![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ens hav\u00edem detingut la darrera setmana fent refer\u00e8ncia a la “vista grossa” de les duanes espanyoles de l’Ir\u00fan, tot permetent el pas cap a Fran\u00e7a del wolfrani destinat al III Reich de Hitler. Havia aparegut el Comit\u00e9 Aliat de Control d’Alemanya, composat per Fran\u00e7a, el Regne Unit i USA, amb representants a Espanya que fiscalitzaven els bens dels centenars de nazis, entre ells Bernhardt, que apareixen a les llistes negres, unes 750 persones. Era evident la rivalitat del Govern de Franco i els aliats per repartir-se el negoci, que va provocar tota mena de picaresca i trucs. I Emilio de Navasq\u00fc\u00e9s, director general de Pol\u00edtica Econ\u00f2mica del franquisme, bon negociador, donava instruccions el 1948 per tal que la valoraci\u00f3 d’aquelles companyies expropiades despr\u00e9s adjudicades no fos exagerada. Ho argumentava dient: “De otro modo repercutir\u00eda en nuestro balance de pagos con el extranjero. Por eso hay que hacer entender al adjudicatario que, sin que lo sepan los aliados, paguen al gobierno espa\u00f1ol una cantidad superior a la que figure en la adjudicaci\u00f3n”. Cinc mesos despr\u00e9s, el 10 de maig de 1948, Espanya signava un conveni amb USA, Fran\u00e7a i Gran Bretanya per a “la eliminaci\u00f3n del potencial econ\u00f3mico situado en Espa\u00f1a susceptible de constituir un peligro para la paz”. El perill, segons els aliats, eren les empreses que dirigia Bernhardt. L’acord obligava tamb\u00e9 a la liquidaci\u00f3 del deute entre els governs d’Espanya i Alemanya. Finalment, de les 350 empreses alemanyes controlades, sols foren expropiades 79. A partir de la investigaci\u00f3 sobre Sofindus que va con\u00e8ixer que Bernhardt administrava un compte batejat amb el seu nom: “Cuenta especial Bernhardt”. Amb ell finan\u00e7ava el desenvolupament de les empreses navals, mineres i de servei, que havia creat amb l’ajuda de Hitler. Tamb\u00e9 va obrir un altre compte -“Cuenta Enrique”- amb un saldo d’un mili\u00f3 de pessetes. Els aliats trigaren molt poc en averiguar el misteri. En un escrit informaven que s’havia constitu\u00eft “con fondos pertenecientes al antiguo Gobierno alem\u00e1n camuflados a nombre de los se\u00f1ores don Enrique de la Mata i don Jos\u00e9 Mar\u00eda Mart\u00ednez Ortega, conde de Argillo, a trav\u00e9s de Johannes Bernhardt, los cuales conformaban una reserva secreta para casos de necesidad”. El propi Bernhardt, 4 anys despr\u00e9s confessava que aquell compte s’havia obert per a “atender los gastos que ocasionasen las compa\u00f1\u00edas del grupo Sofindus”. I, especialment, per a Fluoruros, S.A. i Somar, dues de les companyies presidides per l’esmentat pare de Crist\u00f3bal Mart\u00ednez Bordiu, futur gendre de Franco. En teoria s’havia creat els accionistes i empleats espanyols de les esmentades companyies, en concepte de pagament. Realment servia per a gratificar els homes de palla espanyols que havien ajudat Bernhardt a constituir tot aquell complexe mercantil, quan la participaci\u00f3 estrangera no podia ultrapassar el 25% del capital. Un truquet per evadir la legalitat d’unes societats dedicades a l’extracci\u00f3 del mineral que Hitler necessitava per als carros de combat. Els aliats redactaren un informe per amena\u00e7ar els testaferros espanyols. I pressionaren el Director General de Pol\u00edtica Econ\u00f2mica, Navasq\u00fc\u00e9s. Per\u00f2, com anaven a sancionar els qui violaven la llei si al capdavant d’ells es trobava el pare de l’ambici\u00f3s Marqu\u00e9s de Villaverde? Tamb\u00e9 estaven involucrats alguns militars, com ara Arranz Monasterio, l’\u00fanic espanyol que va acompanyar Bernhardt a Alemanya per a demanar el recolzament de Hitler. De les 750 persones reclamades pels aliats acusades d’haver actuat per als nazis sols els entregaren unes 200, de menor import\u00e0ncia. Pressionaren amb una llista de repatriaci\u00f3 de 104 espies i agents de Hitler, en la que figurava Bernhardt. Navasq\u00fc\u00e9s pensava que no s’havien d’entregar. Respecte de Bernhardt va dir que: “Parece in\u00fatil explicar la personalidad de este se\u00f1or; conviene hacer notar que los aliados han estado suficientemente en contacto con \u00e9l, sirvi\u00e9ndose de \u00e9l e incluso frecuentando su casa desde el fin de la guerra y que ha sido inclu\u00eddo por primera vez en la lista de repatriaci\u00f3n hace varios meses…” Apareixia com a general de els SS i responsable de “los env\u00edos clandestinos de provisiones para las fuerzas alemanas cercadas en la costa occidental de Francia durante y despu\u00e9s de la liberaci\u00f3n de ese pa\u00eds”. No determinaven el seu parader; nosaltres s\u00ed que sabem on es trobava Bernhardt: a D\u00e9nia, al Tossalet de Girona, acompanyat de la seua fam\u00edlia i de la fam\u00edlia deniera al seu servei: els Contr\u00ed. Una important finca, rodejada d’alts murs, que he vist de prop, ara en mans d’uns propietaris particulars, sense cap relaci\u00f3 amb aquesta llarga hist\u00f2ria. Franco es va preocupar per la sort de Bernhardt i ordenava que el protegiren especialment. Estava molt agra\u00eft per la seua ajuda militar de Hitler. Navasq\u00fc\u00e9s, que tant va fer en ajuda del nostre protagonista, va ser ambaixador d’Espanya a Roma, Lisboa i l’Argentina. I a aquest pa\u00eds va emigrar Bernhardt, amb la fam\u00edlia Contr\u00ed, des de D\u00e9nia. Aix\u00f2 ho ha confirmat l’amic denier Diego \u00c1lvarez, a diversos mitjans de comunicaci\u00f3 i a mi mateix. Aquest va emigrar anys despr\u00e9s all\u00e0 i estigu\u00e9 treballant amb Bernhardt les seues terres. Va ser Navasq\u00fc\u00e9s, el pol\u00edtic franquista, qui va organitzar el viatge del militar i comerciant nazi? Aix\u00f2 \u00e9s una an\u00e8cdota m\u00e9s. Sabem que amb ell estigueren mig decidida a anar-se’n una coneguda fam\u00edlia deniera, que no va poder acceptar la invitaci\u00f3 per problemes sorgits de l’edat militar del fill. Pel “Tossalet de Girona” -el “Tossalet dels alemans”, segons ens ha comptat alguna persona d’eixa fam\u00edlia- estraven i sortien moltes persones -amb vestimenta militar o no- constituint un ambient prou familiar que les autoritat locals d’aquell moment no els preocupava, en apari\u00e8ncia, essent objecte del major respecte. L’esmentat Diego \u00c1lvarez parla del Bernhard que a l’Argentina repartia c\u00f2pies en castell\u00e0 del Mein Kampf entre les seues amistats. I li encantava parlar de pol\u00edtica, especialment amb gent que li dugu\u00e9s la contr\u00e0ria, com Diego \u00c1lvarez. All\u00f2 m\u00e9s important d’aquell nazi \u00e9s la seua vida novel.lesca i intensa que va cooperar afavorint Franco en la nostra guerra cruel i fratricida i qui sap si d’una o altra manera influiria en els bombardeigs que va rebre D\u00e9nia, que despr\u00e9s l’acolliria de manera innocent tot desconeguent el monstre que existia darrere de la seua aparent bohomia. Aqu\u00ed acabem, encara que la not\u00edcia d\u00f3na per a molt m\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Ens hav\u00edem detingut la darrera setmana fent refer\u00e8ncia a la “vista grossa” de les duanes espanyoles de l’Ir\u00fan,…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38883","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n