![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Al darrer n\u00famero ens hav\u00edem quedat referint-nos a els relacions que el nostre protagonista, Joannes Franz Bernhardt, mantenia a Marroc contactant amb destacats militars espanyols involucrats amb la conspiraci\u00f3 contra la II Rep\u00fablica. A m\u00e9s d’un destacat militar nazi, era un important home de negocis. I aquella situaci\u00f3 li va anar com l’anell al dit. I aix\u00ed, el 23 de juliol de 1936, cinc dies despr\u00e9s de la rebel.li\u00f3, de l’al\u00e7ament militar franquista, Bernhardt es dirigia amb un avi\u00f3 de la companyia Lufthansa fins Alemanya. El pilot havia estat pressionat pels militars espanyols sublevats. Amb el nostra protagonista anaven el comandant en cap del partit nazi al Marroc, P. Langheim, el capit\u00e0 espanyol Francisco Arranza Monasterio i el pilot alemany Alfred Henke, que els va conduir, contra la seua voluntat, a Berl\u00edn. La finalitat era la d’entrevistar-se amb Hitler amb la petici\u00f3 d’ajuda que li feia seguir Franco.<\/p>\n
Per la nit del 25 ja s’entrevistaven amb el mateix F\u00fchrer a la ciutat de Bayreuth, a la villa Wanfried, pertanyent als hereus del compositor Wagner on es trobava allotjat el dictador nazi. Segons el repetit Jos\u00e9 M\u00aa de Irujo, el nostre Bernhardt li feia entrega a Hitler de la carta de Franco per la qual li demanava 10 avions de transport, 6 ca\u00e7a bombarders Keinkel, 20 bateries antia\u00e8ries, ametralladores, fusells i municions. El mateix s’havia fet a la It\u00e0lia feixista de Mussolini. La resposta de Hitler va superar la petici\u00f3 del Caudillo: els 10 avions de transport es convertiren en 20. I aix\u00ed, tot, amb notable augment. Aquesta remesa de material b\u00e8l.lic la disfressaren com si fos una importaci\u00f3 feta per una empresa hispano-alemanya del Marroc, que hagueren de constituir, per no comprometre el govern alemany. I aix\u00ed naixia la mercantil Carrenza y Bernhardt, S.L., que m\u00e9s endavant es convertia en la Hispano-Marroqu\u00ed de Transportes, S.L. (Hisma).<\/p>\n
Fernando de Carranza, un mariner retirat que es trobava a Tetu\u00e1n quan la sublevaci\u00f3, va donar tota mena de facilitats per a que el seu nom figur\u00e9s junt amb el de Bernhardt per tal de disfressar la compra de material b\u00e8l\u00b7lic a Hitler. El mariner espanyol es comprometia totalment amb aquella ajuda als sublevats. Bernhardt se sentia plenament identificat amb el m\u00f3n nazi hitleri\u00e0 i en contra del republicanisme dem\u00f2crata espanyol. I va jugar fort, al temps que feia el seu negoci. I continuaria, com veurem m\u00e9s endavant, mantenint-se al servei del nazi-feixisme i de la versi\u00f3 franquista. I li va anar d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9, perqu\u00e8 en poc de temps ascendia de tinent coronel de les S.S. alemanyes al grau de general.<\/p>\n
Les coses de la vida: aquell aparentment apacible “turista” alemany de la postguerra a D\u00e9nia, que va crear alguns cercles d’amistat aqu\u00ed, resulta que era un dels m\u00e9s important impulsors de la vict\u00f2ria franquista, en convertir-se en el gran valedor entre els sublevats i el dictador Hitler i el III Reich, tot servint a la “causa” important material b\u00e8l\u00b7lic i hum\u00e0.<\/p>\n
En acabar la guerra espanyola, amb la vict\u00f2ria del franquisme, el Bernhardt es va trobar amb les millors condicions per desenvolupar la seua capacitat empresarial i es convertia en un dels m\u00e9s importants impulsors d’activitats mercantils. Gaudia del recolzament i la simpatia del General\u00edsimo i va saber servir-se de nombrosos membres de l’aristocr\u00e0cia espanyola per als seus negocis. En va muntar de tot tipus. Entre ells el de la societat Sofindus, de la que ell fou president i que englobava vora de 20 empreses alemanyes, entre elles apareixia una representada pel pr\u00edncep Hohenloe. I asseguradores, el\u00e8ctriques, navieres, banc\u00e0ries de notable poder. Tot aquell m\u00f3n empresarial es trobava sota el control de les S.S. i el domini nazi. Hom diu que unes 350 empreses alemanyes, amb una inversi\u00f3 d’uns 700 milions de pessetes, estaven implantades a Espanya i el nostre Johannes Bernhardt exercia el control sobre elles; un aut\u00e8ntic imperi. I aix\u00f2 es feia possible perqu\u00e8 la legislaci\u00f3 franquista no permetia que el capital estranger fos superior al 25% de participaci\u00f3 en cada societat. Per\u00f2 amb certa habilitat i toler\u00e0ncia es feia possible que Bernhardt, amb la pres\u00e8ncia de testaferros del franquisme, que s’oferien per a aquest joc, el control nazi funcion\u00e9s.<\/p>\n
A m\u00e9s de l’esmentat Hohenloe, va ser l’arist\u00f2crata espanyol Jos\u00e9 M\u00aa Mart\u00ednez Ortega, comte d’Argillo i pare de Crist\u00f3bal Mart\u00ednez Bordiu, el gendre de Franco. L’arist\u00f2crata acceptava l’oferta i presidia la societat Somar, dedicada a l’explotaci\u00f3 d’estany, i Floruros Met\u00e1licos, S.A., que extreia “espato” fluor, un mineral, amb forta demanda que es venia als EE.UU. Figurava tamb\u00e9 en la firma Importaciones de Minerales, S.A., Aralar, Monta\u00f1as del Sur i Sierra de Gredos. Era, veritablement, un dels testaferros m\u00e9s fidels i apassionats, per\u00f2 el secret del pare del marqu\u00e9s de Villaverde va estar ben guardat fins que poc despr\u00e9s el va descobrir el Director General de Pol\u00edtica Econ\u00f2mica, Emilio de Navasq\u00fc\u00e9s, per\u00f2 la relaci\u00f3 del comte d’Argillo amb el nazisme no es va difondre en els informes confidencials de l’esmentat funcionari al seu ministre.<\/p>\n
Cap el 1944, les queixes i els informes dels espies dels aliats havien obligat Franco a bloquejar l’enviament del preci\u00f3s wolframi de Bernhardt, tan necessari per a Hitler per a la fabricaci\u00f3 de tanques i tanquetes. Per\u00f2 el nostre protagonista s’havia guanyat un bon aliat en Demetrio Carceller, aleshores ministre d’Ind\u00fastria i Comer\u00e7 franquista, que no dissimulava la seua simpatia per Hitler, al qual li havia apretat la m\u00e0 en una visita de falangistes a Berl\u00edn. Per aix\u00f2, ignorant la llei, va facilitar la sortida del mineral per la frontera francesa. Les den\u00fancies presentades pels aliats no seviren de res. Hitler reclamava el wolframi a qualsevol preu, i encara dominava el territori franc\u00e9s. Els funcionaris de les duanes d’Ir\u00fan, a les ordes del ministre Carceller, permetien el pas per la frontera una i altra vegada, malgrat les den\u00fancies de l’ambaixada estatunidenca a Madrid. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Al darrer n\u00famero ens hav\u00edem quedat referint-nos a els relacions que el nostre protagonista, Joannes Franz Bernhardt, mantenia…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38879","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n