![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Despr\u00e9s de la Batalla de Flors o desfilades de carrosses, ja habitual a D\u00e9nia per les Festes Majors dedicades a la Sant\u00edssima Sang, acabava l’any 1961, en el pla faller com el Rosari de l’Aurora. Es complien els negres vaticinis sorgits d’unes discussions nascudes en els \u00faltims temps. En diversos mitjans de comunicaci\u00f3, per\u00f2 amb escassa reflexi\u00f3 sobre el tema, hem parlat de les causes que motivaren la desaparici\u00f3 de l’activitat fallera a la nostra ciutat. S’ha parlat de les intencions de les autoritats locals de traslladar les activitats falleres -presentacions, muntatges dels monuments i la seua crem\u00e0- al mes de juliol, per la Sant\u00edssima Sang, de manera que tot a\u00e7\u00f2 i, tamb\u00e9, la participaci\u00f3 en les carrosses li donaren un major \u00edmpetu a les Festes Majors de D\u00e9nia, en uns moments de crisi econ\u00f2mica que no permetia les inversions econ\u00f2miques que es consideraven necess\u00e0ries per tal de donar vida i entreteniment a les jornades de l’estiu, amb una pres\u00e8ncia tur\u00edstica que anava creixent i que volien argumentar-la, com a base de la nostra econ\u00f2mica, amb una oferta l\u00fadica; la hist\u00f2ria de sempre.<\/p>\n
L’inter\u00e8s de l’Ajuntament de D\u00e9nia es traslladar la festa fallera a la de la Sant\u00edssima Sang, tenia una base -al marge de la potenciaci\u00f3 d’aquestes festes- i era la de complaure la voluntat d’Alacant, com a capital de la prov\u00edncia, com ara intentarem explicar. Si aqu\u00ed, pel mes de febrer de 1961, el regidor de festes, Vicente Romany, convocava les comissions falleres i els exposava la conveni\u00e8ncia de traslladar les seues activitats a la Festa Major de juliol, per tal de potenciar-la, de rere fons pensem que existia un altre argument de norma superior. I anem a referir-nos ara del que hem pogut averiguar, b\u00e0sicament per un interessant treball de Josep Joan Coll sobre La Batalla de Flors de D\u00e9nia 1949-1963. Damunt d’a\u00e7\u00f2 aparegueren algunes opinions negatives de part de les autoritats locals que arribaren a manifestar que la festa fallera s’havia convertit, en certa manera, en comissions de barri amb el suport de l’Ajuntament, basant-se en l’antiguitat de la festa de la Sant\u00edssima Sang.<\/p>\n
S’havia iniciat una pol\u00e8mica, en un principi quan a Alacant la premsa manifestava la seua sorpresa en con\u00e8ixer que un corresponsal donava informaci\u00f3 sobre les falles de D\u00e9nia. All\u00f2 donava peu a un article, amb pseud\u00f2nim, que llan\u00e7ava certes preguntes bastant absurdes com les que repetim: “\u00bfPor qu\u00e9 han de llamarse fiesta de falla a los festejos de tipo fogueril que organizan algunos pueblos de nuestra provincia cuando la capital, creadora y por tanto matriz de dichos festejos se les denomina fogueres? \u00bfSer\u00e1, acaso, que los valencianos tendr\u00e1n m\u00e1s desarrollo que nosotros el sentido de la unidad y confraternizaci\u00f3n que les induce al fomento de una fiesta fallera \u00fanica? \u00bfDemuestra esto que ellos tienen m\u00e1s arraigado el valenciano que nosotros el alicantinismo?” La resposta en aquella pol\u00e8mica, d’aquelles preguntes, quedava en el seu sentit hist\u00f2ric, pel fet que les fogueres d’Alacant s\u00f3n una adaptaci\u00f3 de les Falles a la festivitat de Sant Joan, implantades a partir d’una idea de Jos\u00e9 Mar\u00eda Py el 1928, el mateix que s’havia fet a D\u00e9nia, en mat\u00e8ria fallera, per la penya del Tio Pep, per\u00f2 per Sant Josep, encara que existeixen antecedents fallers a la nostra ciutat per la primera d\u00e8cada del segle XX i altres, espont\u00e0nies dels anys vint i trenta del mateix segle. Per\u00f2 la intenci\u00f3 d'”aproximar” les festes a les intencions provincials d’Alacant sembla que naixia amb l’aparici\u00f3 del nou governador civil, Miguel Moscard\u00f3 Guzm\u00e1n, i la del president de la Diputaci\u00f3, Alberto Lagarde Aramburu. D’una manera subtil els pol\u00edtics tenien l’opini\u00f3 que havien de reeducar la poblaci\u00f3, i aix\u00ed ho entenien a la capital en un ambient fester que contenia la voluntat de canviar la festa i castellanitzar-la. I altres actituds com el canvi de bellesa del foc per reina del foc, no sempre acceptades pels ve\u00efns d’Alacant. En el programa de Fogueres d’Alacant, des de 1956 ja anava celebrant-se la Cavalcada Folkl\u00f2rica de la Prov\u00edncia, en la que participaven grups festers de diverses poblacions, adquirint una notable rellev\u00e0ncia. Era una desfilada que fins aquell any no havia adquirit molta import\u00e0ncia, malgrat haver sigut creada pel notable pintor i president de la Comissi\u00f3 Gestora, Gast\u00f3n Castell\u00f3, que havia definit una realitat: la definici\u00f3 de la personalitat art\u00edstica de la prov\u00edncia. Per\u00f2 els nous governants pol\u00edtics anaven per un altre cam\u00ed i per a impulsar les seues institucions, decidiren “reeducar” les principals poblacions i es posaren m\u00e0 a la faena enviant les seues consignes amb l’\u00e0nim d’eliminar o refer les caracter\u00edstiques t\u00edpiques provincials. I feren seguir, per a complir-les: cada any havien d’elegir una reina de districte per tal que participara amb una carrossa en la Cavalcada Folkl\u00f2rica de la Prov\u00edncia, i despr\u00e9s, d’entre totes les reines elegides, hauria de ser proclamada la reina de la prov\u00edncia i la reina del foc d’Alacant. Paral.lelament, a D\u00e9nia, tamb\u00e9 del mateix 1956, s’havia iniciat la moguda del traslladament de les falles a la Sant\u00edssima Sang, com refer\u00edem la darrera setmana, complint les “consignes” de les autoritats provincials, com havien fet ja a Elda i Sant Vicent del Raspeig. Per\u00f2 als fallers de D\u00e9nia tot a\u00e7\u00f2 havia augmentat el des\u00e0nim, tamb\u00e9 provocat per la manca de renovaci\u00f3 en les comissions. I intervingueren aquell 1961 en la desfilada de carrosses per la Festa Major de la Sant\u00edssima Sang. All\u00ed s’elegia la primera Reina del Marquesat, distinci\u00f3 que recaia en Pepa Ginestar i Mengual, d’Ondara. La voluntat “provincialista” d’Alacant i el seguiment de les autoritats denieres en el joc va promoure el fet contrari, de manera que les comissions falleres, que no entenien la pres\u00e8ncia d’algun faller en la Comissi\u00f3 Municipal de Festes, que decidia aquell moviment, i les Comissions varen decidir no participar el proper any, i desferen totes les juntes, deixant D\u00e9nia sense falles fins el 1967. Sols pel 1964 la Falla de Baix la Mar muntava la seua falla, espor\u00e0dicament. Trista hist\u00f2ria…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Despr\u00e9s de la Batalla de Flors o desfilades de carrosses, ja habitual a D\u00e9nia per les Festes Majors…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38871","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n