![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Continuant l’escorcoll sobre el tema de l’ensenyament a D\u00e9nia ens trobem amb una cita sobre el nivell d’analfabetisme pel 1899, quan, per l’acte de classificaci\u00f3 i declaraci\u00f3 dels soldats apareix que, de 88, 49 no sabem llegir ni escriure. M\u00e9s d’un 55%. Resulta sorprenent en uns moments que la ciutat presentava una oferta de cultura i elements d’oci notable, amb teatres, casinos, peri\u00f2dics. Per\u00f2 alguna cosa quedava indicada: la situaci\u00f3 de la Junta Local d’Instrucci\u00f3, la funci\u00f3 de la qual estava en suspens. I aix\u00ed l’alcalde, Jos\u00e9 Villalobos Bordehore, proposava i acordava elevar al governador civil la proposta de vocals elegibles seg\u00fcents: Juan Antonio Mu\u00f1oz, Miguel Mu\u00f1oz Delgado i Antonio Vicente Giner Calatayud. Aix\u00f2 ocorria pel desembre de 1899. Pel febrer de 1900 la Corporaci\u00f3 acordava compensar la mestra superior de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a Maria Millet Redu\u00e1n amb 12,50 pessetes mensuals pel local habitaci\u00f3 que fins ara disfrutava. El 13 d’aquell mes acordaven autoritzar la Junta Provincial d’Ensenyan\u00e7a per a que averig\u00fc\u00e9s si existien fons en la Caixa del ram en favor de l’Ajuntament per pagar el lloguer del local habitaci\u00f3 de la mestra de 1\u00aa ensenyan\u00e7a Manuela Satorre Trevi\u00f1o, referits als exercicis 1897\/98, 1898\/99 i primer i segon trimestre actual, que t\u00e9 devengats la mestra. Pel 1907 es veu cert moviment en canvis de mestre. Pel mes d’agost pren possessi\u00f3 de les escoles per a xiquetes la mestra Mercedes Gisbert Herrero, per translaci\u00f3 de Francisca Alcaraz. Poc despr\u00e9s tamb\u00e9 s’integra en l’escola de xiquetes la mestra Rosalina Sanchis Puig. A primers de 1908 i altres mesos del trimestre es manifesta un notable moviment de presa interina de possessi\u00f3 de places per a xiquets: Jaime Signes Jorro, substituint Francisco Frolil\u00e1n, per jubilaci\u00f3; i Jos\u00e9 Terol Valdaqu\u00ed, Jos\u00e9 Quereda i Jaime Riba Valcells, que s’uneixen a Jos\u00e9 Frau Sivera. Despr\u00e9s vindria Francisco Peir\u00f3 Pallar\u00e9s. I Mariana Sala Barber ocupa, com a interina tamb\u00e9, l’escola que deixava vacant, per trasllat, Tomasa Dur\u00e1 Solell. A principis del 1909 era V\u00edctor Ribero Bru qui prenia possessi\u00f3 d’una altra escola. Tamb\u00e9 el “patriotisme” tenia pres\u00e8ncia a les escoles p\u00fabliques, com va passar el 20 de maig de 1909 celebrant una Festa Escolar, organitzada pel professorat p\u00fablic, tot commemorant la “gloriosa jornada de 1808”, dedicada a la bandera espanyola en la que participaren 300 xiquets i xiquetes. I l’Ajuntament manifestava el seu agra\u00efment, amb un vot de gr\u00e0cia, per l’organitzaci\u00f3 de l’event als mestres p\u00fablics Francisco Peir\u00f3, Francisco Collado, Carlos Cabrera, V\u00edctor Ribera, Rosalina S\u00e1nchez, Mercedes Gosbert i Mariana Sala. A proposta de la Junta Local de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a, el 6 de juny d’aquell 1909, i complimentant una circular de la Junta Provincial acordava l’Ajuntament que durant les properes vacances de l’estiu es feren les reparacions que s’estimen precises en els locals on estan instal.lades les escoles de V\u00edctor Ribera Bru i Rosalina Sanchis Puig -a l’edifici de l’ex convent- i segon pis de les Cases Consistorials, respectivament. El 24 de setembre del mateix 1909 responien a una petici\u00f3 del governador civil informant-li que a D\u00e9nia no existia cap escola laica. A primers de 1910 prenia possessi\u00f3 en propietat de l’escola p\u00fablica superior de xiquets Emilio Lavarga Cuenca. El primer de maig d’aquell 1910 es produ\u00efa un important incident en aquest camp, a partir d’un expedient promogut per 6 mestres de D\u00e9nia demanant augment de sou d’acord amb el cens oficial de 1900, en el qual consta l’informe de la Junta Local de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a que expressa que, “por mayor\u00eda, es un absoluto contrario a la pretensi\u00f3 de los maestros”. Resultant que, en virtud de la RO del 19\/6\/1907, les sis escoles elementals de D\u00e9nia, que tenien senyalat el sou anual de 1.375 pessetes, foren redu\u00efdes a la categoria immediata inferior, \u00e9s a dir, a 1.100 pessetes, i en conseq\u00fc\u00e8ncia els mestres propietaris que les desempenyaven hagueren de sol\u2022licitar el traslladament a altres escoles de 1.375 pessetes, quedant vacants aquelles. Per\u00f2 el cens \u00e9s el mateix que existia en ser rebaixada la categoria de les escoles sense que hagen canviat les condicions de la localitat per a fomentar l’augment de sou sol.liciten; i la poblaci\u00f3 tendeix a disminuir per la constant emigraci\u00f3 de l’Argentina i l’\u00c0frica francesa, apareguent d’eixe cens que la poblaci\u00f3 del casc i partides fins a 3 quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia \u00e9s de 8.785 habitants. Els xiquets de les partides no poden assistir a les escoles del casc urb\u00e0. Per aix\u00f2 l’Ajuntament sost\u00e9 una escola a La Xara, no essent possible per manca de recursos econ\u00f2mics crear-ne d’altres a les partides de Jes\u00fas Pobre, Palmar, Bovetes i Pinella. S’adhereixen per unanimitat a l’informe de la majoria de la Junta Local de 1\u00aa Ensenyan\u00e7a pel que es demana desestimar la reclamaci\u00f3 dels mestre, perqu\u00e8, d’augmentar-se les dotacions, no rebrien cap benefici els xiquets de les zones rurals. El 23 d’agost de 1910, la Corporaci\u00f3 acorda que l’aparellador municipal confeccion\u00e9s el pressupost per a despeses de les reparacions indispensables a l’escola superior i les de sanejament i higienitzaci\u00f3 dels retretes i altres necess\u00e0ries per a l’edifici de l’ex convent que ubica les 4 escoles de xiquets, a m\u00e9s que, com a mesura higi\u00e8nica de previsi\u00f3, es procedisca a desallotjar totes les habitacions d’eixe edifici que es trobaven ocupades per v\u00e0ries fam\u00edlies pobres. Una setmana despr\u00e9s la Corporaci\u00f3 acordava, sobre l’informe de l’Inspector Municipal de Sanitat, procedir a dur a terme les obres citades de l’ex convent, per a les 4 escoles, higienitzant-ho i donant les condicions necess\u00e0ries, a m\u00e9s de la instal\u2022laci\u00f3 per aig\u00fces potables. L’obra consideren que no donar\u00e0 problemes d’escolaritzaci\u00f3 perqu\u00e8, segons costum de sempre, fins els \u00faltims dies d’octubre no retornen les nombroses fam\u00edlies que es traslladen al camp per l’estiu i les que acaben els treballs de l’escaldada de la pansa. Per R.O. del 22 d’agost arriben les dades demogr\u00e0fiques. D\u00e9nia presenta aleshores la xifra de 12.468 habitants. I tanquem la informaci\u00f3 sobre l’ensenyament relativa a 1910 donant a con\u00e8ixer que pel mes d’octubre arribava la informaci\u00f3 del Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts sobre l’augment d’escoles i construcci\u00f3 de locals. I acordaven, un\u00e0nimement, sol\u2022licitar la construcci\u00f3 a D\u00e9nia, per compte de l’Estat tres escoles elementals de xiquetes, perqu\u00e8 les de xiquets es trobaven ben instal\u2022lades a l’edifici de l’antic convent de Sant Antoni cedit a la Corporaci\u00f3 per a aquest objecte. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Continuant l’escorcoll sobre el tema de l’ensenyament a D\u00e9nia ens trobem amb una cita sobre el nivell d’analfabetisme…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38911","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n