![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
L’any 1238, Jaume I, rei d’Arag\u00f3 i Catalunya, despr\u00e9s d’haver ocupat Mallorca, conqueria les terres valencianes. Segons la tradici\u00f3, el rei entrava a la ciutat de Val\u00e8ncia el dia 9 d’octubre. A D\u00e9nia, a les seues ordres, ho feia el capit\u00e0 En Carro\u00e7. A partir d’aquesta efem\u00e8ride, com diu Joan Fuster, es produ\u00efa el naixement del poble valenci\u00e0, un pa\u00eds que s’est\u00e9n des de Vinar\u00f2s fins a Oriola, l’antic regne de Val\u00e8ncia, que ara s’ha batejat, oficialment, com la Comunitat Valenciana.<\/p>\n
B\u00e9, la data del “9 d’Octubre” s’ha convertit, amb la recuperaci\u00f3 de la Democr\u00e0cia, en una festa important del Pa\u00eds Valenci\u00e0, celebrada per tot arreu. A D\u00e9nia, a partir de la Transici\u00f3, ha anat celebrant-se, en un principi potenciat per les forces nacionalistes que volien donar-li l’aut\u00e8ntic sentit hist\u00f2ric i reivindicatiu. Per\u00f2 amb els canvis pol\u00edtics, la festa ha anat prenent altres camins. Parlem a pams. Primer direm que l’expansi\u00f3 urban\u00edstica ens va conduir a l’aparici\u00f3 de la Pla\u00e7a de Jaume I, a la que se li va augmentar el valor d’aquesta titularitat amb el descobriment del monument deDIcat al ConqueridoR, obra del notable escultor basc Jox\u00e9 Alberdi, el 2 d’abril de 1987.<\/p>\n
De Jox\u00e9 Alberdi podr\u00edem parlar molt i b\u00e9, i ja ho havem fet en diverses ocasions amb aquest mateix peri\u00f2dic, molt extens\u00edssimament. Per sintetitzar podr\u00edem dir que va n\u00e0ixer a Azkoita (Pa\u00eds Basc), el 22 de maig de 1922. Va ser un dels xiquets i xiquetes embarcats cap a Gran Bretanya, despr\u00e9s del bombardeig de Gernika el 1937. All\u00ed es va formar, rebent classes de dibuix i pintura, mentre alternava amb el treball en f\u00e0briques de material de guerra per a la II Guerra Mundial. En finalitzar aquell conflicte b\u00e8l\u00b7lic, pel 1945, abandonava els estudis per dedicar-se de manera exclusiva a la creaci\u00f3 art\u00edstica. Per\u00f2 m\u00e9s tard muntava a Londres un taller de disseny i, paral.lelament, ingressava com alumne al Sir John Cas School of Art, on despr\u00e9s d’alumne es convertia en professor. El director, bastant interessat en els treballs de fusta de l’Alberdi, li va demanar la seua col.laboraci\u00f3 en la decoraci\u00f3 dels famosos transatl\u00e0ntics Queen Mary i Queen Elisabeth, treballs que li varen donar un notable prestigi a l’Alberdi. Va aconseguint una gran notorietat, tant com a professor d’escultura com a escultor, amb destacades exposicions en poliester i fibra de vidre. A m\u00e9s d’altres treballs amb ferro, coure, llaut\u00f3, marbre… per m\u00e9s que els seus inicis havien sigut amb fusta, que sempre ha dit que li atreia, especialment la fusta podrida, amb arna i nus que li exigeixen un treball lent que -segons manifestacions d’ell- li permeten com “un di\u00e0leg amb la pe\u00e7a que va a tallar, escoltant m\u00e9s que imposant all\u00f2 que li vol suggerir”. A Anglaterra deixa una bona mostra dels seus grans valors art\u00edstics que apareixen en importants entitats i espais p\u00fablics. S’ha convertit en un dels m\u00e9s grans escultors de talla internacional. All\u00ed coneix una jove i destacada actriu int\u00e8rpret de Shakespeare, Cyntia Appleyard, amb la qual es casava i tenia descend\u00e8ncia. Per problemes de salut de la seus dona decideixen venir-se cercant un espai id\u00edl\u00b7lic, com hi ha sigut la muntanyeta de Jes\u00fas Pobre durant tants anys. N’havia passat uns quaranta a Anglaterra i ara canviava d’aires amb molta complaen\u00e7a per als dos. Ja a Espanya, el 1976 exposava a la Galeria Valera, de Bilbao, i Bartolom\u00e9 March el convidava a la realitzaci\u00f3 de dos “pajarracos”, com els anomenava Alberdi, de 5 metres d’altura cadascun, per als jardins del seu palau de Mallorca, en Cala Rajada, com els que havia creat set anys abans. Ja no para, no dona abast, amb molta pres\u00e8ncia al seu Pa\u00eds Basc. Per enc\u00e0rrec de la Diputaci\u00f3 Foral Alavesa, realitza la figura de l'”Aitor” destinada als jardins d’Ajuria-Enea, a Vit\u00f2ria, i un esb\u00f3s en bronze, amb 85 c\u00f2pies numerades i signades. Una exposici\u00f3 a Zurich (Su\u00efssa), i uns enc\u00e0rrecs de la Caixa Provincial d’Estalvis d’\u00c0lava, pel 1960, que, per cert, li entregaren el n\u00famero 1 al Papa, en una audi\u00e8ncia que aquella entitat va rebre. Per l’extraordin\u00e0ria extensi\u00f3 necessitaria a dir res m\u00e9s de la magnitud de l’obre de Jox\u00e9 Alberdi. Rematarem dient que en la inauguraci\u00f3 del seu Jaume I el Conqueridor, que ell considerava “El Enigm\u00e1tico”, va intervenir el bon amic i notable poeta Llu\u00eds Alpera, amb un poema gravat a la mateixa de Jaume I, que ara transcrivim: “Des del Castell i les Roques\/que vigilen la mem\u00f2ria de la llengua,\/ des del Saladar i els Palmars\/ que alcen de la pols els vells camps de ra\u00efm,\/ des de les multicolors cabelleres\/ que brollen sensualment de l’Aiguadol\u00e7,\/ proclamem per sempre l’espessa fidelitat\/ i la flor del coratge d’aquest poble nostre”. L’obra, en bronze, t\u00e9 una altura de 3,85 metres i un pes de 1.100 quilos. Era el 2 d’abril de 1987 i estigueren presents el president de la Generalitat Valenciana Joan Lerma, l’alcalde Jaume Sendra Timoner, regidors, autoritats, p\u00fablic en general, representants pol\u00edtics, l’escriptor Josep Maria Castellet, el citat poeta Llu\u00eds Alpera, persones del m\u00f3n de la cultura, etc., algunes d’elles, bones amigues de l’Alberdi i influents en certa manera del treball gratu\u00eft, llevat de la seua fundici\u00f3 en bronze. En aquesta pla\u00e7a sempre s’havia muntat l’homenatge a Jaume I, amb la celebraci\u00f3 del “9 d’Octubre”. Ara, a partir de 2008, amb la “conquesta” del poder municipal per la dreta amb la transfuguista moci\u00f3 de censura, les coses han canviat substancialment, rebutjant la pres\u00e8ncia “oficial” de la Corporaci\u00f3 a aquesta pla\u00e7a i al magn\u00edfic monument. Un despreci afegit a l’autor, Alberdi, finat el 19 de gener de 2008. \u00c9s una forma de mostrar la seua indifer\u00e8ncia davant l’efem\u00e8ride, perqu\u00e8 a la representaci\u00f3 dretana en el poder municipal res no els importa el nostre patrimoni hist\u00f2ric i cultural, com ho manifesta ara la seua actitud d’esquenes a la personalitat del Poble Valenci\u00e0 i el mal \u00fas de la nostra llengua i cultura. Afortunadament encara existeix un sector de notable inter\u00e8s per les arrels valencianes, com ho \u00e9s el col\u00b7lectiu Dianium Dansa, que enguany ha bene\u00eft “on tocava” -a la pla\u00e7a Jaume I- els gegants Tirant i Carmesina, del Joanot Martorell, tot potenciant un bon aspecte de la nostra cultura aut\u00f2ctona. L’enhorabona pel treball. I ens preguntem: l’actitud de menyspreu per part de la dreta governant, \u00e9s producte de la ignor\u00e0ncia? Del “menfotisme”? De la mala fe? \u00c9s la “por” als defensors del patrimoni hist\u00f2ric i cultural? Si m\u00e9s no, \u00e9s l'”odi” contra tot el que signifique una defensa dels valors de l'”enemic”. I aix\u00ed s’est\u00e0 fent el rid\u00edcul m\u00e9s espant\u00f3s, en ple segle XXI.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"L’any 1238, Jaume I, rei d’Arag\u00f3 i Catalunya, despr\u00e9s d’haver ocupat Mallorca, conqueria les terres valencianes. Segons la…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38905","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n