![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aix\u00f2 diu que era una poblaci\u00f3 vora mar, molt apreciada per raons del seu clima i paisatge, i per la seua situaci\u00f3 geogr\u00e0fica que l’havien convertida en un far per als antics navegants. En aquell territori, al llarg del temps, anaren acomodant-se diverses civilitzacions que la convertiren en terra ideal per a fer all\u00ed el seu niuet i arrels, abandonant el nomadisme. Els espais pl\u00e0cids tamb\u00e9 anirien donant pas a situacions de viol\u00e8ncia, dures, de destrucci\u00f3, perqu\u00e8 el lliure albir que ens va ser donat quan la Creaci\u00f3 ha perm\u00e9s tot a\u00e7\u00f2 que massa sabem. Per\u00f2 tamb\u00e9 aparegueren moments id\u00edl\u00b7lics, rom\u00e0ntics, de toler\u00e0ncia i fraternitat, de respecte en eixe Ed\u00e9n mediterrani, perqu\u00e8 el poble va n\u00e0ixer i cr\u00e9ixer a la voreta del Mare Nostrum i al caliu d’una m\u00edtica serralada i un pujolet que prompte es convertiria en fortalesa per a defensa de la seua digna integritat.<\/p>\n
El desenvolupament mercantil del poble d’aquest conte el va conduir a una etapa de progr\u00e9s que impuls\u00e0 la seua classe mitja a autoproporcionar-se els elements necessaris per continuar el seu creixement econ\u00f2mic i les infraestructures per a la Cultura i el temps d’oci. Aix\u00f2 passaria cap les acaballes del segle XIX: el gas, el tel\u00e8fon, el tel\u00e8graf, el correu, la navegaci\u00f3, el ferrocarril anaren fent cam\u00ed per l’impuls de les classes privades. I el teatre trob\u00e0 la seua adequada iniciativa, i el cinema, i l’esport -el futbol, la pr\u00e0ctica n\u00e0utica-. I els casinos… Tamb\u00e9, clar, les sales de joc, la ruleta, els cabarets, el sexe… Moltes vegades, en etapes d’un poder estatal repressiu. Aquest poble es va convertir en un espai mod\u00e8lic de felicitat, unint el plaer material amb el que podr\u00edem considerar m\u00e9s espiritual, dins d’un agnosticisme militant, amb diverses opcions religioses al seu abast, i amb la pres\u00e8ncia de moviments llibertaris.<\/p>\n
Una forta primera crisi va incidir en l’aband\u00f3 de les infraestructures teatrals, de la pres\u00e8ncia d’alguns centres per a la cultura, de les modestes atencions de contacte amb la Naturalesa, de la tradici\u00f3 period\u00edstica, que va produir nombrosos peri\u00f2dics locals, modestos per\u00f2 on s’expressaven les opinions ideol\u00f2giques i el divertiment de les diverses opcions socials, etc. I tamb\u00e9 les publicacions d’un important intel.lectual de l’Esgl\u00e9sia comprom\u00e8s amb la Hist\u00f2ria i el nostre Patrimoni cultural. B\u00e9, tot a\u00e7\u00f2 se’n va anar en orris amb una gran crisi econ\u00f2mica. No t\u00e9 res a veure amb l’actual, tan publicitada: era molt anterior. Aquella malifeta ja no es va refer, i quan ho va aconseguir ja havien desaparegut els elements d’una burgesia guanyadora de diners, per\u00f2 tamb\u00e9 amb sensibilitat per rodejar-se de comoditats i elements per a la cultura i l’oci. Per desgr\u00e0cia, despr\u00e9s apareixia un sistema de govern nascut de l’odi contra els elements positius d’una Rep\u00fablica que volia adequar el poble a les corrents modernes europees superant una llarga hist\u00f2ria autocr\u00e0tica. El militars africans ofegaren la tricolor amb la for\u00e7a de les armes. I comen\u00e7\u00e0 de nou el poble del conte. Les noves classes dominants ja anaren fent cam\u00ed amb m\u00e8todes m\u00e9s egoistes, donant pas a l’especulaci\u00f3 salvatge i al marge d’anteriors sensibilitats que havien destinat temps i diners a la creaci\u00f3 d’algunes infraestructures dedicades al progr\u00e9s i tamb\u00e9 l’embelliment a la cultura i l’oci, del que, directa o indirectament, s’havia beneficiat tot el poble. Els descendents del sector liberal ja no eren els mateixos en eixe camp. Ara havia nascut una nova generaci\u00f3: la que des d’aquest rac\u00f3 ens ha vingut de gust dir “Los malhechores del bien”, en record, com ja hem dit alguna vegada, d’una obra de l’autor teatral Jacinto Benavente. Estan ah\u00ed i no paren de parir “grandes eventos” en eixa hist\u00f2rica i quasi ideal poblaci\u00f3 mediterr\u00e0nia. Damunt, en aquesta \u00faltima etapa, els ha caigut la “Loteria” d’ajudes supramunicipals destinades a la realitzaci\u00f3 d’obres p\u00fabliques que intentaven ajudar la sortida de la situaci\u00f3 d’atur obrer, a mitigar la manca de treball. I “Los malhechores del bien”, tan plens de sup\u00e8rbia ells i sense consultes a t\u00e8cnics i pol\u00edtics, sense consensos, posaren en marxa la seua creativitat, cremant les ajudes econ\u00f2miques sense el m\u00e9s m\u00ednim trellat. La seua est\u00e8tica mussoliniana els va conduir al part d’una entrada a la ciutat d’all\u00f2 m\u00e9s “Hollywoodenca”, amb llarga desfilada de palmeres i balafiament de fonts i llumin\u00e0ries. (Ho dien molts t\u00e8cnics). A l’intent de “rendibilitzar” l’antic castell amb la instal.laci\u00f3 d’un restaurant modern i altres coses, com la d’un ascensor, aturades per la intervenci\u00f3 de l’Administraci\u00f3 superior, etc. I despr\u00e9s vingu\u00e9 l’obra fara\u00f2nica que pretenia donar-li uns valors moderns a dues places de divers origen: la de l’Esgl\u00e9sia i una pr\u00f2xima m\u00e9s rocambolesca. I all\u00e0 que es ficaren “Los malhechores del bien”, fent i desfent, com el matalafer. La imatge de la hist\u00f2rica pla\u00e7a de l’esgl\u00e9sia d’aquell poble va desapar\u00e8ixer, fins i tot, les escales de pedra obra dels seus avantpassats picapedrers, i aparegueren al seu lloc geometries modernistes, tot amb un to grisenc, per\u00f2 creant diversos nivells que poden produir m\u00e9s d’un rebolconet. La pla\u00e7a germana, la del Consell, \u00e9s on pensem que “Los malhechores…” han tret la major nota de desprop\u00f2sit, perqu\u00e8 han volgut fer un treball mixt, entre jard\u00ed i anfiteatre per a espectacles, amb escassa imaginaci\u00f3, com s’ha demostrat en unes actuacions de dansa que han obligat a muntar l’escenari al carrer de davall per recuperar l’espai perdut en les seues elucubracions urban\u00edstiques. Damunt, tot ha quedat en un to gris i amb diverses altures de les grades que dificulten els moviments per la nit i creen cert perill. Aix\u00ed mateix disminueixen la visibilitat perqu\u00e8 s’han de crear, per a compensaci\u00f3 de l’aforament, 5 o 6 files de cadires en la part baixa, tota plana, sense inclinaci\u00f3. Per rematar la malifeta, han aparegut a la pla\u00e7a dos pegots urban\u00edstics -un sembla que per a un ascensor de misteriosa utilitat, i l’altre tamb\u00e9 per alguna altra funci\u00f3-; que li lleven qualsevol m\u00e8rit est\u00e8tic, al temps que tapen un poc la figura del castell i d’altre edifici de la zona. L'”evento” s’ha completat amb una intervenci\u00f3 irrespectuosa en la zona de l’antic refugi antiaeri. Ja no respectem ni la hist\u00f2ria. “Xap\u00f3”, missatgers de la modernor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Aix\u00f2 diu que era una poblaci\u00f3 vora mar, molt apreciada per raons del seu clima i paisatge, i…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38893","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n