![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
D\u00e9nia ve d’un passat de notable pres\u00e8ncia industrial joguetera. La nostra ciutat, en eixa etapa -sobretot cap a finals dels anys cinquanta del segle XX- donava ocupaci\u00f3 a l’entorn de 1.000 treballadors entre unes 40 f\u00e0briques de diversos tamanys. Ens venen aquestes reflexions davant l’anunci de la XV Fira del joguet antic i del col\u00b7leccionisme de paper, que tindr\u00e0 lloc dissabte 10 d’aquest mes, organitzat per l’Associaci\u00f3 Amics del Joguet de D\u00e9nia. M’he trobat de bell nou amb un llibre de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gorris, titulat El juguete y el juego, que Paco Ivars, propietari de la desapareguda llibreria Montg\u00f3, m’havia proposat pels anys setanta la seua presentaci\u00f3, que no es va dur a terme. Per\u00f2 ara, per altres motius, m’he posat a rellegir-lo i a descobrir en ell uns valors filos\u00f2fics interessants, que segurament, en part, heu de con\u00e8ixer vosaltres, practicants de la lectura en moments on alg\u00fa, per exemple jo, es troba malficat en pressions sociopol\u00edtiques, surrealistes, que intenten retallar el dret a la llibertat d’expressi\u00f3. I no estic referint-me a cap entrebanc d’aquest setmanari, que sempre m’ha dispensat una total i envejable autonomia en les meues opinions, que possiblement hauran produ\u00eft alguna queixa a la Direcci\u00f3. Gr\u00e0cies per la voluntat d’independ\u00e8ncia del peri\u00f2dic en temps tan dif\u00edcils. I l’enhorabona pel reconeixement que ha rebut CANFALI MARINA ALTA pel C\u00edrculo de Empresarios de la Marina Alta (CEDMA) en la gala d’aquest any.<\/p>\n
Ja estem altra vegada; me n’he passat de figues a bacores, per\u00f2 calia que em lliurara un poc de la boira enterbolidora. I tornem a parlar del joguet i el joc, una preocupaci\u00f3 antiga. Plat\u00f3 ja en Las Leyes reconeixia la import\u00e0ncia de la seua pr\u00e0ctica en l’educaci\u00f3 del xiquet, i aconsellava l’utilitzaci\u00f3 de les pomes en l’ensenyan\u00e7a de l’Aritm\u00e8tica, aix\u00f2 com l’\u00fas de petites ferramentes per a incentivar la formaci\u00f3 de construccions d’instal.lacions i edificis en el futur. Haurem de recon\u00e8ixer que constitueixen un bon aprenentatge les pr\u00e0ctiques manuals i intel.lectuals amb els jocs de la inf\u00e0ncia. I aix\u00f2 ja ho deia tamb\u00e9 Arist\u00f2tels, abans que jo, en recomanar el joc com a formaci\u00f3 del que els infants, m\u00e9s tard, anirien fent seu, sense adornar-se’n b\u00e9 que aquella cosa l\u00fadica tenia altres valors que el simple plaer en la seua pr\u00e0ctica. I els servir\u00e0 com una forma de pedagogia, que Gomenius en el segle XVII, i Pestalozzi, Fr\u00f6bel i Rousseau un segle despr\u00e9s es convertirien en els seus grans reformadors, de car\u00e0cter infantil en l’educaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia. Tamb\u00e9 Darwin sobrepassa la seua teoria de l’evoluci\u00f3, botant de l’especulaci\u00f3 a l’observaci\u00f3. I G.S. Hall, amb Willians James i Preyer, ja cap a finals del segle XIX es converteixen en els creadors de les teories recapitulatives sobre el joc. Segons Hall, “el xiquet \u00e9s un esclau de l’evoluci\u00f3 entre l’animal i l’home, que en la seua vida embrion\u00e0ria, el xiquet passa per tots els estadis, del protocolari a l’hum\u00e0… aix\u00ed el xiquet reprodueix en el joc els interessos i les ocupacions de tota la hist\u00f2ria de l’esp\u00e8cia humana, experi\u00e8ncia que ha sigut legada pels seus antecedents”. En alguns casos, el joc -segons Spencer- pot actuar com estimulant. Aix\u00ed, un xiquet o xiqueta, a pesar de trobar-se cansat, es recupera amb la promesa del joc com a premi, o l’esperan\u00e7a de qu\u00e8 es produ\u00efsca. Simplificant, una persona molt major, com el que a\u00e7\u00f2 est\u00e0 reflexionant, ent\u00e9n plenament els comportaments de la meua besneta Marina-Adhara, quan acudim, pel migdia, a arreplegar-la per a dinar fora del col.legi, amb la seua fam\u00edlia. La Marineta, amb impulsos irrefrenables, es llan\u00e7a sobre tots els artilugis del centre, escalant i descendint, esgronsant-se plena de vigor i divertida, i no hi ha for\u00e7a humana que la “rescate” de l’aventura. Jo ho comprenc i la deixe cremar els seus impulsos 5 o 10 minuts, fins que la xiqueta cedeix un poc i tots dos ens dirigim a reposar forces amb el dinaret que la seua \u00e0via Carmen li t\u00e9 preparat. I pel cam\u00ed s’atura mirant escaparates i entra a botigues i m\u00e9s botigues per omplir la seua necessitat observadora de la vida. Ara ho entenc millor, despr\u00e9s d’aquestes lectures i reflexions. Perqu\u00e8 la vida dels adults \u00e9s molt m\u00e9s complicada, plena d’incongru\u00e8ncies. I ara li done un gir a aquesta croniqueta per parlar un poc d’aquest estat de coses, que ve convertint-se en habitual.<\/p>\n
Em trobe amb un amic i ex company de treball, tot fastidiat. La seua antiga empresa, com cada any, li demana la Fe de Vida per a justificar la pensioneta com a jubilat. Entra a l’oficina, carnet en m\u00e0 com si l’hagu\u00e9s parat la Gu\u00e0rdia Civil. Una jove empleada va a atendre’l per a donar fe de qu\u00e8 encara est\u00e0 viu. Mira la cara del jubilat i la confronta amb el D.N.I. i amb exquisidessa funcionarial li diu que no pot admetre la seua Fe de Vida perqu\u00e8 el carnet est\u00e0 caducat. El jubilat no ho ent\u00e9n i li diu “per\u00f2 tu no em veus a mi ple de vida?”. I ella diu que “nones”, perqu\u00e8 el carnet est\u00e0 caducat. El jubilat acabar\u00e0 resolent el “problema” a un altre nivell, perqu\u00e8 ell es considera per damunt de la caducaci\u00f3 per donar fe de qu\u00e8 est\u00e0 viu. Un altre, en nit de divendres, intenta treure diners amb una targeta. El caixer autom\u00e0tic no li dona els diners necessaris i, damunt, es traga la targeta. Ol\u00e9! El client, que venia de fora, de turisme, es queda sense els diners per al cap de setmana, perqu\u00e8 com els dies seg\u00fcents, dissabte i diumenge, l’oficina est\u00e0 tancada, haur\u00e0 d’esperar el dilluns per resoldre la incid\u00e8ncia. En uns papers de la seguretat social, l’Ag\u00e8ncia Valenciana de Salut, informen a un pacient sobre les receptes com a pensionista, amb el preu i altres q\u00fcestions. D’un producte li manifesten: “Alerta. El producto supera el precio menor y no dispone de justificante de la necesidad terap\u00e8utica de su prescripci\u00f3n”. El pacient s’alarma, perqu\u00e8 el medicament est\u00e0 receptat per un cardi\u00f2leg, des de fa uns 8 anys, com a tractament d’una angina de pit. Per\u00f2 les estad\u00edstiques diuen que no disposa de justificant de la seua necessitat terap\u00e8utica. Les estad\u00edstiques i la burocr\u00e0cia tampoc tenen massa treball. Vivim en un m\u00f3n surrealista i tot a\u00e7\u00f2 representa una mostra breu i simple de la que potser ens hem embolicat convertint la croniqueta en una altra incoher\u00e8ncia. Hi ha dies que perdem el Nord.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"D\u00e9nia ve d’un passat de notable pres\u00e8ncia industrial joguetera. La nostra ciutat, en eixa etapa -sobretot cap a…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38919","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n