![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hem aprofitat el fet de la desaparici\u00f3 de Maria Marsal, que fou la primera locutora de l’emissora EAJ45 R\u00e0dio D\u00e9nia, muntada pel seu pare Pepe Marsal Caballero el 1933, per donar unes notes de l’aparici\u00f3 i evoluci\u00f3 d’aquell important element de la radiodifusi\u00f3. Ens hav\u00edem detingut la darrera setmana en els primers moments de la postguerra.<\/p>\n
Durant una temporada, Publicidad Tovima -anagrama de Torres, Vicens i Mart\u00ed- dedicava un espai diari on s’intercalaven, entre els textos publicitaris que ells preparaven, mon\u00f2legs o di\u00e0legs, es llegien algunes poesies o es donaven lectures a biografies de famosos. Per la seu banda Francisco Torres muntava uns programetes infantils per l’emissora, i el que a\u00e7\u00f2 recorda “debutava”, essent un adolescent, inventant-me algunes col.laboracions, quan acabava de descobrir la r\u00e0dio i el teatre. Eren actuacionetes elementals, per\u00f2 en directe, com era habitual aleshores perqu\u00e8 no existien elements t\u00e8cnics encara per a possibles gravacions. Per\u00f2 la renovaci\u00f3 comen\u00e7ava a partir de 1947 quan es feia c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 Luis Cuesta, interventor de l’Ajuntament de D\u00e9nia, persona culta i de bona sensibilitat. Poc abans havien entrat com a locutors Rosita Oltra, Conchita Alemany i Jaime Salort; despr\u00e9s, jo mateix, i pel 1951 Antonio Timoner. L’horari habitual d’emissi\u00f3 estava limitat, en un principi, entre les 13 i 14.30 hores, i entre les 19 i les 21 h., amb les connexions indicades a Radio Nacional de Espa\u00f1a. Per\u00f2 prompte s’ampliaria fins a les 11.30 de la nit. I quan les peticions de discos dedicats ho exigien, la programaci\u00f3 no tenia l\u00edmits per les naturals compensacions econ\u00f2miques. A poc a poc comencen a organitzar-se algunes modestes programacions sustentades b\u00e0sicament en l’aspecte musical: els discos dedicats i sol\u00b7licitats, m\u00fasica “ligera” o m\u00fasica “selecta”, com solia anunciar-se. I els comunicats oficials, cartellera d’espectacles, la “guia comercial”, escassa, etc.<\/p>\n
En apar\u00e8ixer les activitat falleres a partir de 1947, aquest m\u00f3n comen\u00e7ava a tenir pres\u00e8ncia amb algunes entrevistes als seus protagonistes, tot en directe. Tamb\u00e9 de tant en tant, apareixien els artistes ambulants de varietats que actuaven espor\u00e0dicament pels caf\u00e8s Neutro, Imperial o Porquereta… Intervenien per la r\u00e0dio debades i aix\u00ed anunciaven, tamb\u00e9 gratu\u00eftament les seues actuacions. Tot bastant pobre. \u00c9s ja a partir d’aquell moment quan comen\u00e7a a animar-se la societat i, a nivell general, la radiodifusi\u00f3 es converteix en el gran protagonista de la trista hist\u00f2ria que oblida els seus problemes, com despr\u00e9s ho faria la televisi\u00f3, omplint les hores d’oci.<\/p>\n
A R\u00e0dio D\u00e9nia, sobretot amb la pres\u00e8ncia del nou director, anaren apareguent nous programes, des del salonet del seu estudi presidit per un modest piano. Es munten concursos comarcals d’aficionats, que canten acompanyats per la senyora Pepita G\u00f3mez de Hostalrich -aix\u00ed s’anunciava la popular “Chaparrita”- o amb instruments de corda dels germans Cervera, Xoret i altres. Tamb\u00e9 es feia un “jueves infantil”, condu\u00eft pel citat Francisco Torres, altres de car\u00e0cter religi\u00f3s o esportiu, radio-teatre, etc., de car\u00e0cter setmanal. I, a m\u00e9s a m\u00e9s, s’aprofitaven les bones relacions de D\u00e9nia amb Enrique Tom\u00e1s de Carranza, cap de Propaganda y Emisiones de Radio Nacional a Madrid, que va aconseguir per a R\u00e0dio D\u00e9nia no sols la retransmissi\u00f3 gratu\u00efta del Diario hablado, sin\u00f3 tamb\u00e9 els textos d’Estampas Radiof\u00f3nicas, articles, teatres adaptat a la r\u00e0dio i la revista Carrusel, tot debades. Aquesta ultima i l’anomenada Galer\u00eda de mujeres inolvidables s’emetien en directe, com tot, llegit puntualment pels locutors Rosa Oltra i Vicent Balaguer. Junt a eixe material arribava tamb\u00e9 algun al\u00b7legat pol\u00edtic -diguem-ne d'”obligado cumplimiento – una esp\u00e8cie de pamflet contra l’URSS, per\u00f2 que solia llegir-se a alguna hora qualsevol, sense m\u00e9s, perqu\u00e8 no existia cap control sobre la seua emissi\u00f3.<\/p>\n
R\u00e0dio D\u00e9nia, en aquells moments, es convertia en un dels majors atractius de la poblaci\u00f3 i la comarca, especialment per Rosa Oltra i les seues estimables facultats. Ben secundada per Conxita Aleman, Jaime Salort i Antonio Timoner, a partir dels anys cinquanta. Eren els temps gloriosos de la r\u00e0dio, amb una bona acceptaci\u00f3 popular. S’havien instal\u00b7lat uns altaveus al carrer Campo, i el personal ja disposava de m\u00e9s receptors, gr\u00e0cies, en part, a una marca comercial que s’anunciava: “R\u00e0dio Vica, mejor no se fabrica”, que donava facilitats de pagament, fraccionant-los. Tamb\u00e9 es muntaren algunes retransmissions de futbol i d’espectacles teatrals o de Setmana Santa amb uns recursos modest\u00edssims, necessitats sempre de la dificultosa connexi\u00f3 telef\u00f2nica especial. Tampoc hem d’oblidar que els giradiscs funcionaven amb agulles met\u00e0l\u00b7liques i que les plaques eren r\u00edgides. Quan aparegueren els primers magnet\u00f2fons eren de fil magn\u00e8tic que li donava a la veu un car\u00e0cter met\u00e0l\u00b7lic dolent, a m\u00e9s que aquells “prodigis” pesaven al voltant de 40 quilos. Aix\u00ed anaven les coses, superant tota classe d’adversitats, improvisant, suportant fins i tot els problemes originats pels talls de fluid el\u00e8ctric propis de l’\u00e8poca.<\/p>\n
Per mimetisme, davant l’euf\u00f2ria de les activitats de R\u00e0dio Andorra, s’imposava per tot arreu -i a D\u00e9nia tamb\u00e9- la secci\u00f3 dels discs dedicats, que en certes festivitats especials allargaven la seua radiaci\u00f3 i obligaven a preparar una oferta pr\u00e8via i variada a l’emissora. Peces per a tots els gustos: Conchita Piquer, Juanita Reina, Lola Flores i Manolo Caracol, Juanito Valderrama, Antonio Molina, Carmen Morell i Pepe Blanco, Anto\u00f1ita Moreno, Antonio Mach\u00edn, Bonet de San Pedro, Jorge Negrete, Irma Vila, el Trio Calaveras, la famosa acordionista Ivette Horner, algun disc d’humor com els del catal\u00e0 (de ficci\u00f3) Maginet de la Canya, o els de la parella Tip i Top, m\u00fasica selecta… M\u00e9s avant, Jorge Sep\u00falvesa, Jos\u00e9 Guardiola, Juanito Segarra, Carmen de Lirio, Gloria Laso, Edel Barber, M\u00f3nica Bell, Renato Carossone, el D\u00fao Din\u00e1mico, los Cinco Latinos, Luis Mariano, Gelu, Charles Trenet, Lorenzo Gonz\u00e1lez, Paul Anka o Alfredo Kraus. I altres minoritaris. Aix\u00f2 sols \u00e9s una petita mostra dels discs sol.licitats o dedicats amb motiu d’onom\u00e0stiques, aniversaris, etc., que enxampaven el personal a l’entorn del receptor i formaven part important de cada festa que els interessats celebraven junt els seus familiars i amistats. Eren altres temps. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hem aprofitat el fet de la desaparici\u00f3 de Maria Marsal, que fou la primera locutora de l’emissora EAJ45…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38931","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n