![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Continuant amb la croniqueta dedicada al m\u00f3n de l’ensenyament a D\u00e9nia, direm que pel mes de juny de 1879 uns ve\u00efns i pares de fam\u00edlia dirigiren un escrit a l’Ajuntament sol.licitant la cessi\u00f3 gratu\u00efta de l’ex convent francisc\u00e0 per a que servira de local on establir un col.legi o instituci\u00f3 de 2\u00aa ensenyan\u00e7a que, per iniciativa del rector i altres persones es pret\u00e9n establir a D\u00e9nia. Tamb\u00e9 per a adults, nocturna, gratu\u00efta per a primeres lletres. Despr\u00e9s d’una detinguda discussi\u00f3, s’aprovava per majoria, amb el vot en contra de Jos\u00e9 Chab\u00e1s. Era alcalde Francisco Sent\u00ed i rector Vicente Rocafull i V\u00e9lez. Per l’abril de 1880 s’aprovava celebrar la subhasta per a les obres del col.legi de 2\u00aa ensenyan\u00e7a al citat convent, que prompte li era autoritzada a Carmelo Pallar\u00e9s Grimalt, per 3.460 pessetes. Un mes despr\u00e9s, el nou alcalde Agust\u00edn Aranda y Chordi exposa que alguns professors del col.legi de 2\u00aa ensenyan\u00e7a havien tractat de donar-li major amplitud i estabilitat. I acordaven: 1er., que Antonio Segura y Jord\u00e1, llicenciat en Filosofia i Lletres, que es posava al front de la instituci\u00f3, es comprometia a ensenyar sota les condicions i preus que t\u00e9 establerts o establesca, durant 5 anys o cursos acad\u00e8mics, que comen\u00e7aven a comptar-se el primer d’octubre immediat. 2on., que l’Ajuntament s’obligava a satisfer cada any la quantitat de 5.000 pessetes al senyor Segura. 3er., la cessi\u00f3 de l’Ajuntament a l’expressat Antonio Segura, del local de l’ex convent tendria una duraci\u00f3 de 5 anys. 4art., que l’Ajuntament entregaria al senyor Segura 500 pessetes anuals per a material. 5\u00e9., que l’ensenyan\u00e7a havia d’estar compresa en el per\u00edode de Batxillerat d’Arts i, per conseg\u00fcent, la composta per les assignatures que les lleis d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica designen com de segona ensenyan\u00e7a. Per\u00f2 el 22 de setembre de 1881 decidien suprimir la subvenci\u00f3 de 5.500 pessetes per a despeses a aquell Institut de 2\u00aa Ensenyan\u00e7a. Tamb\u00e9 per a anys veniders, donat el dur estat econ\u00f2mic de l’Ajuntament. El director donava la conformitat de continuar al front de l’Institut, sense subvenci\u00f3, oferint-se a posar tot el seu inter\u00e8s i activitat en benefici dels seus deixebles. Efectivament, l’Ajuntament t\u00e9 un deute amb Hisenda de 26.518,27 pessetes i van a embargar-lo. A finals de novembre d’aquell 1882 tenen un deute de 270 pessetes amb la mestra de l’escola de xiquets, Francisca G\u00f3mez, corresponent al lloguer anual. La Junta Provincial d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica demana a l’Ajuntament que li ho abonen a la mestra, per la casa-vivenda, i li contesten que, com \u00e9s fadrina i viu amb son pare, tamb\u00e9 professor, no li correspon. A primers de juny de 1883 Miguel P\u00e9rez i 25 ve\u00efns m\u00e9s demanen que es revoque l’acord comunicat a Antonio Segura per a que abandone el local de l’Institut al final del curs acad\u00e8mic. Diuen que els pares s’obliguen a pagar els lloguers de les escoles elementals, en compensaci\u00f3. Acorden suprimir l’Institut per 6 vots a 2, amb la protesta dels regidors Cardona i Sent\u00ed. Fins aqu\u00ed no hi havia ensenyament obligatori i gratu\u00eft. L’alcalde demana que siga declarada aquesta actitud i decideixen proposar-ho a la deliberaci\u00f3 de la Junta Local d’Ensenyan\u00e7a. Els mestres s’obliguen a donar classes gratu\u00eftes amb la sola subvenci\u00f3 de \u00bc dels salaris. A mitjans de desembre del 1883 l’alcalde proposa l’estudi de la construcci\u00f3 d’un edifici per a les escoles p\u00fabliques, que s’accepta. El 29 de febrer de l’any seg\u00fcent \u00e9s nomenat nou alcalde Mart\u00edn Cardona Vives, i per l’abril comencen una comissi\u00f3 per a la construcci\u00f3 de totes les escoles. Apareix un conflicte i el 4 de novembre d’aquell 1884 li manen a Jos\u00e9 M\u00aa Bou, d’Ondara, que es presente, en terme de 3 dies, per a liquidar el que t\u00e9 percebut pels lloguers i el que hauria de rebre per retribucions estant al front de l’escola de primeres lletres a D\u00e9nia. No respon i es dirigeixen al governador civil informant que s’ha assabentat els mestres d’instrucci\u00f3 prim\u00e0ria de pargar-los la Caixa Provincial el primer trimestre i una quantitat pel lloguer. Per\u00f2 com les escoles de xiquets estan instal.lades en local municipal -l’ex convent-, no s’ha incl\u00f2s cap quantitat per eixe concepte en els pressupostos. Una setmana despr\u00e9s l’Alcaldia es dirigia als mestres d’instrucci\u00f3 p\u00fablica diguent-los que respecten Sim\u00f3n Mesqui com a porter de l’escola i que tinga el dret de conduir els xiquets a casa. Pel gener de 1885 manifesten a la Junta Provincial d’Ensenyan\u00e7a P\u00fablica que les escoles p\u00fabliques estan ubicades a l’ex convent i s’ha acordat la instal.laci\u00f3 d’una superior i una elemental al casc urb\u00e0 perqu\u00e8 els dies de pluja l’assist\u00e8ncia \u00e9s escassa. Li demanen perm\u00eds per al trasllat. Uns dies despr\u00e9s li manifesten al governador que sols adeuden als mestres 16.621,85 pessetes i no 20.634,89, com manifesta en l’ofici del 22-1. Han convingut amb els mestres pagar-ho en dos anys, del 85 al 86, consignant-ho al pressupost. El 23 de mar\u00e7 de 1885 se li ordena a Nicol\u00e1s G\u00f3mez Ayora que pague, en 2 dies, a Jos\u00e9 Suay, amo de la casa que ell ocupa, el lloguer del 2on. i 3er. Trimestre actual, que li correspon al citat G\u00f3mez, que percep 105 pessetes trimestrals per lloguers i no a l’Ajuntament. \u00c9s director del peri\u00f2dic Asociaci\u00f3n Dianense, \u00f2rgan dels mestres d’instrucci\u00f3 prim\u00e0ria del Districte. Es nega a pagar-ho i l’Ajuntament el denuncia a Alejandro Sendra, diputat provincial. El 30 de novembre de 1887 acorden que el Jutjat Municipal es trasllade al que ocupava el d’Instrucci\u00f3 a les presons, i que all\u00ed passen les escoles superiors. El 6 d’octubre de 1889 l’alcalde manifesta que el local que ocupa l’escola dirigida pel professor Froil\u00e1n Fuster no reuneix les condicions higi\u00e8niques ni de capacitat suficients, per la qual cosa s’observava cert retra\u00efment en els xiquets d’assistir a classe, i proposava el trasllat al segon pis de la casa n\u00famero 27 del carrer Loreto, propietat de Jaime Puigcerver Perles, amb qui ja havia acordat el lloguer, en un principi, per reunir el local les condicions adequades. S’acordava, i l’amo de la finca compareixia i reactivava el lloguer per 30 pessetes mensuals. El 19 de gener de 1890 la Corporaci\u00f3 aprovava la relaci\u00f3 de jornals i materials utilitzats per a la recomposici\u00f3 de la part de l’ex convent destinada a l’escola p\u00fablica de xiquets i del terrat de l’edifici. Un mes despr\u00e9s, en reuni\u00f3 extraordin\u00e0ria, tracten la forma d’arreplegar diner per a les atencions de la 1\u00aa Ensenyan\u00e7a, a la que l’Ajuntament presta el major inter\u00e8s. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Continuant amb la croniqueta dedicada al m\u00f3n de l’ensenyament a D\u00e9nia, direm que pel mes de juny de…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38907","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n