![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Continuant amb les cites sobre les activitats escolars pel temps de la Rep\u00fablica direm que per aquells anys trenta era considerada obligat\u00f2ria l’assist\u00e8ncia a classes dels xiquets i els mestres tenien l’obligaci\u00f3 de passar a l’Ajuntament cada mes la llista de les faltes dels alumnes a les classes. Com resulta que venien faltant molts xiquets, l’Alcaldia dictava un ban fent p\u00fablica l’obligaci\u00f3 d’assistir-hi en pro de la cultura ciutadana i anunciant que aplicarien multes als xiquets i xiquetes en edat escolar qeu trobaren pels carrers vagabundeixant. Per\u00f2 per l’escassesa de locals per a llogar, pel 1933 es clausuraven, per males condicions, una graduada de xiquetes amb 4 seccions, una unit\u00e0ria tamb\u00e9 de xiquetes i 2 unit\u00e0ries de xiquets. I tamb\u00e9 pensaven que calia clausurar-se altres. Un aut\u00e8ntic caos. Pel 1934 la Inspecci\u00f3 Provincial d’ensenyament feia seguir a l’Ajuntament de D\u00e9nia les ordres del ministre d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica, i despr\u00e9s de feta una Inspecci\u00f3, manifestant que D\u00e9nia, amb l’exist\u00e8ncia de 15 escoles nacionals, necessitava de 9 escoles m\u00e9s, en ra\u00f3 del cens, perqu\u00e8 les 15 que tenia resultaven insuficients. I l’Inspector afegia que s’havien d’obrir les 7 escoles clausurades, ben prompte, mentre es portava a terme la construcci\u00f3 dels edificis. Una construcci\u00f3 que es va quedar a l’aire per diverses causes, una d’elles el de l’aparici\u00f3 dels sublevats franquestes i la guerra. Ja pel 1933 l’Ajuntament tenia al seu abast els pl\u00e0nols d’un grup escolar de 17 seccions 8 per a xiquetes, 8 per a xiquets, i 1 de p\u00e0rvuls, un projecte del capit\u00e0 d’enginyers, denier, Sebasti\u00e0n Catal\u00e1 Cuadrado. Pura utopia, sense diners que potenciaren la voluntat de tots. Per a donar-li una sortida elemental r\u00e0pida volgueren aprofitar la cessi\u00f3 a l’Estat per part de Josefa Bisquert Tom\u00e1s, viuda de Bautista Dom\u00e9nech, de l’edifici en construcci\u00f3 del Gran Hotel. Per a dur a terme aquesta alternativa es dirigiren a Madrid pressionant amb aquella oferta, que no es va realitzar quan, ja cap a finals de 1935, va ser rebutjada per considerar que l’immoble no reunia les condicions adequades per a la instal\u00b7laci\u00f3 de les aules. Pel febrer d’aquell 1935 estava funcionant l’escola del P\u00f2sit de Pescadors. Viv\u00edem en una total confusi\u00f3, sense poder mamprendre la construcci\u00f3 d’edificis per a ubicar les escoles p\u00fabliques i anar bandant d’un local llogat a l’altre, de males condicions sanit\u00e0ries. La Junta Local de Sanitat feia seguir a l’Ajuntament un escrit tot insistint en les deplorables condicions higi\u00e8niques dels locals utilitzats per a l’ensenyament. L’alcaldia, per la seua banda, donava compte d’aquella lamentable situaci\u00f3 al Govern Civil i a l’Inspector Provincial d’Ensenyament. Aquest no donava tampoc cap soluci\u00f3. Hagueren de clausurar unes 9 escoles durant el curs 1935-1936, al temps que tancaven tamb\u00e9 les escoles religioses dels Maristes i de les monges Carmelites, despr\u00e9s de les eleccions de febrer del 1936. Pel mes de maig d’aquell any, la Inspecci\u00f3 Provincial de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a aprovava el trasllat de les escoles graduades per a xiquets i xiquetes al local del carrer la Mar, propietat de la fam\u00edlia Morand. I les unit\u00e0ries de xiquets n\u00fameros 1,2 i 3, a l’edifici de Jos\u00e9 Salort, ubicat al costat de l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3, mentre que la unit\u00e0ria per a xiquetes n\u00ba 1 s’instal\u00b7lava al costat de l’Ajuntament. Per cert que el n\u00famero 1 per a xiquets, a l’agost d’aquell 1936, ja en l’esclat de la guerra, era dedicat a “Francisco Ferrer i Gu\u00e0rdia”, el destacat pedagog racionalista i revolucionari espanyol, que havia fundat a Barcelona l’Escola Moderna i a Par\u00eds la Lliga Internacional per a l’educaci\u00f3 racional de la inf\u00e0ncia. Els edificis dels Maristes i les Carmelites, una vegada abandonats per aquelles Ordes religioses, s’ocuparen per a les escoles p\u00fabliques. Tant en aquests locals com al de les Graduades, a m\u00e9s dels mestres, ja embarcats en el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, comptaven amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’alguns joves amb preparaci\u00f3. El que a\u00e7\u00f2 us recorda, va rebre l’ensenyament de Baltasar Hern\u00e1ndez, a les Graduades; i de Paco Bisquert, a l’edifici de les Monges, a m\u00e9s del mestre Manuel Oliva al col\u00b7legi dels Maristes. I aix\u00f2 es produiria en un temps breu i conf\u00fas, passant d’un lloc a l’altre, quan nosaltres \u00e9rem uns infants d’uns sis anys, per\u00f2 que no vol\u00edem abandonar la nostra formaci\u00f3, en la que tota la societat i el govern republic\u00e0, mantenien la seua voluntat, malgrat les circumst\u00e0ncies dram\u00e0tiques del moment. El per\u00edode republic\u00e0 el podr\u00edem resumir en l’educaci\u00f3 com un dels principals motius de pol\u00e8mica, pel seu car\u00e0cter socialitzador i la seus influ\u00e8ncia en la formaci\u00f3 de l’individu que tenia en la mateixa educaci\u00f3 la clau. L’\u00faltim episodi de la introducci\u00f3 del la\u00efcisme a l’escola p\u00fablica fou la supressi\u00f3 de l’ensenyament de la religi\u00f3 als centre depenents del Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica, pel decret de l’u de mar\u00e7 de 1932. Ja pel 23 de juny de 1931 un decret havia establert un pla quinquenal per a la creaci\u00f3 de 7.000 escoles el primer any i 5.000 cada any restant del quinqueni. Per a aix\u00f2 s’aprovava un cr\u00e8dit de 400 milions de pessetes. En aquell moment existien 35.716 escoles i se’n feien necess\u00e0ries 27.151 m\u00e9s. Durant l’anomenat “bienni negre” es va produir, una vegada m\u00e9s, un retroc\u00e9s. La dreta dominant, per ordre de 1\/8\/1934 prohibia la coeducaci\u00f3 a les escoles prim\u00e0ries implantada a petici\u00f3 d’inspectors. Per\u00f2 creiem que la nostra croniqueta s’est\u00e0 fent un poc llarga i voldr\u00edem tallar-la aqu\u00ed recordant que, despr\u00e9s de tantes intentones de dotar D\u00e9nia d’una escola com calia, amb edifici propi, aix\u00f2 no s’aconseguiria fins l’octubre de 1957, amb la inauguraci\u00f3 del Grup Escolar Carvantes. Mentrestant hav\u00edem patit a la postguerra amb l’oprobi de l’ocupaci\u00f3 de l’Escoles Graduades del carrer la Mar per a convertir-la en pres\u00f3 dels republicans, el mateix que feren en els soterranis de la resid\u00e8ncia dels Maristes. I damunt, deixant sense classes tots els col.legis de la prov\u00edncia fins despr\u00e9s de l’estiu, seguint les instruccions de la Inspectora en Cap de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a de la Prov\u00edncia. Era la guinda de la repressi\u00f3, a esquenes d’una cosa tan notable com d’Educaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Continuant amb les cites sobre les activitats escolars pel temps de la Rep\u00fablica direm que per aquells anys…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38915","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n