![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Al marge del moviment pol\u00edtic, intensificat a partir de la proclamaci\u00f3 de la II Rep\u00fablica, a D\u00e9nia es vivien altres activitats, com \u00e9s normal. D’a\u00e7\u00f2 parlarem ara un poc. Relacionades tamb\u00e9 amb la pol\u00edtica, per\u00f2 no estatal, aparegueren les primeres mostres relacionades amb aspiracions auton\u00f2miques. En eixe sentit, el 28 de maig d’aquell 1931 es distribu\u00efren per l’Ajuntament unes fulles on es reprodu\u00efa un article d’El Diluvio, de Barcelona, tractant aquesta q\u00fcesti\u00f3. I a Alacant, pel mes de juliol, havia tingut lloc una Assemblea sobre l’Estatut Regional Valenci\u00e0, un projecte el qual li’l feren seguir a D\u00e9nia al temps que ens convidaven per a una nova reuni\u00f3 el diumenge 9 d’agost. D’aix\u00f2 ja hem parlat en altra ocasi\u00f3 i ho limitarem dient que tots aquells moviments suscitaren les naturals controv\u00e8rsies i amb l’esclat de la guerra va desapar\u00e8ixer tot.<\/p>\n
La Uni\u00f3n Ciclista Dianense, que presidia Rafael Monllor Guill\u00e9n, demanava perm\u00eds per a una carrera el dia 31 de maig, de curta durada -35 quil\u00f2metres- que discorreria per D\u00e9nia, Ondara, Gata i X\u00e0bia. El 4 de juliol la Corporaci\u00f3 declarava d’urg\u00e8ncia el sanejament del Riatxol, portant a terme el projecte aprovat.<\/p>\n
En mat\u00e8ria d’educaci\u00f3 declaraven la creaci\u00f3 d’unes escoles graduades i amb la urg\u00e8ncia de buscar un local per a que es posaren en funcionament a primers de setembre. Ho decidien el 30 de juliol. El 17 d’agost ja tenien al seu abast aquesta modesta soluci\u00f3. Les graduades de xiquetes s’habilitaven en una finca, de lloguer, ubicada al carrer Diana i propietat de la senyora Antonia Riera, viuda de Salort. I els xiquets es col.locaven a la pla\u00e7a de la Constituci\u00f3 on estaven les unit\u00e0ries 2 i 3. Per\u00f2 continuaven parlant sobre el tema tot estudiant la construcci\u00f3 d’un grup de vivendes per als mestres. Per la seua banda, un grup de pares demanaven la creaci\u00f3 d’un Institut de 2\u00aa ensenyan\u00e7a. Els regidors Botella i Devesa deien que el Ministre d’Instrucci\u00f3 p\u00fablica havia manifestat que estava a punt de ser concedit. La Corporaci\u00f3 decidia demanar-ho oficialment.<\/p>\n
I la crisi obrera, com sempre. Per tractar el tema, la Corporaci\u00f3, pel mes d’octubre, convocava una reuni\u00f3 amb les organitzacions seg\u00fcents: P\u00f2sit Obrer Mar\u00edtim, Uni\u00f3 Obrera Dianense, Sociedad de alba\u00f1iles i peones, Fomento Agr\u00edcola en defensa de los intereses Agrarios, i el P\u00f2sit de Pescadors. I decidien un viatge a Madrid, presentant un llistat de les necessitats de D\u00e9nia. En eixe sentit, pel novembre ja proposen al Ministre de Governaci\u00f3 un pla d’obres documentat per a resoldre la crisi de treball. Entre elles una del regatxo, les reparacions de 13 carrers. Tamb\u00e9 s’obria una mem\u00f2ria per a la construcci\u00f3 del mercat nou, que no arribaria a realitzar-se fins 1955. El tema de les infrastructures escolars era la constant preocupaci\u00f3 per a l’escola p\u00fablica, seguint en precari muntada en locals llogats i en males condicions. El 18 de desembre d’aquell 1931 republic\u00e0 obrien uns expedients per a l’adquisici\u00f3 de terrenys destinats a la construcci\u00f3 d’edificis escolars de Dalt de D\u00e9nia i Baix la Mar, possiblement a la partida d’El Rodat -on a l’esmentat 1955 s’ubicaria el primer col\u00b7legi, el Cervantes- i al carrer Senieta, al que no li arribaria mai la bona nova. Altra de les millores demanada al Govern va ser la de la construcci\u00f3 del Banc Agr\u00edcola, per a ajudar als petits llauradors. En aquells moments sols existien a D\u00e9nia els Bancs de Biscaia, Val\u00e8ncia, i Banesto, i cap Caixa d’Estalvis ni el sol\u00b7licitat Banc Agr\u00edcola, que no arrib\u00e0 a projectar-se.<\/p>\n
El 19 de juny, al Corporaci\u00f3, en segona convocat\u00f2ria, acordava expressar la seua voluntat contr\u00e0ria a la reintegraci\u00f3 de les ordes religioses de varons i de clausura, comunicant-ho al governador civil. I anaven m\u00e9s enll\u00e0 quan decidien comunicar el cementeri cat\u00f2lic amb el civil i substituir el t\u00edtol pel de municipal, procedint a la seua secularitzaci\u00f3. El castell, per subhasta, havia passat a la propietat d’Edovedo de Vittorio, i pel novembre es parlava de practicar en ell algunes obres de reparaci\u00f3. El seu estat era de notable abandonament. El conegut com “el carrer de les xiques”-el carrer Quevedo, centre dels prost\u00edbuls durant tants anys- mantenia la seua vida. I la ve\u00efna Maria Mart\u00ednez sol\u00b7licitava a l’Ajuntament pel mes d’octubre perm\u00eds per a l’obertura d’un caf\u00e9 cantant, rectificant despr\u00e9s amb la matitzaci\u00f3 de “bar regentado por se\u00f1oritas”. Per\u00f2 la Corporaci\u00f3 desestimava la petici\u00f3 per “raons de moralitat i tranquil\u00b7litat p\u00fablica”. La “moral” tamb\u00e9 es feia present amb el m\u00f3n dels “rojos” de la Rep\u00fablica.<\/p>\n
El 9 de juliol, la Corporaci\u00f3 havia decidit prohibir les processons i, per extensi\u00f3, anul\u00b7lar la subvenci\u00f3 de les festes de la Sant\u00edssima Sang. Davant d’aquesta actitud, un grup de ve\u00efns comerciants sol.licitaven deixar sense efecte aquest acord. I altres demanaven anul.laren tamb\u00e9 la prohibici\u00f3 de les processons. Pels mesos de juliol, agost i setembre del mateix 1931 t\u00e9 lloc una dura vaga en moments d’una greu crisi de treball. Intervenen des de totes les activitats: panaders, el m\u00f3n dels magatzems de pansa, la ind\u00fastria joguetera, de la pesca, de la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega, de la pesca i el camp, d’empleats d’oficines, del comer\u00e7, de la construcci\u00f3… La dels pescadors es mampr\u00e9n pel mes de novembre, en senyal de protesta per la pres\u00e8ncia d’embarcacions d’Eivissa que els perjudiquen amb la venda de la pesca que porten al port de D\u00e9nia. En conjunt, tota una greu situaci\u00f3 de conflictes laborals que potencien els diversos sindicats presents en la vida deniera. Un aut\u00e8ntic rosari.<\/p>\n
A les acaballes de l’any l’Ajuntament rep un escrit del Patronat de Turisme de Val\u00e8ncia interessant un informe sobre alguna pista de tennis que permetera l’acc\u00e9s als estrangers i si existeix facilitat per a prendre banys de mar a l’hivern, aix\u00f2 com allotjaments, pensions i preus. Les gestions fetes per la Corporaci\u00f3 no trobaren bona resposta per la classe acomodada de la societat, que va posar tot tipus d’excuses. Va ser aquest temps de la II Rep\u00fablica una aut\u00e8ntica etapa cr\u00edtica, de la que no era responsable el nou sistema pol\u00edtic, sin\u00f3 el Dijous Negre de Wall Street del 29. Una cosa semblant amb la situaci\u00f3 actual, pam dalt pam baix, com li agrada dir el “ti” Miquel. Bones festes a tots i totes. Acabem aqu\u00ed la croniqueta.<\/p>\n
.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Al marge del moviment pol\u00edtic, intensificat a partir de la proclamaci\u00f3 de la II Rep\u00fablica, a D\u00e9nia es…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38925","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n