![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Maria Marsal -ja ho hem dit alguna vegada- va ser la primera locutora de la nostra emissora local, que havia muntat son pare Pepe Marsal Caballero.<\/p>\n
Amb motiu de l’\u00f2bit de Maria se’ns va oc\u00f3rrer sintetitzar la hist\u00f2ria de R\u00e0dio D\u00e9nia. La darrera setmana f\u00e8iem un llistat dels cantants que solien omplir amb la seua discografia la vida de l’emissora. En aquells moments -pels quaranta\/cinquanta del segle passat- la r\u00e0dio s’havia convertit en un element de molta atracci\u00f3. Es vivia la febre de la r\u00e0dio-nolvel.la: Lo que nunca muere, Ama Rosa, etc., que no entraren per la nostra emissora local, modesta i independent, que no connectava amb la Ser. Per\u00f2 tenia un quadre d’actors de bon nivell, que representaven per les ones algunes funcions, a m\u00e9s de les que se solien representar en el Teatro Circo i Sal\u00f3n Moderno. Precisament al “Circo”, des de R\u00e0dio D\u00e9nia organitzaren el muntatge d’una famosa par\u00f2dia, en vers, de Mu\u00f1oz Seca: La venganza de Don Mendo. Fou pel 1949, impulsat pel director de l’emissora Luis Cuesta, que interpret\u00e0 el paper del protagonista, amb la coprotagonista Rosita Oltra i un repartiment de m\u00e9s de 30 personatges, disposant d’una excel\u00b7lent escenografia i un vestuari de l’\u00e8poca com mai hav\u00edem utilitzat els afeccionats deniers. Fou un gran \u00e8xit. Luis Cuesta, per raons professionals, abandon\u00e0 D\u00e9nia, pel 1951, i es feia c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 el mestre “de govern” i militant falangista Jos\u00e9 Sanz, que no aporta res de nou, perqu\u00e8 no en sabia. All\u00f2 era un c\u00e0rrec pol\u00edtic. Afortunadament, un parell d’anys despr\u00e9s apareix Esteban Ribes al front de l’emissora, una persona culta amb un gran amor pel teatre on havia destacat com actor i director. Amb la seua aparici\u00f3 se li va donar un nou impuls al r\u00e0dio-teatre. Per\u00f2 els equips t\u00e8cnics necessitaven alguna renovaci\u00f3 i R\u00e0dio D\u00e9nia arribava als m\u00e9s baixos nivells, en tots els sentits. I l’alcalde Pascual Mart\u00ed intentava salvar la nau. A principis dels seixanta Esteban Ribes deixa la direcci\u00f3 de l’emissora, entrant oficialment en eixe c\u00e0rrec Jos\u00e9 Ferrer Rostoll, per\u00f2 els qui afronten la pr\u00e0ctica administrativa i de programes van ser Antonio Timoner i jo mateix amb la idea de remuntar l’an\u00f2mala situaci\u00f3. Per una banda es mantenen contactes amb un enginyer electr\u00f2nic resident a Puente Genil -Antonio Orellana-, al qual se li encomana un nou aparell emissor d’ona mitjana, m\u00e9s modern, per tal de substituir l’anquilosat material de que es disposava en aquell moment. Paral\u00b7lelament comen\u00e7ava a construir-se un local per a l’emissora a la zona de Les Marines, a l’eixida de la poblaci\u00f3. Mentrestant es potenciava la programaci\u00f3 teatral, la dels esports -tot amb car\u00e0cter setmanal- i principalment es creava un programa matinal am\u00e8 i variat, de dues hores de duraci\u00f3, titulat Feria de Canciones, que va assolir molta audi\u00e8ncia, perfectament condu\u00eft per Rosa Oltra, la veterana locutora recuperada per a la r\u00e0dio.<\/p>\n
Comencen els problemes. Pel 1954 R\u00e0dio D\u00e9nia s’integra en la Red de Emisoras del Movimiento amb els distintiu REM n\u00fam. 7, i pel febrer del l’any 1963 es retira d’eixa cadena. El 24 d’octubre del mateix any un decret declara d’ofici la caducitat de totes les emissores locals regulades pel decret de 8.12.32, a l’empar del qual havia nascut R\u00e0dio D\u00e9nia. Aleshores les emissores locals sol\u00b7licitaren autoritzaci\u00f3 provisional per a continuar emetent en Ona Mitjana. La petici\u00f3 no fou formulada per la nostra emissora, entre altres coses, suposem, que per estimar que podia fer valdre la concessi\u00f3 EAJ 45 o per raons pol\u00edtiques. A m\u00e9s a m\u00e9s tampoc s’havia acollit a l’ordre del Consell de Ministres del 14.6.57 que li haguera perm\u00e8s mantenir-se en funcionament. En aquell moment els dirigents pol\u00edtics locals pensaven que les normes no anaven amb ells, perqu\u00e8 eren la Falange. I R\u00e0dio D\u00e9nia, per des\u00eddia d’alguns, es va convertir en una emissora “pirata” i va perdre els seus drets hist\u00f2rics; no serviren per a evitar-ho les insistents gestions realitzades a alt nivell per l’alcalde Pascual Mart\u00ed. Pels anys 1957 i 1958 entra com a responsable t\u00e8cnic de l’emissora Horacio Bertomeu i immediatament despr\u00e9s Marisa Ferr\u00e1ndiz, de locutora. La intenci\u00f3 del Govern era la d’anar clausurant la gran llista d’emissores locals que havien proliferat fora de la legalitat, en un moment en qu\u00e8 qualsevol parr\u00f2quia de poble havia muntat la seua, i anar convertint-les en freq\u00fc\u00e8ncia modulada per tal d’evitar les interfer\u00e8ncies ocasionades per aquella saturaci\u00f3. Per\u00f2 l’alternativa FM no presentava massa il\u00b7lusions ja que els aparell receptors no estaven b\u00e0sicament preparats per a sintonitzar-la. I aix\u00ed R\u00e0dio D\u00e9nia, despr\u00e9s d’algunes pr\u00f2rrogues de l’Administraci\u00f3, va quedar clausurada definitivament el mes de juliol de 1965. En aquells moments ja es disposava d’una nova emissora d’Ona Mitjana, d’un local constru\u00eft per a ella i una antena instal\u00b7lada en eixe local, tot pagat pels recursos generats per l’emissora antiga. La clausura definitiva va causar una certa commoci\u00f3 i ens va omplir de vergonya a les persones que hav\u00edem tingut una certa relaci\u00f3 amb el seu funcionament en diferents \u00e8poques i ara hav\u00edem viscut de prop els desesperats intents per salvar-la del naufragi, tant en el seu funcionament administratiu i de programes com el de la legalitat de la seua concessi\u00f3. Es convertia en un amarg esdeveniment de la hist\u00f2ria de la ciutat. L’alternativa era la reconversi\u00f3 en FM, per a la qual no servia res del que havia dissenyat l’esmentat t\u00e8cnic Antonio Orellana. Per altra banda, havia nascut un poder\u00f3s enemic: la televisi\u00f3, i a molts ens feia pensar que s’havia acabat el protagonisme hist\u00f2ric de la radiodifusi\u00f3. I a m\u00e9s a m\u00e9s, la nova ona, a curt termini, no presentava garanties de comercialitzaci\u00f3 per la manca d’aparells receptors amb FM. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Maria Marsal -ja ho hem dit alguna vegada- va ser la primera locutora de la nostra emissora local,…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38933","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n