![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ara que hem viscut jornades l\u00fadiques i d’apassionament religi\u00f3s, entre Moros i Cristians i la visita del Papa, se’ns ha despertat a nosaltres un tema antic que podr\u00edem etiquetar com unes cites la boira de la faula i la realitat hist\u00f2rica. Prometem ser fidels a la informaci\u00f3 recollida. El que hem de tractar \u00e9s la possible pres\u00e8ncia de tres personatges hist\u00f2rics de la major import\u00e0ncia dins la gran difer\u00e8ncia ideol\u00f2gica de la seua biografia, units per la seua suposada pres\u00e8ncia a D\u00e9nia en diverses etapes de la seua biografia. Els personatges s\u00f3n: Hitler, Joseph Broz “Tito” i el jove Joseph Ratzinger, ara Papa Benedicto XVI. Qu\u00e8 us sembla? La idea ens ha vingut en apar\u00e8ixer el “Santo Padre” amb motiu d’aquesta “Jornada Mundial de la Juventud” (JMJ).<\/p>\n
Fa ja uns seixanta anys un amic meu de treball em deia que en un viatge tur\u00edstic a Su\u00efssa es va trobar amb una revista italiana que el va sorprendre molt en veure en ella una fotografia de la “Torre Roja” dels castell de D\u00e9nia on s’indicava el lloc on suposadament hauria estat amagat breument Hitler que, segons la teoria de l’autor de l’article, no havia mort com, oficialment, s’havia informat. La pres\u00e8ncia del F\u00fchrer alemany es deia que estava assistida per una perella de persones majors alemanyes que vivien al final de Les Rotes en una primera etapa de la postguerra, i que de l’amagatall del nostre castell es despla\u00e7aria a Am\u00e8rica fugint de la just\u00edcia. D’aquesta q\u00fcestionada mort del dictador i de la seua pres\u00e8ncia a D\u00e9nia sols he pogut con\u00e8ixer la informaci\u00f3 del meu company i alguns remors que corrien per aqu\u00ed en una etapa que D\u00e9nia va viure la pres\u00e8ncia “normal” de molts nazis, com s’ha dit i hem dit en diversos mitjans de comunicaci\u00f3. Passem p\u00e0gina.<\/p>\n
La segona suposada estada a D\u00e9nia -aquesta extensament documentada- \u00e9s la del l\u00edder Joseph Broz “Tito”, a la que bastants autors s’ha referit -i jo mateix, en premsa diversa, entra ella la revista “Interviu”-. El personatge sembla ho va negar en diverses entrevistes. De la seua pres\u00e8ncia hem de dir que coneixem alguna informaci\u00f3 de persones que visqueren l’etapa del futur mariscal a D\u00e9nia, com a representant de les Brigades Internacionals, amb motiu de la intervenci\u00f3 quir\u00fargica del doctor Benlloch que, aquest mateix informava a l’historiador denier Emilio Oliver Sanz de Bremond, i tamb\u00e9 posterior del fill del quirurgi\u00e0 interessat per les intervencions de son pare a D\u00e9nia quan el conflicte b\u00e8l\u00b7lic. Aquesta hist\u00f2ria ha quedat en el llindar de la “f\u00e0bula” i la realitat hist\u00f2rica.<\/p>\n
Per rematar les cites dels tres personatges que se’ns ha acudit de recordar, parlarem ara de la tercera possible pres\u00e8ncia a la nostra ciutat: Joseph Ratzinger, convertint en el Papa Benedicto XVI, que ha vingut de bell nou a predicar la doctrina de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i atacar, com sempre, les actituds laiques que q\u00fcestionen la seua moral. I s’ha presentat a Espanya en moments tan dif\u00edcils com els de la crisi econ\u00f2mica que est\u00e0 vivint la societat actual. I a animar la joventut de tot el m\u00f3n de la seua predicaci\u00f3, perqu\u00e8, com ens recorden, “fora de la seua veritat” estem perduts i ben perduts. La nostra moral \u00e9s pura calderilla, pecadors sense moral. B\u00e9, d’aix\u00f2 no anem a parlar aqu\u00ed, si no d’un fet que haurien d’haver sabut utilitzar per a treure-li bon profit. Perqu\u00e8 resulta que la pres\u00e8ncia a D\u00e9nia de l’actual Papa, en la seua joventut, es diu que va resultar evident quan venia a passar les seues vacances a Les Rotes. I, per a rematar podr\u00edem muntar en aquell espai bene\u00eft de la costa deniera un temple a la seua mem\u00f2ria, o, per raons d’austeritat, dedicar-li una placa a l’ermita de Les Rotes, tot ben divulgat per a atraure molta clientela entre els models cat\u00f2lics. B\u00e9, puntualitzem l’etapa que, suposadament, estigu\u00e9 entre nosaltres, discretament, clar. Una bona amiga ens contava fa uns anys que, quan ella era una adolescent, estava amb els seus pares i resta de fam\u00edlia a un xalet propi ubicat a la zona tur\u00edstica de Les Rotes. I que al costat mateix de la seua caseta vivia una senyora alemanya major que despr\u00e9s hem sabut que es deia Elsa Brosch. Aix\u00ed apareix en un reportatge de Las Provincias, el 23 d’abril del 2005, on tamb\u00e9 es fa cita de la personalitat d’aquella senyora, que havia deixat la seua resid\u00e8ncia a D\u00e9nia pels anys seixanta del segle passat. Era una cat\u00f2lic fervent, tenia un car\u00e0cter fort i era una de les principals accionistes d’una important empresa d’accessoris de motor. A m\u00e9s d’a\u00e7\u00f2, tenia un taller d’ornaments religiosos a Alemanya. Potser per aix\u00f2 mantenia una relaci\u00f3 amb el clero del seu pa\u00eds, i era ben sabut que moltes vegades anaren sacerdots i fins i tot bisbes i te\u00f2legs a passar temporades en el xalet denier de l’esmentada Elsa Brosch. Entre aquestes visites es diu que estava el aleshores el jove religi\u00f3s Joseph Ratzinger, ara amb el c\u00e0rrec suprem de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica com a Papa Benedicto XVI. L’Elena Brosch moria a Alemanya el 1990, amb m\u00e9s de 90 anys d’edat. No sabem si s’ha pogut contrastar la pres\u00e8ncia del Papa actual a Les Rotes. Segurament que no, per\u00f2 sempre ens queda el benefici del dubte. I considerem que, si m\u00e9s no, caldria que s’investigara la realitat de la not\u00edcia per a aprofitar-la en benefici de la potenciaci\u00f3 de la imatge tur\u00edstica de la ciutat, al marge dels possibles beneficis del m\u00f3n de l’Esgl\u00e9sia. Aix\u00f2 no li lleva ni li afegeix res a les opinions sobre la pres\u00e8ncia papal a Espanya, que tanta pol\u00e8mica ha suscitat pel que significa de despeses i sensacionalisme en aquests moments de crisi i de possible incid\u00e8ncia en precampanya electoral.<\/p>\n
Period\u00edsticament hem volgut fer aquestes modestes reflexions sobre la possible pres\u00e8ncia a D\u00e9nia d’uns personatges tan importants i diversos en la vida de D\u00e9nia: Hitler, Toto i Ratzinger, ara Papa Benedicto XVI. De res. A manar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Ara que hem viscut jornades l\u00fadiques i d’apassionament religi\u00f3s, entre Moros i Cristians i la visita del Papa,…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38887","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n