![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El tema de l’ensenyament, com tots sabem, \u00e9s una trista realitat. El nostre futur es presenta gris, quan no dram\u00e0tic, si pensem en les noves generacions que l’hauran de regir i ara es troben amb l’espasa de Damocles amena\u00e7ant. Nosaltres, de ja fa algun temps, vol\u00edem parlar un poc sobre aquest m\u00f3n de l’Educaci\u00f3, en general, i particularment, d’all\u00f2 que sabem referit a D\u00e9nia, el nostre poble. Per aix\u00f2 ens servirem de bones dades de l’Arxiu Municipal i d’altres de la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana i altres documents.<\/p>\n
El que coneixem com ensenyament primari, a l’edat mitjana consistia en l’ensenyament de gram\u00e0tica llatina i altres nocions d’hist\u00f2ria sagrada i d’aritm\u00e8tica. Aquesta pr\u00e0ctica tenia lloc b\u00e0sicament a les escoles de l’Esgl\u00e9sia. Per pressions de la Reforma protestant, va comen\u00e7ar, a partir del segle XVI a fer-se present la teoria d’imposar l’obligaci\u00f3 de l’ensenyament primari. Tamb\u00e9 a les escoles que organitzava el m\u00f3n de la burgesia s’iniciava l’impartiment de les classes en lleng\u00fces vernacles. Despr\u00e9s del segle XVIII, quan es trobava aquesta tasca, de manera principal, en mans eclesi\u00e0stiques, va anar deslligant-se de l’Esgl\u00e9sia per influ\u00e8ncia de la Il.lustraci\u00f3. Ja a partir de la fi del segle XIX -la cosa no \u00e9s tan antiga com podr\u00edem suposar- els estats promulgaven legislacions favorables a l’obligatorietat del nostre ensenyament primari. La durada oscil.lava per a aquest ensenyament a partir dels 6 anys i s’extenia de 4 a 6 anys. Tenia b\u00e0sicament l’ensenyament de la lectura, l’escriptura i all\u00f2 fonamental del c\u00e0lcul, el que conegu\u00e9rem com “les tres regles”. Per\u00f2, de fet, l’ensenyament primari havia estat cada vegada m\u00e9s a mans de la iniciativa privada, tant religiosa com laica. Amb la intenci\u00f3 de resoldre el problema sabem que a Barcelona el Consell de Cent, pel 1560, havia creat una escola p\u00fablica i gratu\u00efta, per\u00f2 la Guerra de Successi\u00f3, al final, va fer que deixara de funcionar, com tantes altres coses de nosaltres, “ven\u00e7uts”. Pel 1842 la Societat d’Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia creava escoles per a adults a Val\u00e8ncia, Castell\u00f3 de la Plana i altres poblacions. A principis del XIX, m\u00e9s de la meitat dels escolars rebien l’educaci\u00f3 a les escoles anomenades de pis, a les ciutats o a les de car\u00e0cter rural, i se’ns diu que anirien augmentant des del 1835 fins a la Restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica pel 1874, quan les congregacions religioses anaren instal.lant nous centres d’ensenyament. Amb tot i aix\u00f2 apareix la Llei Moyano, pel 1857, que comprenia tots els nivells de l’educaci\u00f3. Prevenia donar l’ensenyament en 6 facultats: teologia, filosofia i lletres, dret, ci\u00e8ncia, medicina i farm\u00e0cia; i en 10 universitats: Madrid, Barcelona, Granada, Oviedo, Salamanca, Santiago, Sevilla, Val\u00e8ncia, Valladolid i Saragossa. La llei declarava la ensenyan\u00e7a prim\u00e0ria com a obligat\u00f2ria, resumia a did\u00e0ctica d’aquell temps i ajustava, malgrat d’alguns punts d\u00e8bils, els programes universitaris. Estigu\u00e9 vigent fins 1945 i va constituir una projecci\u00f3 de futur. Al Principat de Catalunya i al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a partir de 1901, nasqueren diverses escoles basades en un programa pedag\u00f2gic molt avan\u00e7at, tot seguint el model de l’Escola Moderna. Respecte de la formaci\u00f3 de mestres, de car\u00e0cter oficial, direm que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 nasqueren les de les mestres el 1851, i els dels mestres el 1869, a Val\u00e8ncia; i a Alacant un any despr\u00e9s. Una q\u00fcesti\u00f3 tan important per a la formaci\u00f3, ja veiem que va tardar tant en gaudir de les Escoles Normals per a la seua realitzaci\u00f3.<\/p>\n
Respecte de D\u00e9nia, al Registre d’Eixides de l’Ajuntament apareix pel 28 de juny de 1859 la refer\u00e8ncia d’un ofici dirigit al governador civil d’Alacant informant del nomenament de Maria Gonz\u00e1lez i Juan, com a mestra de l’escola elemental del xiquetes adquirida en propietat, “recientemente creada”. El 27 de setembre de 1859 -el mateix any- tamb\u00e9 s’indica al governador el nomenament de Jer\u00f3nimo Mill\u00e1 i Josefa Llobell com a mestres, respectivament, de xiquets i xiquetes de nova creaci\u00f3, de les escoles encara no completament sortides de mobiliari. I el 20 de desembre d’aquell mateix any, en un escrit dirigit al President de la Junta Provincial d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica, hi ha una refer\u00e8ncia a CINC escoles d’ambd\u00f3s sexes. Tot sense cap edifici. Treballaven amb locals llogats, prec\u00e0riament. I aix\u00ed es feia saber al governador civil el 13 de febrer de 1860, dient que existien dos antics quarters, ja sense utilitzar, perqu\u00e8 l’escassa tropa -10 o 12- es trobaven al castell i prompte l’abandonarien. Li demanaven perm\u00eds per utilitzar un sal\u00f3 quarter com a escola. Es tractava de l’antic convent de Sant Antoni. En eixe sentit, la Corporaci\u00f3, el 14 de mar\u00e7 de 1861, li dirigia un escrit a Agust\u00edn Llobell, mestre director d’una escola, demanant-li que anara a inspeccionar el citat edifici i elegira el local que estim\u00e9s all\u00ed m\u00e9s convenient per traslladar all\u00ed l’escola, immediatament, com ho ha aprovat l’Ajuntament. Tamb\u00e9 s’havia acordat facilitar en la part dels pavellons de l’antic convent l’adaptaci\u00f3 d’habitacions per als mestres. Tot seguit recordaven als mestres Agust\u00edn Llobell, Francisco Vicedo i Maria Gonz\u00e1lez que havien de traslladar les escoles des d’aquell dia fins el primer del mes seg\u00fcent, abril. Pel novembre de 1862 es feia refer\u00e8ncia de l’exist\u00e8ncia de 3 escoles de xiquets i 3 privades. El 23 de novembre de 1868 se li donava possessi\u00f3 del c\u00e0rrec de mestra a M\u00aa de Gracia S\u00e1nchiz. Possiblement fins l’any 1879, del que anem a parlar, es produirien alguns canvis de locals llogats on s’instal.laven els col.legis. Pel mes de juliol la Corporaci\u00f3 es dirigia a Vicente Rocafull, rector de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3, manifestant-li que l’Ajuntament havia accedit a la sol.licitud de v\u00e0rios ve\u00efns i pares de fam\u00edlia concedint gratu\u00eftament l’edifici de l’exconvent francisc\u00e0 de Sant Antoni per al col.legi de 2\u00aa Ensenyan\u00e7a que, amb la col.laboraci\u00f3 d’altres persones, es tractava d’establir a D\u00e9nia. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El tema de l’ensenyament, com tots sabem, \u00e9s una trista realitat. El nostre futur es presenta gris, quan…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38903","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n