![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El cop d’Estat que va conduir a la guerra civil de 1936-1939 s’ha commemorat enguany amb gran confusi\u00f3 de cites, tant en premsa com en r\u00e0dio i televisi\u00f3, que han anat desvetllant algunes dades que fins ara no havien aparegut massa clares. Entre elles el complot, l’obscurantisme de la tramoia, que el franquisme guanyador havia volgut vendre m\u00e9s b\u00e9 con una reacci\u00f3 espont\u00e0nia davant alguns fets violents, com ara el de l’assassinat de Calvo Sotelo, etc. ha sigut un plantejament molt simplista perqu\u00e8, com ara comen\u00e7a a recon\u00e8ixer-se, ja a partir del triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, els militars i les forces regressives civils i de l’Esgl\u00e9sia ja anaven barruntant el moviment sedici\u00f3s.<\/p>\n
B\u00e9, nosaltres no volem entrar en la reflexi\u00f3 d’aquest tema a nivell estatal, per\u00f2 s\u00ed que estem interessats en aportar la informaci\u00f3 que disposem despr\u00e9s de moltes lectures i interpretacions sobre algun personatge que va resultar un dels m\u00e9s importants en aconseguir l’ajuda estrangera en favor dels sublevats, i despr\u00e9s es mantingueren a D\u00e9nia en una aparent vida apacible, com un turista m\u00e9s dels que comen\u00e7aven -especialment de nacionalitat alemanya- a arribar aqu\u00ed, lliures de tota sospita. Parle dels primers anys de la postguerra i he pensat referir-me, en principi, a un s\u00fabdit d’Alemanya m\u00e9s desconegut per a la gent, perqu\u00e8 va passar per D\u00e9nia amb discreci\u00f3, sense mamprendre cap activitat empresarial de tipus tur\u00edstic. No, no es tracta del qui tots penseu, que apareixeria uns anys despr\u00e9s i que ha estat considerat un dels pioners en el m\u00f3n del turisme, del qual ja hem biografiat la seua figura en el meu llibre D\u00e9nia: personatges populars.<\/p>\n
Anem a referir-nos a Johannes Franz Bernhardt, del que res sabien d’aquella etapa (1940\/1951). La primera refer\u00e8ncia al nostre abast va ser la que el desaparegut historiador denier Emilio Oliver Sanz de Bremond, en el seu llibre La guerra civil espa\u00f1ola 1936-1939, publicat el 1974, de Berhanrdt deia: “La cantidad y calidad de armamento que tanto influy\u00f3 en el desenlace final de dicha batalla, debi\u00f3se a la directa intervenci\u00f3n de un alem\u00e1n que residi\u00f3 al t\u00e9rmino de la guerra y durante m\u00e1s de diez a\u00f1os en D\u00e9nia. Su nombre era Juan Bernhardt, que posiblemente muchos habr\u00e1n conocido al igual que yo. Fue enlace de ventas de armamentos entre el gobierno de Berl\u00edn y el de Burgos, desde los mismos comienzos de la contienda Civil. En trances dif\u00edciles en la guerra, su ayuda hacia la Espa\u00f1a nacionalista (parla de la de Franco) fue de un valor inestimable. En la finca “El Tosalet” residi\u00f3 hasta 1953, en que march\u00f3 a la Argentina. Ninguna de las historias que tratan de aquel per\u00edodo omite su nombre. Fue en parte decisiva su actuaci\u00f3n y al existir una relaci\u00f3n entre aquella batalla y su nombre que residi\u00f3 luego en D\u00e9nia y que fue amigo personal de los m\u00e1ximos dirigentes del III Reich, es por lo que me he detenido m\u00e1s de lo usual en puntos de aquella operaci\u00f3n militar distante de nuestra ciudad”.<\/p>\n
Posteriorment he pogut trobar una extens\u00edssima informaci\u00f3 sobre aquest personatge. Puntualment en el llibre La Lista Negra: los esp\u00edas nazis protegidos por Franco y la Iglesia. L’autor \u00e9s Jos\u00e9 Mar\u00eda Irujo Amatria i ha sigut publicat, en segona edici\u00f3, pel febrer de 2003. I ell parla dels nostre personatge, sense citar que vivia durant el per\u00edode 1940-1953 -\u00e9s a dir, a la postguerra- en una espaciosa i noble casa de camp de D\u00e9nia, anomenada el “Tosalet de Girona”, coneguda popularment com la “casa dels alemans”. Eixa era la manera de definir-la pels ve\u00efns quan Bernhardt, la seua dona Hellen i els seus fills Marion, Rafael i Jorge vivien all\u00ed, gaudint de la finca altament amurallada i fent bona cura dels bancals, sense cap tipus de pressions ni inger\u00e8ncies. En un reportatge de Levante del 5 de novembre de 2006, es reflexen algunes mem\u00f2ries del ve\u00ed Joan i de Maria, l’\u00e0via de la qual, deia, havia fet construir el “Tossalet de Girona” al seu dia. I que l’alemany havia rebut aquella villa a D\u00e9nia de l’Estat Espanyol, com un regal i reconeixement pels seus serveis quan la guerra civil. En aquells papers tamb\u00e9 es manifestava que el cunyat de Franco, Ram\u00f3n Serrano Su\u00f1er, hauria firmat de manera personal l’escriptura de compravenda de la finca comprada per l’Estat a l’avi de Maria per 125.000 pessetes. Tant de m\u00e8rit tenia la participaci\u00f3 de Bernardt en l’afer del “Alzamiento Nacional”? Si teniu la paci\u00e8ncia de continuar llegint aquesta croniqueta, ho sabreu.<\/p>\n
L’autor de La Lista Negra, periodista d’investigaci\u00f3, defineix f\u00edsicament Bernhardt com “un alem\u00e1n bajito tocado con u sombrero y envuelto en un largo abrigo que recorr\u00eda las monta\u00f1as en un coche oficial, sub\u00eda hasta las minas con maletines de dinero y pagaba excelentes sumas por aquel mineral de color \u00e9bano, el wolframio, que se utilizaba para reformar el acero de los ca\u00f1ones y carros de combate”. B\u00e9, aix\u00f2 ho situava a l’etapa de la II Guerra Mundial. Per\u00f2 ell, durant la Primera Guerra Mundial, ja havia guanyat la Creu de Ferro en combatre en els fronts franc\u00e9s i rus, al front dels seu pa\u00eds, Alemanya. Per\u00f2 situem-nos al juliol de 1936. es deia d’ell que el seu car\u00e0cter empresarial l’havia fet ficar-se en negocis, amb gran passi\u00f3 heretada de son pare i als 25 anys ja era milionari. Per\u00f2 quasi tot ho va perdre amb la crisi del Divendres Negre de 1929, al seu pa\u00eds. Ben prompte, aniria recuperant el seu poder econ\u00f2mic.<\/p>\n
Havia nascut el 1897 a Osterodeen, la Prusia oriental. Els seus raonaments i els seus sentiments es trobaven al costat de Hitler; se sentia incondicionalment amb el nazisme. Als 33 anys es dirigeix a Larache, amb la dona i la filla, treballant amb una empresa d’exportaci\u00f3 i importaci\u00f3 que s’extenia fins a T\u00e0nger. A poc d’arribar a Tetu\u00e1n la seua habilitat li obria les portes de l’administraci\u00f3 civil i militar del protectorat. Subministra material divers a la Legi\u00f3n i els Regulars i es fa amic dels comandaments. Mant\u00e9 contacte amb el general Mola, el coronel Eduardo Saenz de Buruaga i altres militars espanyols importants a Morroc que es trobaven ja coent la conspiraci\u00f3 contra la Rep\u00fablica. Per\u00f2, si ens ho permeteu, d’aix\u00f2 continuarem parlant en el proper n\u00famero. Gr\u00e0cies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El cop d’Estat que va conduir a la guerra civil de 1936-1939 s’ha commemorat enguany amb gran confusi\u00f3…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38877","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n