Cecilia de Pineda Mu\u00f1oz. Aix\u00ed de llarg. Per\u00f2 pass\u00e0 a la hist\u00f2ria com Mariana Pineda, o Marianita Pineda, com la reconegueren, al pas dels temps, tots els qui l’estimaven i consideraven un mite en la defensa de les llibertats: l'”Hero\u00efna de la Llibertat”.<\/p>\n
Naixia a Granada l’1 de setembre de 1804, filla de Mariana de los Dolores Mu\u00f1oz Bueno, d’origen humil, i del capit\u00e0 de navili retirat Mariano de Pineda i Ram\u00edrez. Els pares trencaren la relaci\u00f3 sentimental dos anys despr\u00e9s i Mariana quedava sota la cust\u00f2dia del pare, que moria un anys m\u00e9s tard i la xiqueta restava durant algun temps a la cura del seu oncle Jos\u00e9, descrit com un home “solter\u00f3n, achacoso y ciego”. Finalment quedaria acollida sota la responsabilitat d’uns amics de la fam\u00edlia: Jos\u00e9 de Mesa i \u00darsula de la Presa, que li proporcionaren una educaci\u00f3 esmerada. Era, Mariana, una xica rosa, d’ulls blaus i pell blanca, segons les cr\u00f2niques. Als 14 anys coneixeria un militar ja retirat i amb una salut malaltissa, Manuel Peral Valte, partidari ferm del liberalisme en aquella \u00e8poca absolutista de Ferran VII. Es casaven el 9 d’octubre de 1819, i el 31 de mar\u00e7 de l’any seg\u00fcent naix el seu primer fill. Envidua el 1822, amb ja dos fills al seu c\u00e0rrec. Compromesa amb el m\u00f3n liberal cada vegada m\u00e9s en contra de l’absolutisme. De Marina s’enamora un jove que m\u00e9s avant seria Ministre d’Hisenda i una de les persones m\u00e9s riques d’Espanya: Jos\u00e9 de Salamanca y Mayol, el marqu\u00e9s de Salamanca. Per\u00f2 ella el refusava per un altre jove, d’oposta ideologia: el militar liberal Casimiro Brodett. La boda, per\u00f2, es frustrava per no aconseguir llicenciar-se per la seua adscripci\u00f3 pol\u00edtica liberal. L’enfrontament entre liberals i absolutistes (aquests en el poder) era coda vegada m\u00e9s dura, i el 1828 una forta conspiraci\u00f3 provocava una dura repressi\u00f3 amb arrests i ajusticiaments dels liberals. Mariana Pineda assumia una actitud militant notable i es convertia en una de les c\u00f2mplices de la fuga de la pres\u00f3 del seu cos\u00ed, el capit\u00e0 Fernando \u00c1lvarez de Sotomayor, destacat liberal comdemnat a mort per l’al\u00e7ament dels ex\u00e8rcits d’Andalusia contra el rei Ferran VII, el 1820, promogut pel general Rafael de Riego. Ella aconseguia introduir un h\u00e0bit de frare i unes barbes postisses, que li facilitaren la fuga al cos\u00ed. A Mariana la consideren c\u00f2mplice principal, per\u00f2 els absolutistes no poden arreplegar proves, i ella continua col\u00b7laborant amb l’ajuda a presos, fent d’enlla\u00e7 des de Gibraltar o facilitant la seua casa com a refugi de liberals compromesos, malgrat l’estreta vigil\u00e0ncia a que estava sotmesa per la policia.<\/p>\n
Ram\u00f3n Pedrosa i Andrade, comissionat especial per a les causes de conspiraci\u00f3 contra la seguretat de l’Estat, entra el 1831 a casa de Mariana. \u00c9s una esp\u00e8cie de policia pol\u00edtica i li requisa una bandera, feta amb tafet\u00e0 morat al qual s’havia cosit un triangle verd, els dos colors del concepte d’Orient ma\u00e7\u00f2nic, que duia brodat amb fil roig el lema “Igualdad, Libertad y Ley”. Se li havia encarregat la confecci\u00f3, que ella traslladaria a dues criades seues, perqu\u00e8 no sabia brodar. L’arrestaren acusant-la de conspiraci\u00f3 i insurrecci\u00f3 i l’empresonaven. Un sacerdot liberal, amic d’una de les criades, va veure el brodat i li ho comptava al seu pare realista Juli\u00e1n Herrera, demanant-li moderaci\u00f3, dient-li que la revoluci\u00f3 ja era imminent, per tal de pressionar, per\u00f2 aquest ho denunciava a Pedrosa, que havia anat darrere Mariana molts anys. La detenia amb arrest domiciliari i obligant-la a amagar la bandera a casa de l’hero\u00efna per tal que la policia obtingu\u00e9 la prova del delicte. Ella intenta escapar disfressada d’anciana, per\u00f2 la detingueren i la tancaren al convent de Santa Maria Egipc\u00edada de Granada, en un principi utilitzat per rehabilitar prostitutes i degenerant en pres\u00f3 com\u00fa per a dones. Durant el judici, Pedrosa, que se l’havia insinuat, enamorat o conf\u00f3s, intenta convencer-la de qu\u00e8 delate els seus c\u00f2mplices a canvi d’atorgar-li el perd\u00f3, per\u00f2 ella es nega rotundament. Al final, amb un judici ple d’irregularitats, Ferran VII signa la seua sent\u00e8ncia de mort amb arguments com actes de rebel.li\u00f3 o de suscitar commocions populars. En con\u00e8ixer la sent\u00e8ncia, Marina Pineda exclama: “El recuerdo de mi suplicio har\u00e1 m\u00e1s por nuestra causa que todas las banderas del mundo”. A la vespra havia escrit un testament i una carta als seus fills dient-los que moria dignament per la llibertat i la P\u00e0tria, per\u00f2 els papers foren requisats per considerar-los subversius. El 26 de maig de 1831 era condu\u00efda a la que ara \u00e9s anomenada Plaza de la Libertad, i all\u00ed era ajusticiada p\u00fablicament amb el brutal garrote vil.<\/p>\n
L’opini\u00f3 estesa diu que la seua execuci\u00f3 no pretenia sols castigar els liberals, sin\u00f3, tamb\u00e9, la participaci\u00f3 de la dona en la via pol\u00edtica i social en la convulsa Espanya del segle XIX. Es convertia en una m\u00e0rtir per als liberals i en un s\u00edmbol de la lluita contra la falta de llibertats fins el segle XX. Per extensi\u00f3, tamb\u00e9 en una bandera del republicanisme, junt amb l’Himne de Riego, el general que s’havia al\u00e7at el 1820 contra Ferran VII en Andalusia. El record de Marianita Pineda va impactar popularment quan la II Rep\u00fablica, associant-la amb els seus valors. Garcia Lorca, el 1925, escrivia Mariana Pineda, obra que estrenaria la gran actriu catalana Margarita Xirgu i significaria un notable homenatge a l’hero\u00efna.<\/p>\n
A D\u00e9nia li dedicaren una pla\u00e7a al seu nom. Al padr\u00f3 de 1900 ja apareix i aix\u00f2 ens fa suposar que li seria dedicada quan la I Rep\u00fablica. El nom de Mariana Pineda es va salvar de la “depuraci\u00f3” de topon\u00edmies per part del franquisme en acabar la guerra del 36. Segons es diu, per confondre el nom de l’hero\u00efna amb el d’una religiosa deniera, possiblement Sor Mariana de San Sime\u00f3n, agustina del convent de les Agustines. Damunt, el 1944, l’Ajuntament acordava canviar-li, a la pla\u00e7a, el nom pel de Plaza de la Argentina, “como homenaje y prueba de leal amistad a la naci\u00f3n hermana y confirmaci\u00f3n del Imperio espiritual hispano-americano”. Per\u00f2 no es port\u00e0 a la pr\u00e0ctica, i aqu\u00ed tenim l’espai per al “miraclet” anual de la Flexi\u00f3 Verbal, en el coret de Baix la Mar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"A partir de la vida cultural de la pla\u00e7a de Mariana Pineda, se’ns ha acudit dedicar un espai…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38937","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n