![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La darrera setmana parl\u00e0vem sobre “els bous a la mar”, dels bous de carrer i de la taurom\u00e0quia, en general. I ens defin\u00edem com a defensors de la seua est\u00e8tica, de la Cultura que naix d’eixa pr\u00e0ctica en tantes manifestacions populars, coneixedors de les cr\u00edtiques que poden n\u00e0ixer d’eixa actitud pel que pot significar la possible humiliaci\u00f3 de l’animal. No anem a parlar d’aix\u00f2, per\u00f2 s\u00ed, aprofitant el protagonisme del Gos de Sant Roc, recordar un gosset petit que en els “bous a la mar” s’enfrontava al bou o a la vaqueta, com solen fer els gossos amb els gats o amb altres animals de la seua esp\u00e8cie. Mai no vaig presenciar que el brau pegara cap rebolc\u00f3 al gosset emprenyador, perqu\u00e8 aquest tenia l’habilitat de fugir quan tocava. Era un complement de la festa que els espectadors aplaudien, divertits.<\/p>\n
I ja que hem parlat d’aquest protagonista parlarem, m\u00e9s avant, de l’amic de Sant Roc. Segons el costumari Catal\u00e1, de Joan Amades, aquest Sant va ser proclamat patr\u00f3 de Barcelona el 1587. A D\u00e9nia es proclamaria Patr\u00f3 l’any 1643, despr\u00e9s que es publicara un decret en detriment de Sant Sebasti\u00e0 que havia compartit amb ell el patronatge. La tradici\u00f3 conta que Sant Roc va anar a Barcelona per curar els malalts d’una pesta terrible que castigava els ve\u00efns, per\u00f2 es diu que el Sant es va contagiar del mal d’una forma pitjor que el que patien els ve\u00efns: el seu cos s’omplia d’unes nafres virulentes que li donaren un aspecte llastim\u00f3s. El tiraren al carrer de la casa on descansava, per por de contagiar-se, i ell es va arraconar a una torre de la Pla\u00e7a Major. Un gos que passava per all\u00ed es va compadir del Sant i, llepant-li les nafres, el va lliurar d’aquell mal tan terrible. Per alimentar-se mentre sanava de les llagues, el bon gos cada dia robava un pa de casa seua, que era un forn, i li’l portava a Roc. Quan aquest va recuperar la salut, el gos no el va abandonar mai per res i el va seguir fins que va morir. La tradici\u00f3 tamb\u00e9 diu que des de qu\u00e8 Sant Roc va entrar a Barcelona no va morir cap m\u00e9s ve\u00ed d’aquella pesta i, fins i tot, els que ja eren morts per\u00f2 encara no els havien enterrat, ell va produir el miracle de ressuscitar-los simplement en fer damunt d’ells la senyal de la creu. Va visitar els malalts i, despr\u00e9s de beneir-los, es tornaren tots sans, com si mai no hagueren patit cap mal.<\/p>\n
Aix\u00f2 respecte del Sant. I del gos, qu\u00e8?, ens preguntareu. La creen\u00e7a popular ens diu que el gos, cada dia, de bon mat\u00ed, pegava la volta per tota la ciutat i feia fugir tots els gossos salvatges o rabiosos. Els ve\u00efns anaven deixant-li bossins de pa que ell es menjava. Els qui practicaven eixe bon costum podien estar ben segurs que mai no els mossegaria cap gos rabi\u00f3s perqu\u00e8 el de Sant Roc els protegiria. Creient a\u00e7\u00f2, la gent decidia invocar-lo dient que l’endem\u00e0 de Sant Roc era Sant Gos. I li cantaren gojos, fent oraci\u00f3 -no al Sant, sin\u00f3 al gos, el Gos de Sant Roc. Qu\u00e8 us ha paregut?<\/p>\n
I ara entrem en la confusi\u00f3 de D\u00e9nia, que encara est\u00e0 publicant alguns articles o revistes on presenta la Sant\u00edssima Sang com a Patrona de la ciutat, quan, oficialment, el nostre Patr\u00f3 \u00e9s Sant Roc, com hem argumentat. El que ha passat \u00e9s que la Festa de la Sang va anar adquirint m\u00e9s import\u00e0ncia, mentre que la de Sant Roc anava perdent protagonisme. Des de mitjans dels quaranta i fins el 1958 va ser president de la Confraria de Sant Roc el forner Juan-Jos\u00e9 Sivera Pedro “el Moco”, amb notable passi\u00f3 compartida amb la seua fam\u00edlia. Despr\u00e9s, tamb\u00e9 durant llarg temps, seria president Lloren\u00e7 Molina “el Quito”, i altres ve\u00efns que no \u00e9s aquest el moment de recordar. I la festa, amb voluntarisme, es va mantenir, modestament, sobretot en l’aspecte religi\u00f3s, fins l’aparici\u00f3 dels “Moros i Cristians”, traslladats a les jornades d’agost i que li han donat, en conjunt, un destacat protagonisme en una etapa de gran pres\u00e8ncia tur\u00edstica. La de Sant Roc, repetim, \u00e9s -damunt- la que ostenta el car\u00e0cter patronal.<\/p>\n
I ara, parlem un poquet dels gossos. Durant molt de temps eren uns animals no massa ben considerats. Sols ho eren, principalment, per les casetes de camp o residencials, on convivien amb els amos per q\u00fcestions de vigil\u00e0ncia. Eren, b\u00e0sicament, gossos llops, de presa, de casa, etc., sense massa floritures de ra\u00e7a. L’ofici de “perrero” (gosser) era de baixa condici\u00f3, humil oficialment, que rebia, en qualsevol cas, modestos emoluments per part de l’Ajuntament. La seua pres\u00e8ncia per les d\u00e8cades dels quaranta\/cinquanta era una cosa molt desagradable, sobretot quan el gosser atrapava al gos que anara “sense papers”, \u00e9s a dir, sense xapa i bos. L’espectacle resultava altament desagradable, amb els lladrucs i les imatges en la via p\u00fablica, una imatge tercermundista, quan encara no sab\u00edem massa b\u00e9 quin era el valor d’aquest vocable. En la mem\u00f2ria em va que li posaven una multa a l’amo del gos abandonat el qual tancaven en algun espai tamb\u00e9 tercermundista. Per extensi\u00f3 se li donava el nom de “perrera” al calab\u00f3s on s’ha detingut la persona que comet qualsevol delicte. Van existir moments de molta reserva contra els gossos, de por al contagi de la r\u00e0bia que podien provocar. Era una cosa estranya el gos falder, de ra\u00e7a en un m\u00f3n no massa “civilitzat”. Passat el temps va anar essent normal trobar-te algun gos amb “pedigree” passejant amb el seu amo\/ma. A hores d’ara, aquesta imatge pl\u00e0cida, burgesa s’ha convertit en un fet habitual sorprenent. Els carrers i places de D\u00e9nia s’omplin cada dia de gossets delicats, ben vestits: una gl\u00f2ria per a la vista que xics i xiques i persones majors -tamb\u00e9 amb altres gossos m\u00e9s “proletaris”- els arrastrem amunt i avall i els animen a fer les seues necessitats, per\u00f2 no tots ni totes practiquen la virtut d’arreplegar els seus excrements, ni tenen la vigil\u00e0ncia que haurien de tenir per jardins, parcs i voreres. En eixa pr\u00e0ctica elegant tamb\u00e9 s’observen persones d’edat avan\u00e7ada i algunes d’imatge un poc marginal. Tothom te dret a l’eleg\u00e0ncia burgesa del gos, que ja no representa el personal poc treballador, ap\u00e0tic i dolent. La nostra evoluci\u00f3 ha sigut molt forta en poc de temps. Ser\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia del Gos de Sant Roc, tan protector de les bones formes d’aquest animal dom\u00e8stic? Si de cas, podr\u00edem recuperar la festa de SANT GOS, de l’Edat Mitjana. \u00c9s un simple consell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La darrera setmana parl\u00e0vem sobre “els bous a la mar”, dels bous de carrer i de la taurom\u00e0quia,…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38891","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n