![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A finals del 1967, l’Ajuntament aconseguia l’adjudicaci\u00f3 d’una nova emissora -ara de freq\u00fc\u00e8ncia modulada- encara que la concessi\u00f3 oficial definitiva no arribaria fins el mes d’agost de l’any seg\u00fcent. La corporaci\u00f3 obri un concurs i acaba atorgant-se-li la seua explotaci\u00f3 a Germ\u00e1n Gonz\u00e1lez Pastor, per vuit anys i amb un import anual de 30.000 pessetes durant els tres primers anys, 60.000 els dos seg\u00fcents i 90.000 els tres \u00faltims. L’emissora s’instal\u00b7la, en un principi, a l’Institut Laboral. Estigu\u00e9 tres dies a prova i s’inaugur\u00e0 definitivament, a primers de maig, encara que l’autoritzaci\u00f3 definitiva no havia arribat. Els estudis s’instal.laven al carrer Ram\u00f3n y Cajal, i d’all\u00ed al n\u00famero 43 del carrer Campo. Com a director i responsable t\u00e8cnic figurava el concessionari Germ\u00e1n Gonz\u00e1lez. El personal de locutori l’integren Marisa Ferr\u00e1ndiz, Rosa Mari Pastor, Maite Marz\u00e1, Miguel Quesada, Pepe Terrades -en les cr\u00f2niques esportives- i Mart\u00ed Ivars (“Chiqui”). Despr\u00e9s Rosa Mari Pastor es retira i entra en el seu lloc Ana Albarrac\u00edn. S’inicia una certa obertura en la informaci\u00f3 de car\u00e0cter local, que pr\u00e0cticament no havia existit. \u00c9s quan “Chiqui” comen\u00e7a a posar en marxa un informatiu molt cr\u00edtic de car\u00e0cter municipal amb el que expressa la seua opini\u00f3 sobre petits o grans problemes ciutadans, la qual cosa li va ocasionar alguns contratemps, passant per la suspensi\u00f3 temporal del programa, que estava visat pr\u00e8viament pel delegat local responsable de censura. L’emissora vivia moments dif\u00edcils, els propis d’un per\u00edode de transici\u00f3, perqu\u00e8 les FM que comen\u00e7aven a n\u00e0ixer es trobaven amb el fet de la lenta aparici\u00f3 dels aparells de r\u00e0dio que anaren permetent la recepci\u00f3 de la nova freq\u00fc\u00e8ncia. L’altre entrebanc era el de la compet\u00e8ncia de la televisi\u00f3. Aix\u00ed i tot la nova emissora tenia certa pres\u00e8ncia en la vida deniera, per la festa dels Reis, organitzant unes gales infantils al Sal\u00f3 Diana del carrer Campo, amb la intervenci\u00f3 de la Coral D\u00e9nia, el guitarrista Joaqu\u00edn Bosc\u00e0 i altres. O l’organitzaci\u00f3 d’un concurs nadalenc de contes. I pel 1974 el seu director German Gonz\u00e1lez ens proposava al Grup de Teatre Llebeig la creaci\u00f3 d’un programa radiof\u00f2nic en la nostra llengua, el primer aparegut a D\u00e9nia i un dels pioners al Pa\u00eds Valenci\u00e0. I aix\u00ed es posava en marxa el que anomen\u00e0rem D’un temps d’un pa\u00eds, t\u00edtol tret de la famosa can\u00e7\u00f3 de Raimon. Tenia una duraci\u00f3 de 45 minuts i s’emetia cada dijous a les 9 de la nit. Intervenien Rosa Oltra, Rafa Serrano, Carme Llorca, Quica Rueda, Sebasti\u00e0 Garcia, Llu\u00eds Adam, Vicent Balaguer… La gravaci\u00f3 pr\u00e8via i el muntatge posterior corria a c\u00e0rrec -d’una manera desinteressada, com tots- de Jordi Pastor, pastor evang\u00e8lic de l’Esgl\u00e9sia Baptista de D\u00e9nia, en els propis estudis d’eixa congregaci\u00f3. En el programa es tractaven temes relacionats amb la nostra llengua i cultura, amb di\u00e0legs aclaridors, a m\u00e9s de cr\u00edtica de llibres, notes d’humor, emissi\u00f3 de discos dels nostres cantants, etc. El primer programa es va emetre el 4 de juliol de 1974. El “sistema”, en la seua l\u00ednia din\u00e0mica de censura, ben prompte va suspendre aquelles emissions, les quals, despr\u00e9s d’adaptar-se a tots els tr\u00e0mits legals pel director de l’emissora, Germ\u00e1n Gonz\u00e1lez Pastos, el programa reaparegu\u00e9 el 23 de setembre d’aquell mateix any. Per\u00f2 les pressions no paraven i, malgrat ajustar-se a tots els requisits previs, passant per Informaci\u00f3n y Turismo d’Alacant, etc., acab\u00e0 sent clausurat definitivament el 7 d’abril de 1975, perqu\u00e8 all\u00f2 molestava massa en una etapa on el car\u00e0cter reivindicatiu i l’\u00fas “ins\u00f2lit” de la nostra llengua resultava massa fort per a que les autoritats i les “forces vives” poguessen digerir-ho. Cal afegir que dins l’esmentada programaci\u00f3 es convoc\u00e0 el primer concurs de poesia en valenci\u00e0, d’important resson\u00e0ncia, on participaren entre d’altres Antoni Prats, Dom\u00e8nec Canet, Francesc de Paula Seva, Alfons Llorens, Jes\u00fas Huguet, Rafael Cerver\u00f3, Albert Taberner, Josep Franco, Eugeni-Adolf Monjo, Sebasti\u00e0 Garcia, Vicent Balaguer…, bastants d’ells persones conegudes en el m\u00f3n de la literatura, la cultura en general o la pol\u00edtica. Es presentaren en total trenta-cinc treballs. El jurat el va presidir Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s i el completaven Josep-Llu\u00eds Blasco i Josep-Antoni Devesa. El poeta de Burjassot vingu\u00e9 a D\u00e9nia a l’acte de lliurament de premis, el 5 de gener de 1975 i va oferir un recital de poemes seus, despr\u00e9s que foren llegits els treballs dels tres primers premis, al sal\u00f3 d’actes de la Casa de Cultura, que s’havia inaugurat pocs mesos abans. Com la legislaci\u00f3 no permetia un tractament comercial, l’Ajuntament, despr\u00e9s del venciment dels vuit anys de la concessi\u00f3 atorgada a Germ\u00e1n Gonz\u00e1lez, va decidir traspassar l’emissora a la Cadena Ser, que el 6 de maig de 1981 l’explotaria amb la freq\u00fc\u00e8ncia modulada. All\u00f2 va originar un conflicte, que no anem a tractar ara. El ben cert \u00e9s que la nova emissora emetria en freq\u00fc\u00e8ncia de 92.5 megacicles, la instal\u00b7laven al carrer Campo, figurant com a director Antonio Serrano d’Alacant, encara que aquest designava la seua funci\u00f3, inicialment, a Miquel Quesada, qui, junt a Marisa Ferr\u00e1ndiz, Maite Marz\u00e1 i Ana Albarrac\u00edn, assumirien el seu funcionament. Pocs anys m\u00e9s tard la propietat de l’emissora va ser adquirida a la Ser per Ingenier\u00eda y T\u00e9cnica de Comunicaci\u00f3n, S.L. i es va mantenir dins de la cadena. Des d’aleshores la seua direcci\u00f3 va ser assumida per Vicent Miralles, treballant en ella, inicialment P\u00e1ngel Albi, Javier Zamora, Jos\u00e9 Maria Almi\u00f1ana, Carlos Garc\u00eda, David Pons, Miguel Moreno i Rosa-Mari Pastor. Els primers informatius locals foren muntats per Paco Serradell, en recuperar-se la Democr\u00e0cia. Col.laboraven en l’\u00e0rea d’esports Pepe Gea i P\u00e1ngel Albi, i Toni Reig donava tamb\u00e9 algunes cr\u00f2niques en directe. En abandonar Serradell R\u00e0dio D\u00e9nia, s’encarreg\u00e0 JulioMonfort dels informatius i despr\u00e9s ho feia P\u00e1ngel Algi. Naturalment hi ha hagut diversos canvis, per\u00f2 aqu\u00ed hem decidit tancar la nostra informaci\u00f3, tot considerant que el tema dona per a molt m\u00e9s i que la hist\u00f2ria forma ja part d’una actualitat, que podran tractar altres persones interessades per la investigaci\u00f3 d’aquest m\u00f3n de la radiodifusi\u00f3. I tallem aqu\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"A finals del 1967, l’Ajuntament aconseguia l’adjudicaci\u00f3 d’una nova emissora -ara de freq\u00fc\u00e8ncia modulada- encara que la concessi\u00f3…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38935","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n