![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En plena Guerra Civil, en la nostra reraguarda es prengueren decisions davant la intoxicaci\u00f3 que la citada Radio Sevilla, en mans del sublevats, intentava produir per la zona fidel a la Rep\u00fablica. Foren incautats els receptors com a mesura governamental generalitzada. Pel novembre de 1937, dins d’eixe per\u00edode de controls informatius, s’autoritzava R\u00e0dio D\u00e9nia a retransmetre totes les emissions del programa “La Palabra” que “Uni\u00f3n Radio Valencia” tenia establertes. Amb eixa actitud s’intentava contrarestar els efectes negatius que les emissores franquistes s’encarregaven de promoure per minar la moral del poble fidel a la Rep\u00fablica, com era el cas de D\u00e9nia i del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en general. Eren moments de natural confusionisme; la nostra poblaci\u00f3, des d’aquell primer bombardeig naval del “Canarias”, pel mes d’agost de 1937, estava sent objecte de continuades agressions i es trobava, com resulta obvi, acusant els efectes de la guerra. Per aix\u00f2, pel juliol de 1938, en un escrit de la Subsecretaria de Propaganda del Govern republic\u00e0 -traslladat aleshores a Barcelona- li demanaven a l’Ajuntament que els donara a con\u00e8ixer per qu\u00e8 no funcionava R\u00e0dio D\u00e9nia. I a primers de l’any seg\u00fcent el governador civil d’Alacant disposava que els receptors del Consell Municipal de la nostra ciutat connectaren de 8.30 a 9 d ela nit amb les emissions d’Uni\u00f3n Radio Valencia, per ona normal, que es donaven pels altaveus instal\u00b7lats a la pla\u00e7a de la Constituci\u00f3 o de l’Ajuntament. Un altre ofici governamental manava que s’indicar\u00e0 als pobles de la comarca la connexi\u00f3 di\u00e0ria amb l’emissora popular Medinaceli 21 Madrid, de 12.30 a 19.30 hores, que havien de retransmetre totes les emissores locals i ser escoltades per la poblaci\u00f3. Altra disposici\u00f3 complementava eixa intenci\u00f3 desintoxicadora del Govern Republic\u00e0, manifestant que havien de ser reintegrats als partits pol\u00edtics i centrals sindicals els aparells receptors de r\u00e0dio que els havien estat incautats, per\u00f2 convenientment precintats perqu\u00e8 pogueren oir les emissions locals o provincials.<\/p>\n
Com resulta l\u00f2gic, en acabar el conflicte b\u00e8l\u00b7lic els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n incautats per l’Estat. El 29 de juny de 1939 a R\u00e0dio D\u00e9nia, encara amb les sigles EAJ 45 i propietat de Marsal Caballero, \u00e9s nomenat interventor Pedro Maj\u00e1n, persona de Falange i director de l’oficina local de Tel\u00e8grafs, organisme del qual passava a dependre la radiodifusi\u00f3 per al seu control en tota Espa\u00f1a. El primer d’abril de 1940, “Fiesta de la Liberaci\u00f3n” i dins dels actes programats a D\u00e9nia per a la commemoraci\u00f3 de l’efem\u00e8ride, es procedeix a la “inauguraci\u00f3” de l’emissora EAJ 45 R\u00e0dio D\u00e9nia de “FET y de las JONS” -com s’anunciava en encetar la programaci\u00f3- despr\u00e9s d’un llargs compassos de la marxa militar Hero\u00edna, mentre que a l’acomiadament els locutors i les locutores havien de dir all\u00f2 tan “patri\u00f2tic” de “\u00a1Viva Franco! \u00a1Arriba Espa\u00f1a!”, amb el major \u00e8mfasi possible. I tancaven amb una altra marxa de la mateixa \u00edndole: Los voluntarios. Eixa mateixa cerim\u00f2nia es va mantenir fins la clausura de l’emissora, de la qual parlarem m\u00e9s avant.<\/p>\n
A principis de 1943 es formalitzava en acte de compra-venda el trasp\u00e0s de la titularitat de l’emissora oficialment, perqu\u00e8 de fet ja ho era- a l’organitzaci\u00f3 local de Falange. En l’escriptura p\u00fablica compareixen per una banda Jos\u00e9 Marsal Caballero, propietari d’EAJ 45 R\u00e0dio D\u00e9nia i de la seua concessi\u00f3 de l’estat, i per l’altra Wenceslao de Moya y Eisman, mestre nacional aleshores alcalde-president de l’Ajuntament de D\u00e9nia i cap local de Falange, en representaci\u00f3 de la qual intervenia amb l’autoritzaci\u00f3 expressa del governador civil de la prov\u00edncia d’Alacant. Atorgaven la concessi\u00f3 i l’equip de l’emissora pel preu de 9.500 pessetes, que Marsal Caballero confessava haver rebut abans d’aquest acte p\u00fablic. Nosaltres pensem que all\u00f2 era una cerim\u00f2nia simb\u00f2lica per tal de legalitzar el canvi de propietat. Tamb\u00e9 es pactava en el document d’opci\u00f3 a favor de l’antic titular per a poder recuperar-la en el cas que els nous propietaris vulgueren alienar-la, obligant-se, a m\u00e9s a m\u00e9s, a no traslladar-la fora de D\u00e9nia sense el consentiment de Marsal Caballero.<\/p>\n
S’havia iniciat una etapa en que era indefugible la connexi\u00f3 amb el “Diario hablado de Radio Nacional de Espa\u00f1a”, que entrava per tel\u00e8fon des de Madrid, despr\u00e9s que sonaren “las campanadas de la Puerta del Sol”. Dues vegades di\u00e0ries: a migdia i per la nit. Com la instal\u00b7laci\u00f3 telef\u00f2nica no era autom\u00e0tica encara, en alguna ocasi\u00f3 es produ\u00efa un cert retard en la connexi\u00f3 per part de la central de la companyia, i les not\u00edcies entraven ja comen\u00e7ades, amb el natural disgust dels responsables de l’emissora perqu\u00e8 all\u00f2 era sagrat. Per\u00f2 aix\u00f2 era l’excepci\u00f3, perqu\u00e8 es tenia un extremat inter\u00e9s per part de tots per tal que la cosa funcionara b\u00e9. Tota una lit\u00fargia.<\/p>\n
Al temps de la postguerra, el primer director, o responsable pol\u00edtic, sembla que fou Paulino Mart\u00ed, per\u00f2 al front del seu funcionament apareixia Jos\u00e9 Mart\u00ed Ivars Chiqui, tots dos falangistes, cosa l\u00f2gica en aquell moment. Passaren pel locutori Pepita Cabrera, Paquita Ribes i Manolita Marco, i Pepe Cardona s’encarregava de la part t\u00e8cnica.<\/p>\n
Els fou assignada per l’Ajuntament una subvenci\u00f3 mensual de 100 pessetes. Amb eixa petita ajuda de la corporaci\u00f3, m\u00e9s el que entrava pels discos sol.licitats i dedicats -5 pessetes per cada radiaci\u00f3- i la modesta publicitat del moment, es basava l’economia d’aquell voluntari\u00f3s equip vocacional. En la programaci\u00f3 es dedicava especial inter\u00e8s a alguns guions de Setmana Santa, de Cap d’Any i, especialment, els dedicats a la Festa del Reis, on es llegien cartes dirigides per la xicalla als Reis Mags d’Orient, mentre que aquestos els dedicaven els seus parlaments pels micr\u00f2fons de l’emissora. Chiqui i Miguel Vicens escrivien els textos i tamb\u00e9 algunes funcionetes que interpretaven joves en edat escolar. El que a\u00e7\u00f2 us recorda va fer els seus “pinitos” teatrals amb aquests guionets. Altres obres eren representades per la r\u00e0dio pels aficionats locals despr\u00e9s d’haver-les muntat al Sal\u00f3n Moderno o al Teatro Circo, que encara es mantenien dempeus a D\u00e9nia. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"En plena Guerra Civil, en la nostra reraguarda es prengueren decisions davant la intoxicaci\u00f3 que la citada Radio…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38929","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n