![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n
Comen\u00e7ava a prendre cos l’inter\u00e9s musical, quan el governador civil, el 24 de gener de 1951, feia seguir a l’Ajuntament de D\u00e9nia un exemplar del reglament de la nova Orquestra Simf\u00f2nica de D\u00e9nia, que acabava d’aprovar-se, encara que la seua presentaci\u00f3 en p\u00fablic no arribaria fins el mes de febrer de l’any seg\u00fcent. Per\u00f2 all\u00f2 significava un notable pas endavant, al marge de la Banda “La Primitiva”, que dirigia el mestre Ferm\u00edn Ribes.<\/p>\n
El 5 de desembre de l’any anterior s’havia produ\u00eft un accident d’aviaci\u00f3 al morr\u00f3 del Montg\u00f3, amb la mort de tots els tripulants, de car\u00e0cter militar i pertanyents a les forces a\u00e8ries brit\u00e0niques, de la qual cosa ja hem parlat en altres ocasions. Ara, el tres de febrer, el Ministeri de l’Aire espanyol autoritzava la venda de les restes d’aquell avi\u00f3. El 17 de febrer, la ve\u00efna Ana Dom\u00e9nech demanava autoritzaci\u00f3 per a construir el seu “Parador de Les Rotes”, enviant els corresponents croquis i mem\u00f2ria. S’aprovava.<\/p>\n
La parella -sentimental i art\u00edstica- formada pels actors Tina Gasc\u00f3 i Fernando Granada tenia molta vinculaci\u00f3 amb la nostra ciutat, com a segona resid\u00e8ncia i altres activitats mercantils. Per la seua tasca en benefici de l’hospital municipal, havien sigut declarats Fills Adoptius. Pel mes de febrer havia mort la mare d’ella, Dolores Cort\u00e9s, tamb\u00e9 actriu, que vivia amb ells i l’Ajuntament acordava la cessi\u00f3 d’uns terrenys al cementiri municipal per a la construcci\u00f3 d’un pante\u00f3 familiar.<\/p>\n
L’autoritzaci\u00f3 oficial definitiva del “Parador\/Paradero Las Rotas” no vindria fins el 24 d’octubre de 1951, quan la Direcci\u00f3 General de Turisme, de Madrid, comunicava la seua classificaci\u00f3 i autoritzaci\u00f3, com a hotel de segona classe, canviant el t\u00edtol de Parador per Paradero. Per la seua banda, el Governador Civil feia seguir a l’Ajuntament un ofici per l’abril de 1951 interessant mesures per tal d’evitar l’actuaci\u00f3 de mendicants que molestaren als viatgers o turistes estrangers. Calia guardar les formes. Aquell any, com sempre, els presidents de les quatre comissions falleres existents -Oeste, Roques, Centre i Mar\u00edtim- sol\u00b7licitaven l’autoritzaci\u00f3 per plantar les seues respectives falles, sense problemes. I la societat de Ca\u00e7adors el Montg\u00f3 reb\u00eda el perm\u00eds del Governador Civil per a un dels habituals concursos de tir de colom, el 18 de mar\u00e7 i el 4 de novembre. El barri del Saladar continuava muntant la seua festa de fogueres. A la de falles no entraria fins l’any 1967. Altres festes de l’estiu eren les de la Pedrera commemorant Sant Pere amb danses, revetlles i bous, etc. Per la seua banda, les festes de Sant Agust\u00ed, del 26 al 28 d’agost, les organitzaven alguns ve\u00efns de Les Rotes. Tenim tamb\u00e9 en la mem\u00f2ria escrites algunes cites sobre locals d’oci. Com ara el de l’hist\u00f2ric Caf\u00e9 Neutro, que recuperava a mitjans d’any aquesta denominaci\u00f3 fent desapar\u00e8ixer la de Caf\u00e9 Espa\u00f1a, de la postguerra. La titularitat passava de Francisco Ramis a Jos\u00e9 Cirujeda. El mes de maig Vicente Soler traspassava tamb\u00e9 el seu Bar Agull\u00f3 a Joaqu\u00edn Calvo Orts que, despr\u00e9s d’algunes reformes, convertiria el local en el de “La Rosaleda” de llarga mem\u00f2ria. Pepe Femenia renovava el perm\u00eds pel “Sal\u00f3n Diana”, important pista de ball d’aquells temps. I es produ\u00efa una forta transformaci\u00f3 de l’hist\u00f2ric “Palacio del Sol”, convertint-se per aquell estiu, despr\u00e9s de l’oportuna autoritzaci\u00f3, en el “Cinema Sol”, per a la programaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica d’estiu. I parlant sobre el cinema, hem de dir que existia un inter\u00e8s pol\u00edtic oficial per a que es projectaren els noticiaris “NO-DO”, control que li ordenaven a l’Ajuntament . El noticiari “NO-DO” era una eina important per a la “manipulaci\u00f3” de les not\u00edcies del franquisme, on el “Caudillo” apareixia inaugurant pantans i pescant grans tonyines. Era obligat\u00f2ria la seua exhibici\u00f3. Per cert que l'”adhesi\u00f3” al “General\u00edsmo” es manifestava pel mes d’agost quan l’Ajuntament rebia de Mart\u00ednez Carbonero, de Madrid, un bust del “Victori\u00f3s” pel cost de 975 pessetes.<\/p>\n
En mat\u00e8ria d’Educaci\u00f3 direm que aquell any era nomenat el “vilero” Jaime Marcet com a mestre nacional d’orientaci\u00f3 mar\u00edtima a D\u00e9nia. I L’ajuntament demanava a la Diputaci\u00f3 Provincial la construcci\u00f3 de 20 vivendes per a mestres tot enviant la documentaci\u00f3 oportuna. Res s\u00e9 de la seua possible realitzaci\u00f3. El Centre excursionista d’Alcoi va realitzar a D\u00e9nia algunes pr\u00e0ctiques i enviaren despr\u00e9s una carta agraint les atencions rebudes. L’espeleologia era una pr\u00e0ctica estranya per aquests moments. Com ho era una mat\u00e8ria gastron\u00f2mica que va n\u00e0ixer aquell 1951: la petici\u00f3 de Manuel Gatell, de Madrid en representaci\u00f3 de M.A.S.A., perqu\u00e8 li fora autoritzada la instal\u00b7laci\u00f3 d’un establiment dedicat a la venda de carn de cavall, una activitat que va tenir un bon protagonisme durant bastant de temps. El mercat antic, de l’any 1876, ubicat a l’espai de la glorieta del Pa\u00eds Valenci\u00e0 -i ara del moviment 15 M- era ja una cosa obsoleta, que volgueren substituir quan la II Rep\u00fablica i molts anys despr\u00e9s. Pel 1946 procedien a la seua expropiaci\u00f3. Pel 1951 que ens ocupa ja havien anunciat la subhasta per a la construcci\u00f3. El Banc de Cr\u00e8dit Local d’Espanya informava de l’obertura d’un pr\u00e9stec amb eixe dest\u00ed: de pessetes 1.514.139,88. El 9 de novembre d’aquell 1951, per a dur endavant el projecte, es dirigien a Genoveva Cots Albero, donant-li un terme de 10 dies per a que desallotge la casa on vivia, en el terreny destinat al Mercat. Es produiria el 1955, oficialment com una efem\u00e8ride important d’aquell any hem de referir-nos a la instal\u00b7laci\u00f3 d’una creu al cim del Montg\u00f3. Tenia lloc el 10 de juny i venia motivada per disposici\u00f3 del Papa P\u00edo XII amb motiu de l’Any Sant i decisi\u00f3 dels Homes d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica de D\u00e9nia. All\u00f2 va significar un moviment ample i intens, en el qual participaren unes 250 persones de D\u00e9nia, Gata, Pedreguer, Ondara, Setla i Mirarrosa, Miraflor, La Xara i Jes\u00fas Pobre. A l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia existeix una Mem\u00f2ria que detalla, minuciosament, tots els moviments, ben il\u00b7lustrats amb excel\u00b7lents fotografies. Un document singular.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Comen\u00e7ava a prendre cos l’inter\u00e9s musical, quan el governador civil, el 24 de gener de 1951, feia seguir…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38875","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n