![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Insistint en les refer\u00e8ncies del nostre notable intel\u00b7lectual denier Juan Chab\u00e1s Mart\u00ed, direm que ell es va educar a Madrid des del 1910, on s’havia traslladat amb la seua fam\u00edlia a l’edat de 10 anys. Volem dir que el seu vehicle d’expressi\u00f3 hauria de ser el castell\u00e0, encara que amb coneixements de la nostra llengua vern\u00e0cula. Per\u00f2 Juan Chab\u00e1s era un avantguardista en el sentit universal de la paraula i entenia tamb\u00e9 en aquells moments la situaci\u00f3 de les cultures marginades -en aquest cas, l’aut\u00f2ctona del Pa\u00eds Valenci\u00e0-, mantenint bones relacions amb persones i entitats culturals d’aquella etapa hist\u00f2rica. En definitiva, el seu inter\u00e8s per la cultura catalana \u00e9s evident. No devem oblidar que fou tamb\u00e9 col.laborador de les revistes d’\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0 La Nostra Terra, de Mallorca; Val\u00e9ncia, de la Casa de Val\u00e8ncia a Barcelona; Oc, de Tolosa de Llenguadoc; aix\u00ed com del diari madrileny La Libertad, on disposava d’espai per a la seua cr\u00edtica sobre diversos aspectes culturals catalans.<\/p>\n
Per\u00f2 tornem al seu El Pa\u00eds, de 4 planes, que eixia al preu de venda al p\u00fablic de 10 c\u00e8ntims el n\u00famero solt. El propi Joan estava ben content i ho va manifestar en el segon n\u00famero esmentat: s’havien venut a D\u00e9nia m\u00e9s de 500 exemplars i uns altres dels pobles per la Rep\u00fablica, quan viv\u00edem encara sota una Monarquia de cert tarann\u00e0 tolerant en el seu govern encap\u00e7alat pel general Berenguer, sense perdre les caracter\u00edstiques del poder dret\u00e0. Parlarem un poc m\u00e9s del setmanari El Pa\u00eds, del nostre Chab\u00e1s. Direm que, enter altres, apareixia un treball de Marcelino Domingo, que en la II Rep\u00fablica prop de parir entraria a formar part del seu govern provisional com a Ministre d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica, ocupant posteriorment altres ministeris. En aquell article feia un an\u00e0lisi del que considerava necessari per a que les esquerres d’acreditaren davant l’opini\u00f3 p\u00fablica i pogueren accedir al poder: unitat, ordre, disciplina i capacitat. Tamb\u00e9 col\u00b7laborava en El Pa\u00eds el pare de il\u00b7lustre denier, Juan Chab\u00e1s Bordehore, advocat i persona de notable cultura. El sentit d’aquella publicaci\u00f3 estava molt clar: la defensa democr\u00e0tica i republicana. Ho definia molt b\u00e9: pretenia que “no est\u00e1 ausente la voz de D\u00e9nia” del cor que exigeix la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica i un ordre estatal d’esquerres. Es parlava de que varis republicans deniers demanaven a l’Ajuntament que li posaren a la pla\u00e7a del Mercat -ara glorieta del Pa\u00eds Valenci\u00e0- el nom de Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, que en la seua novel\u00b7la El Mare Nostrum parlava elogiosament sobre D\u00e9nia. Realment el que pretenien era aprofitar el republicanisme de l’escriptor valenci\u00e0 per a la causa republicana. En el plenari del 29 d’agost d’aquell 1930, presidit per l’alcalde Jos\u00e9 Oliver, s’acord\u00e0 retolar l’esmentada pla\u00e7a amb el nom de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez. I aix\u00ed fou que el 7 de desembre de 1930, al Teatro Circo va tenir lloc un important acte republic\u00e0 amb el local ple de gom a gom: unes 900 persones. Intervingueren en els parlaments Jos\u00e9 Llorca i H\u00e9ctor Altab\u00e1s, d’Alianza Republicana; i Lorenzo Carbonell, radical socialista. En acabar el m\u00edting acudiren al descobriment de la placa a l’esmentada pla\u00e7a. Sabem que estigu\u00e9 en aquell acte a D\u00e9nia un fill de l’homenatjat, o net -no he pogut con\u00e8ixer la seua personalitat: Mario o Sigfrido. A les meues mans tinc una c\u00f2pia de la fotografia que es feren en un dinar que li oferiren al Hotel Comercio. I amb els representants de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez he reconegut que es trobaven tamb\u00e9 alguns republicans de l’\u00e8poca: Diego Ivars Perles, Manuel Llambies, Vicente Ferrer “Vicentico”, Jos\u00e9 Calafat Cabrera i Jos\u00e9 Perles, que em va facilitar la fotografia. Unes jornades d’exaltaci\u00f3 republicana, en temps encara de Dictadura. Per\u00f2 continuem amb la hist\u00f2ria.<\/p>\n
L’esmentat Juan Serrano Patrocinio, director del setmanari La Palabra, que havia estat tamb\u00e9 alcalde amb la Dictadura de Primo de Rivera -anys 22 i 23-, ara era el president del Partit Republic\u00e0 Aut\u00f2nom del districte de D\u00e9nia, constitu\u00eft pel mes de juny de 1930. Amb ell figuraven Jos\u00e9 Gavil\u00e1 Fenoll, de vicepresident. Ferm\u00edn Benito Macaya, de secretari. Manuel Sent\u00ed Dom\u00e9nech, de vice secretari. I de vocals: Joaqu\u00edm Gilabert Pascual, Antonio Montaner Moncho, Antonio Gavil\u00e1 Pay\u00e1 i Sebasti\u00e1n Grimalt Serrano. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Insistint en les refer\u00e8ncies del nostre notable intel\u00b7lectual denier Juan Chab\u00e1s Mart\u00ed, direm que ell es va educar…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38881","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n