![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Continuant amb la hist\u00f2ria de l’ensenyament a D\u00e9nia, ens hav\u00edem quedat al final del 1910, per\u00f2 pensem que haur\u00edem d’afegir l’aparici\u00f3 pel 1889 d’un col\u00b7legi de les Germanes Carmelites, que anava a potenciar l’educaci\u00f3 femenina, en aquest cas amb car\u00e0cter religi\u00f3s. Per iniciativa dels Jesu\u00eftes de Barcelona, el 25 de novembre d’aquell any, es muntava, provisionalment, aquell col.legi. Va cooperar, inicialment donya Enriqueta Morand, cedint-los un pis per a les set primeres germanes d’aquella Orde, al carrer Major. D’all\u00ed passaren al carrer C\u00e1ndida Carbonell i a continuaci\u00f3 al carrer Cavallers, per a finalitzar al carrer Loreto, que acabaria coneguent-se com el carrer de les Monges. Tot a\u00e7\u00f2 ho refereix Emilio Oliver en la seua Historia de D\u00e9nia. All\u00ed es mantingueren molts anys, fins, en temps m\u00e9s moderns, traslladar-se a les seues instal.lacions que tots coneguem a la falda del Montg\u00f3, ja dotades de millors comoditats.<\/p>\n
Per\u00f2 nosaltres pretenem ara anar fent cam\u00ed en la hist\u00f2ria de l’ensenyament, a partir de la primera d\u00e8cada del segle passat. A primers de 1912 estan funcionant unes escoles nacionals d’adults, que ja es trobaven pel mes de novembre del 1911. El 8 d’agost del citat 1912 l’Ajuntament li cedeix a Emilio Labarga, mestre superior, la clau de la casa n\u00ba 1 del carrer Cuerpo de Guardia, pis principal, esquena al carrer Major, per a habitar-la, evitant el desnonament -“desahucio”- de la que ocupava i declarat pel Jutjat Municipal. Pel setembre del mateix any es cursaven instruccions per al control d’higiene, prohibint l’entrada a les escoles als qui no presentaren certificat de vacuna exigit per la salut p\u00fablica. Ho enviaven als mestres Rosalina S\u00e1nchez, Mercedes Gisbert, Javier Mur, Ram\u00f3n Bixer, V\u00edctor Ribera, Emilio Labarga i Francisco Collado. En eixe sentit el 16 d’abril de 1914 l’Ajuntament feia seguir la informaci\u00f3 al governador civil d’haver clausurat cinc escoles per manca de condicions, a petici\u00f3 del nou alcalde Juan Serrano Patrocinio. I acordaven procedir a l’habilitaci\u00f3 de locals. Mentrestant ja s’utilitzava una escola i dintre d’escassos dies ja funcionaran tres escoles restants, malgrat la precarietat de l’Ajuntament. No es tracta d’edificis propis, sin\u00f3 de locals llogats, com sempre. Un mes despr\u00e9s ja informaven al governador civil que tenien dispostos dos locals, per a instal\u00b7lar, a compte de les quatre escoles clausurades per l’Inspector. I li pregaven que ordenara que dos dels quatre mestres de xiquets de la localitat comen\u00e7aren a donar classes. El local era l’espai dels baixos de la Casa Consistorial. Pel mes de juny d’aquell any es parla sobre l’expedient de la creaci\u00f3 d’una escola a cada caseriu seg\u00fcent: Jes\u00fas Pobre, Alqueria d’Envalls i Punta de Benimaquia. El local acordat per a Jes\u00fas Pobre estaria ubicat al carrer Nou, n\u00famero 20. ja estava disposat el material i la planta baixa aniria destinada a l’habitaci\u00f3 del mestre. L’11 d’abril del mateix 1915 s’informava a l’Inspector de primera ensenyan\u00e7a de la prov\u00edncia sobre els locals habilitats per a escoles nacionals. Eren al carrer Major, de xiquets, regit pel mestre Leandro Rodrigo Herv\u00e1s. I al carrer Canalejas (la Mar), un per a xiquetes, a c\u00e0rrec d’Ana Estrada. El 12 de juny d’aquell any es donava compte del recent nomenament del mestre Salvador Quereda Sala. Pel 20 de mar\u00e7 de 1916 apareixen unes refer\u00e8ncies relatives als mestres seg\u00fcents: Emilio Lavarga, en propietat des del 10 de maig de 1915, amb un sou anual de 2.000 pessetes; i Mercedes Gisbert, amb un sou anual de 1.650 pessetes. Per relaci\u00f3 del 20 de maig de 1916 podem con\u00e8ixer les escoles nacionals existent i els seus mestres. Eren les seg\u00fcents: Per a xiquets: Francisco Collado, instal\u00b7lada a la planta baixa de la Casa Consistorial. Salvador Wuereda, al carrer Major. Lorenzo Salvador, tamb\u00e9 a la planta baixa de la Casa Consistorial, en local addicional, com a mestre propietari. I Antonio Barber, mestre propietari, al mateix lloc. De xiquetes: Mercedes Gisbert, propiet\u00e0ria, al carrer Pare Pere. Remedios Bermejo, al carrer del Pont. I Rosa Vives, al carrer Canalejas (la Mar). Aix\u00ed mateix, des de l’Alcaldia es feia seguir a tots els mestres nacionals una advert\u00e8ncia, donant a con\u00e8ixer la den\u00fancia rebuda de qu\u00e8 hi ha mestres nacionals de D\u00e9nia que es neguen a facilitar material gratu\u00eftament als alumnes i, que si fos cert, constituiria un fet de suma gravetat, prega que es tinga en compte aquesta advert\u00e8ncia per evitar que s’adopten procediments que no agradaria adoptar. Respecte de La Xara, el 31 de juliol de 1917 acordaven la concessi\u00f3 de dos escoles sol\u00b7licitades per all\u00ed. I donar la conformitat per a pagar i consignar en els pressupostos de 1918 les quantitats necess\u00e0ries per a pagar els lloguers dels locals de les escoles, els domicilis dels mestres i el material, si b\u00e9 demanant al Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica el material fixe i m\u00f2bil necessari que el susdit Ministeri dispose. Tres mesos despr\u00e9s informaven a l’Inspector de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a que ja es disposava dels locals per a instal.lar a La Xara una escola de xiquetes i una de xiquets. Despr\u00e9s d’haver decretat la clausura dels col\u00b7legis durant els mesos de setembre en avant per la pres\u00e8ncia de la forta epid\u00e8mia gripal coneguda popularment com “la cucaratxa”, pel mes de novembre -el 18 d’aquell mes de 1918- la Junta Municipal de Sanitat acordava declarar “limpia” la poblaci\u00f3 d’aquella dur\u00edssima malaltia i s’ordenava als mestres que obriren les escoles. Tot el poble, per\u00f2, pass\u00e0 un mal tr\u00e0ngol, majorit\u00e0riament pel mes d’octubre, amb 72 defuncions. Per\u00f2 abans la Corporaci\u00f3 ja havia acordat, davant la multiplicitat de casos apareguts nomenar interinament dues places de metges titulars, aleshores vacants, que serien per als facultatius Jos\u00e9 Mahiques Morla i Manuel Lattur Catal\u00e1. I en previsi\u00f3 d’altra epid\u00e8mia, es demanava l’establiment d’un hospital o ll\u00e0tzer. S’aprovava, mentrestant, habilitar l’ermita de Sant Joan. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Continuant amb la hist\u00f2ria de l’ensenyament a D\u00e9nia, ens hav\u00edem quedat al final del 1910, per\u00f2 pensem que…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38913","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n