![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A l’edat de 98 anys ens deixava Maria Marsal Mahiques, que fou la primera locutora de l’emissora E.A.J. 45 R\u00e0dio D\u00e9nia. I hem pensat -dedicat a la seua mem\u00f2ria- donar a con\u00e8ixer, en s\u00edntesi, unes pinzellades relacionades amb aquell esdeveniment social i cultural, que ja hav\u00edem publicat extensament en la revista Aguaits de 1996.<\/p>\n
Son pare, Pepe Marsal Caballero, era fot\u00f2graf de notable pres\u00e8ncia amb un bon estudi ubicat al carrer la Mar que, a m\u00e9s a m\u00e9s, va explotar el Teatre Principal durant uns anys on projectava pel\u00b7l\u00edcules i muntava espectacles teatrals. Per\u00f2 ell era una persona molt inquieta i es va posar dins el cap muntar una emissora de r\u00e0dio, demanant el perm\u00eds municipal pel mes d’agost de 1932, basant-se en el Decret del 8 de desembre de 1932. I, despr\u00e9s de llargues gestions, el 31 d’octubre de 1933 rebia la concessi\u00f3 de la Direcci\u00f3 General de Comunicacions amb les sigles EAJ 45 R\u00e0dio D\u00e9nia. Aix\u00f2, per a aquella \u00e8poca, significava un projecte modern\u00edssim si pensem que la primera emissora de r\u00e0dio en funcionament va ser la de R\u00e0dio Barcelona, per l’any 1924.<\/p>\n
La de D\u00e9nia s’inaugurava pel 1933, i l’acte va revestir una gran repercussi\u00f3 social. Acompanyats al piano pel notable m\u00fasic denier Baptista Mateu, intervingueren el ja consagrat tenor, tamb\u00e9 denier, Antonio Cortis i una jove promesa local, deixeble d’aquest, Miguel Morat\u00f3 (“el Tranquilo”), interpretant diverses romances. Les caracter\u00edstiques d’aquesta emissora d’ona mitjana eren les seg\u00fcents: una longitud de 200 metres, amb freq\u00fc\u00e8ncia de 1.500 quilocicles i pot\u00e8ncia de 600 vats. L’emissora i els estudis, inicialment, estaven ubicats a la planta alta dels locals dedicats a la fotografia. L’expectaci\u00f3 produ\u00efda per aquell esdeveniment va deixar insuficient l’espai per al p\u00fablic, i per facilitar l’extensi\u00f3 del programa s’instal\u00b7laren uns altaveus al carrer i a l’esplanada del port. En l’estudi disposaven un piano, que va servir per a les audicions dels programes, per al que disposaven del ve\u00ed Manuel Pelegr\u00ed per a l’acompanyament dels cantants, al piano o a la guitarra, naturalment en directe. Tamb\u00e9 col\u00b7laborava el jove poeta denier Jos\u00e9 Salort. I fou la primera locutora la finada Maria Marsal, filla de Pepe Marsal.<\/p>\n
Era jove d’uns 20 anys. En contraure matrimoni la va succeir la seua germana menor, Amparo. All\u00ed es donaven, a m\u00e9s de la programaci\u00f3, especial de la m\u00fasica, representacions teatrals setmanals per aficionats locals -en castell\u00e0 o valenci\u00e0-, concursos i alguna espor\u00e0dica informaci\u00f3 de car\u00e0cter local. Tamb\u00e9 caldria destacar els anomenats “Jueves Infantil”, on xiquetes i xiquets mostraven les seues aptituds amb can\u00e7ons o recitals po\u00e8tics, etc.<\/p>\n
Eixos foren els primers antecedents radiof\u00f2nics d’aquella aventura. En l’\u00e8poca en qu\u00e8 s’iniciava les gestions de l’emissora -puntualment pel 1929- per reial decret, s’havia modificat la norma anterior tot dificultant la instal\u00b7laci\u00f3 de noves emissores de car\u00e0cter privat, perqu\u00e8 l’Estat tenia la intenci\u00f3 de crear un Servei Nacional de Radiodifusi\u00f3 per tal de controlar la seua explotaci\u00f3. Un any despr\u00e9s, per un reial decret de desembre de 1930, es feien m\u00e9s assequibles l’obtenci\u00f3 de llic\u00e8ncies, la qual cosa havia facilitat al din\u00e0mic Pepe Marsal Caballero l’obtenci\u00f3 d ela sua EAJ 45 R\u00e0dio D\u00e9nia. En proclamar-se la II Rep\u00fablica quedaren derogats els anteriors decrets -amb l’esmentat del 8 de desembre de 1932-. Amb la qual cosa es recollia bona part de l’esperit d’all\u00f2 que s’havia acordat a la “Conferencia Internacional de Radiodifusi\u00f3n” celebrada a Madrid aquell mateix any, permetent l’aparici\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 de v\u00e0ries emissores de car\u00e0cter local i de petita pot\u00e8ncia. A m\u00e9s d’EAJ 45 R\u00e0dio D\u00e9nia, s’instal\u00b7laven: EAJ 14 R\u00e0dio Castell\u00f3, EAJ 23 R\u00e0dio Gandia, EAJ 30 R\u00e0dio Ontinyent, EAJ 31 R\u00e0dio Alacant, EAJ 36 r\u00e0dio X\u00e0tiva, EAJ 53 R\u00e0dio Elx i EAJ 54 R\u00e0dio Alzira. Totes elles tenien les condicions d’ingressar a les arques de l’Estat el 20% de la publicitat, restringida a 10 minuts per cada hora d’emissi\u00f3.<\/p>\n
La nostra emissora, com les dem\u00e9s, viviren la influ\u00e8ncia dels avatars pol\u00edtics. I aix\u00ed, durant el “bienni negre”, concretament per una ordre del Ministeri de Governaci\u00f3 del 9 de febrer de 1934, se li prohibia l’emissi\u00f3 de propaganda pol\u00edtica i social, retransmissions de m\u00edtings o confer\u00e8ncies de qualsevol tipus des d’un gabinet o des de locals p\u00fablics on es celebraren, o anuncis d’assemblees, etc. A banda d’a\u00e7\u00f2, es regulava l’horari d’emissi\u00f3 molt redu\u00eft en un principi -de 12 a 14 hores i de 19 a 20-. Cal que pensem que la radiodifusi\u00f3 era encara una tasca experimental amb escass\u00edssima audi\u00e8ncia perqu\u00e8 la gent no tenia encara bastants receptors al seu abast, alguns d’ells de galena. Poc despr\u00e9s d’aquest curt per\u00edode, per decret del 26 de juliol d’aquell 1934, quedava tancada qualsevol possibilitat de concessi\u00f3 de car\u00e0cter local.<\/p>\n
Perqu\u00e8 els ve\u00efns pogueren disfrutar millor de les emissions de R\u00e0dio D\u00e9nia, vivint en la precarietat d’aparells per a sintonitzar-les, per aquella \u00e8poca instal\u00b7laren uns altaveus a la pla\u00e7a de la constituci\u00f3 o de l’Ajuntament, i era molt habitual trobar-se amb la pres\u00e8ncia de persones seguint l’evoluci\u00f3 d’aquell sorprenent “invent”. La “tele” encara trigaria bastants anys en apar\u00e8ixer.<\/p>\n
En un moment donat, avan\u00e7at ja el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, l’emissora fou incautada oficialment pel Govern de la Rep\u00fablica, com passaria en les altres poblacions. La programaci\u00f3 quedava redu\u00efda a la seua vessant musical, missatges oficials i notes de socors, etc. Tamb\u00e9 en eixa etapa, un col\u00b7laborador -Manuel Llambies, regidor municipal i persona de destacada personalitat art\u00edstica i de protagonisme pol\u00edtic d’esquerres- feia per R\u00e0dio D\u00e9nia unes intervencions cr\u00edtiques en contra de les de Queipo de Llano per R\u00e0dio Sevilla, com a sublevat de la legalitat republicana i els seus dirigents. De les dissertacions de Llambies no s’escapava tampoc Franco. En acabar la contesa, el denier emigrava per salvar la pell. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"A l’edat de 98 anys ens deixava Maria Marsal Mahiques, que fou la primera locutora de l’emissora E.A.J.…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38927","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n