![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La mania que, de tant en tant, m’impulsa a recordar coses del passat, m’ha fet posar-me en una actitud de pensar quines coses s’haurien viscut a D\u00e9nia fa cent ans. Quines coses passarien en aquells moments d’algun inter\u00e8s per a les generacions actuals. De moment, despr\u00e9s d’escorcollar detingudament en els papers de l’Arxiu Municipal, entre diverses fonts bibliogr\u00e0fiques, hem constatat amb certa estupor la manifestaci\u00f3 de la crisi econ\u00f2mica que patia la ciutat pel 1911. En el llibre de sortides de documents apareix la refer\u00e8ncia d’un escrit dirigit al Delegat d’Hisenda, on es parla dels embargaments d’Hisenda contra l’Ajuntament. Es parla del 25% sobre els ingressos, a m\u00e9s del 66% i el 15%, suposem que sobre el patrimoni, la qual cosa donava un total del 106%. Com es menja a\u00e7\u00f2? Conformem-nos els ve\u00efns pol\u00edtics o no- del 2011. La situaci\u00f3 municipal cent anys enrere, per aquell 1911 era, entre altres coses, que la majoria dels empleats, com no podien cobrar els era impossible continuar prestant els seus serveis. No podien confeccionar les llistes cobrat\u00f2ries de territorial i urbana del quart trimestre (aix\u00f2 passava a primers de setembre). I la Corporaci\u00f3, presidida aleshores per Juan Serrano Mart\u00ed, pregava a Hisenda, encaridament, que suspengu\u00e9s l’embargament del 66% recentment verificat per tal de poder fer els serveis m\u00e9s urgents, quan en aquells moments anava a comen\u00e7ar l’\u00e8poca de major recaptaci\u00f3 de consum.<\/p>\n
Ven\u00edem d’una crisi important, primer, pel 1900 amb els resultats dels forts calors solars, ins\u00f2lits, produ\u00efts pel mes juliol que ocasionaren la crema de la collita de ra\u00efm moscatell del nostre terme municipal. Eren moments de crisi, amb l’amena\u00e7a de la filoxera, etc. Per\u00f2, no contr\u00e0riament, es produ\u00efen mostres empresarials notables, com la inauguraci\u00f3 del notable edifici dels “anglesos”, per 1909. Davant d’aquesta situaci\u00f3, de not\u00edcies amena\u00e7ants de Fran\u00e7a i d’efectes negatius directes, havien nascut les primeres ind\u00fastries jogueteres: les dels alemanys germans Ferchen, la de Sauquillo i la d’Oliver-Rivera o Oliver-Morand Hermanos, etc.<\/p>\n
Existia una vinculaci\u00f3 de l’Alcaldia ostentada per Juan Serrano Mart\u00ed i el Partit Democr\u00e0tic de Canalejas. I delegava el regidor Nicol\u00e1s Aranda Mengual en el m\u00edting que per la nit del 17 de gener se celebrava al Teatro-Circo, que hem de superar seria del citat partit de Canalejas, al qual, un any abans, pel 1910, li seria dedicat un carrer, el de la Mar. I ja que hem citat Nicol\u00e1s Aranda, direm d’ell que havia sigut regidor de l’Ajuntament de D\u00e9nia pel 1907, del 1909\/1911, 1916\/17, i 1918\/19, com exposa Javier Calvo en el seu llibre Dianenses del siglo XIX. Era el tresorer del C\u00edrculo Democr\u00e1tico de D\u00e9nia amb Juan Chab\u00e1s Bordehore (pare del poeta Juan Chab\u00e1s Mart\u00ed i vinculat amb el m\u00f3n de Canalejas). Pel 1927 seria elegit president de la penya taurina Ivarito.<\/p>\n
L’orde p\u00fablic vivia bastants dificultats, malgrat l’estreta intervenci\u00f3 d’Andr\u00e9s Barr\u00f3n un gegant de m\u00e9s de dos metres d’altura i responsable de la policia, d’escassa plantilla. Com a mostra, parlarem de la den\u00fancia municipal cursada al Jutge d’Instrucci\u00f3 referida a l’esc\u00e0ndol front l’establiment de begudes de Jaime Serra Cort\u00e9s, a la pla\u00e7a del Mercat. El citat cap de la gu\u00e0rdia municipal, Barr\u00f3n volia recuperar l’orde i fou insultat pel ve\u00ed Joaqu\u00edn Bertomeu, al qual detenia el gu\u00e0rdia, per\u00f2 un grup d’alborotadors li arrabassaren el detingut i li dirigiren insults i frases ofensives a Barr\u00f3n. Aix\u00ed ho expressava, almenys, en la den\u00fancia al Jutge, mentre li feien seguir a l’amo del local, Jaime Serra, i de les cont\u00ednues bregues com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels jocs prohibits que es practicaven en aquell local. I li prevenien que tancara el “garito” sense excusa ni pretext. En eixos primers mesos d’aquell 1911, es produ\u00efen diverses reclamacions relacionades amb antics soldats que viviren les perip\u00e8cies de la Guerra de Cuba. El que reclamaven era el pagament del plus de Campanya, pels propis interessats -o familiars seus, si havien desaparegut en aquelles batalles-. Per si algun descendent d’aquell m\u00f3n troba curiositat en con\u00e8ixer la petita hist\u00f2ria, donem a con\u00e8ixer ara els noms d’aquells soldats. Eren el seg\u00fcents: Luis P\u00e9rez Salv\u00e1, Luis P\u00e9rez Costa, Bartolom\u00e9 Forn\u00e9s Ses\u00e9, Antonio Mahiques Puig, Jos\u00e9 Mengual Vives, Domingo Peris Ballester, Salvador Ballester P\u00e9rez, i Miguel Ardid Mart\u00ednez. Ignorem si acabarien cobrant res de tot all\u00f2 que els devien per aquell dram\u00e0tic enfrontament, per les dificultats econ\u00f2miques que hem citat. En mat\u00e8ria d’urbanisme direm que des de l’Alcaldia es recordava als diversos ve\u00efns propietaris d’edificis al carrer Campo que, despr\u00e9s d’haver transcorregut en exc\u00e9s un terme concedit per a que al\u00e7aren parets i constru\u00efren voreres en els seus solars del carrer Campo, els donaven un nou terme de 15 dies per a dur-ho a terme. Els propietaris eren Jos\u00e9 Riera Caselles, Vicente Chab\u00e1s Bordehore, Juan Morand Morand i Antonio Bordehore. En eixes condicions es va mantenir al llarg del temps el nostre carrer, ple de solars. Per aquell any es procedia a certa ampliaci\u00f3 del passeig del Saladar, pel de grans palmeres, per\u00f2 d’escassa edificabilitat pels problemes de les habituals inundacions. En mat\u00e8ria de Sanitat hem de dir que l’Ajuntament habilitava l’antic convent de Sant Antoni, des del darrer any, per a l’a\u00efllament de suspitosos d’epid\u00e8mies i en el seu cas com hospital per a aquells malalts. El convent va servir per a tot, al pas del temps: per a escoles, com a proposta per a un quartet de carabiners, etc. la Inspecci\u00f3 Municipal d’Higiene havia aplicat unes multes a v\u00e0ries camareres del Caf\u00e8 Magallanes -la popular “Anxova”-) per haver-se negat a ser reconegudes. Per\u00f2 el governador civil, atenent les reclamacions d’aquelles xiques, va advertir que no hi havia cap dret a sotmetre-les a reconeixement d’higiene, haguent, aix\u00f2 s\u00ed, de controlar la prostituci\u00f3 clandestina, en el seu cas. Estava en marxa l’obra del fragment del ferrocarril D\u00e9nia-La Vila, i es rebien queixes dels ve\u00efns del cam\u00ed Pou de la Muntanya, i del Bisserot. El ferrocarril sempre ha tingut protagonisme, com ara mateix. I a aquelles queixes s’afegien els recursos d’al\u00e7ada d’Andr\u00e9s Chab\u00e1s Lattur i Juan Mulet Mut. De la Fira de Tots Sants era suspesa la seua instal\u00b7laci\u00f3 al carrer Campo, per la demanda de varis ve\u00efns encap\u00e7alada per Jos\u00e9 Esquerdo Cheli. I hem de dir que aquell 1911 els alcaldes de la comarca es posaven d’acord per a no coincidir les de cada poble en els mateixos dies. S’cordava fer-ho aix\u00ed: D\u00e9nia, del 23 al 31-10; Pedreguer, des del 4-11; i Ondara, des del 18 novembre. I, per ara, prou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La mania que, de tant en tant, m’impulsa a recordar coses del passat, m’ha fet posar-me en una…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38897","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n