![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Vaig a fer una professi\u00f3 de Fe: jo crec en la festa del bou. En un principi, en la dels nostres BOUS A LA MAR, que sempre no s’han conegut amb aquesta denominaci\u00f3. Intentarem explicar-ho. A principis del segle XVII, en un document de l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia, textualment “dirigit a la Sala de Sant Roc i proposat pel calvari de la Sanch de Nostre Senyor que lo dilluns sia corro de bous a la pla\u00e7a de la dita vila que per \u00e7o acordaren si es fara cadafal per als oficials, governador, just\u00edcia, jurats i consellers y per als dem\u00e9s oficials. Fonch acordat quels jurats que fasen fer un cadafal com es acostumat y als dem\u00e9s oficials y que done colaci\u00f3 de confitura com se acostuma en semblant ocasi\u00f3 que es fan corros de bous en la vila”. “Corros de bous”, definien, textualment, quan encara s’utilitzava la nostra llengua oficialment. Encara no ens havia caigut la desgr\u00e0cia de la Batalla d’Almansa i la seua prohibici\u00f3 d’un segle despr\u00e9s.<\/p>\n
Ja en temps m\u00e9s moderns, de doble moral, per tal de no dramatitzar amb les definicions, s’anunciava a D\u00e9nia com “los elementos de la fiesta del mar”, acabant sintetitzant-ho per l’actuaci\u00f3 simple de “los elementos”. Apareixia en els programes com les entrades de “los elementos”, l’actuaci\u00f3 de “los elementos”… En altres poblacions es parlava de “les formiguetes”, “la murta”, etc. La definici\u00f3 actual de “bous a la mar”, que s’ha fet tan normal, jo pense que va vindre per la intervenci\u00f3 amb nosaltres de Josep Antoni Devesa, els de la “Penya” que organitzaven aquesta festa. Ell era el que m\u00e9s en sabia de la nostra llengua i cultura. La “Penya” referida i ja desapareguda era la “Penya Cultural i Esportiva Dianense”, que se’n feia c\u00e0rrec de l’organitzaci\u00f3 dels bous com a participant i d’altres com organitzador amb els amics de la Penya. Tamb\u00e9 vaig participar amb la redacci\u00f3 del document que serviria per a aconseguir que els bous a la mar foren declarats, pel 1993, “Fiesta de Inter\u00e9s Tur\u00edstico Nacional”. I no m’importa que per aquesta defensa de la cultura de la taurom\u00e0quia alg\u00fa puga considerar-me un “bitxo rar”.<\/p>\n
S’est\u00e0 dramatitzant molt en aquest m\u00f3n del bou, tant en la festa ortodoxa professional de places i toreros, com ara dels bous al carrer. Les queixes i den\u00fancies sobre la cerim\u00f2nia dels bous a la mar sembla que no s\u00f3n tan dures. Haig de dir que l’animal no pateix maltractament, que jo no entenc massa b\u00e9 el que algunes persones consideren una humiliaci\u00f3 del brau, que ho \u00e9s per naturalesa, que viu, pl\u00e0cidament, en prats i que envesteix sols especialment quan se l’incita i acaba -almenys a D\u00e9nia- alguna vegada amb un bon remull\u00f3 refrescant dins la mar, com una conseq\u00fc\u00e8ncia del joc entre l’home i la b\u00e8stia. Com han dit persones defensores del bou, la seua superviv\u00e8ncia sols \u00e9s possible pel manteniment de la festa que li dona sentit. L’esp\u00e8cie animal acabaria desapareguent. No penseu que el bou o la vaqueta potser estiga divertint-se darrere d’un i altres en els nostres bous a la mar? No es diverteixen gossos i gats amb el joc amb els amos “fent-los burla” quan els llancen objectes? I en la h\u00edpica, la iegua o el cavall, corrent darrere la llebre? Aix\u00f2 no \u00e9s tamb\u00e9 una mena d’humiliaci\u00f3? I les burretes, amarrant-les per a pegar voltes a la s\u00e9nia? O els animals amarrats a barres per arrastrar el carro i la tartana? O el subjecte al forcat? O la rata sotmesa a pr\u00e0ctiques “investigadores”? O les mascotes que els amos arrastren pels carres, amb rica indument\u00e0ria per\u00f2 amarrades a una corda? I les oques, sotmeses a “intervencions quir\u00fargiques” per a traure-li el pat\u00e9? Ja est\u00e0 b\u00e9. Com a mostra ja en tenim prou.<\/p>\n
Tots els qui ens agrada la festa taurina no som salvatges orfes de qualsevol sensibilitat. I si la nostra festa de “bous a la mar” produira algun trauma a l’espectador aquest no acudiria tan massivament a divertir-se. Naturalment si que existeix un risc -per als participants, no per al brau-, que no sofreix m\u00e9s que el llarg llistat d’animals del m\u00f3n. Ell “s’ho passa b\u00e9” jugant amb els toreros. Hala, ja ho he dit! El que s’ha de fer \u00e9s cercar una f\u00f3rmula que puga impedir que no intervinga cap persona en la festa si manifesta alguna precarietat f\u00edsica, alcoh\u00f2lica o d’altres subst\u00e0ncies, per tal d’evitar el drama. Eixe perill tamb\u00e9 podr\u00edem traslladar-lo a altres activitats humanes: competicions de motos i autom\u00f2bils, espeleologia, muntanyisme, de la boxa i la lluita lliure, el rugbi, el futbol, el ciclisme, la ca\u00e7a, en la simple circulaci\u00f3 rodada. Vivim en un continu perill, per\u00f2 no conv\u00e9 que ens amarguem tant la vida.<\/p>\n
A qui no li agraden els bous i les vaquetes, que no vaja a veure cap espectacle i ens deixe a altres m\u00e9s “salvatges” un poc tranquils, que la vida s\u00f3n quatre dies i no torna. Ara, potenciat pels mitjans de comunicaci\u00f3, el bou “RATON” s’ha convertit en un negre protagonista, perqu\u00e8 la seua bravura ha produ\u00eft la mort de tres persones al llarg de moltes actuacions als bous al carrer, la qual cosa ha augmentat el seu “catx\u00e9”. Aix\u00f2 vol dir que espectadors, participants i organitzadors estan entusiasmats per veure morir algun nou “torero” aficionat, pels revolcons del brau? A mi m’ha agradat intervenir, sobretot a la voreta de la mar, fugint de les envestides, i aix\u00f2 em va produir algun enganxonet sense massa conseq\u00fc\u00e8ncies. I no tinc mala consci\u00e8ncia d’haver “humiliat” els animalets ni de presumir de valent. Vaig deixar d’acudir als bous pel mal sabor de les aig\u00fces del port degut a l’intens tr\u00e0nsit comercial i esportiu. Per cert, i per a acabar amb aquestes reflexions, estic en condicions d’assegurar que la festa dels nostres “bous a la mar”, segons els documents de l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia, que he consultat minuciosament, no es varen iniciar fins les festes de 1926. Abans es feien als carrers tancats de Baix la Mar, com s’indicava en les peticions de permisos dirigides al Governador Civil. Tampoc ho podrien haver organitzat abans, els bous a la mar, perqu\u00e8 encara no s’havia constru\u00eft el moll pesquer d’atracament, en una zona de platja on resultaria impossible practicar la nostra festa. Aix\u00f2 pensem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Vaig a fer una professi\u00f3 de Fe: jo crec en la festa del bou. En un principi, en…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38889","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n