![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
1961 va ser un any que feia coincidir diverses situacions, econ\u00f2miques i socials de notables repercussions en el fitur. I anem a centrar-nos en el m\u00f3n propi de les nostres Festes Majors de la Sant\u00edssima Sang, per al final referir-nos a uns fets que motivaren actituds m\u00e9s negatives, relacionades amb el m\u00f3n faller.<\/p>\n
Va ser un any de bastants mostres culturals, com ara el cicle de confer\u00e8ncies que organitz\u00e0vem un grup de deniers, encap\u00e7alat per Josep Antoni Devesa, entre els qui es trobava el que a\u00e7\u00f2 us recorda. Es deia que significava el primer cicle de confer\u00e8ncies de l’etapa de la postguerra i es va muntar al Sal\u00f3 Diana del carrer del mateix nom, que ens cedia, gratu\u00eftament, el seu propietari Pepe Femenia. La primera tenia lloc el 27 de gener, a c\u00e0rrec del doctor Terencio de las Aguas sobre Justicia social con el enfermo de lepra. La segona la donava el catedr\u00e0tic Sevilla Andr\u00e9s parlant sobre Castelar, pol\u00edtico ejemplar. Una setmana despr\u00e9s seria la intervenci\u00f3 de Xavier Casp sota el t\u00edtol Llengua: fidelitat entre home i P\u00e0tria. El 27 de mar\u00e7, Manuel P\u00e9rez-Loizaga, t\u00e8cnic comercial de l’Estat, parlava sobre Estabilizaci\u00f3n y Reactivaci\u00f3n. El 7 d’abril, tancaria el cicle l’historiador denier Emilio Oliver Sanz de Bremond, tractant el tema sobre Estampas Dianenses. Ens hav\u00edem emparat per als permisos dels estatuts del Club N\u00e0utic de D\u00e9nia, amb una assist\u00e8ncia mitja d’unes 200 persones a cada acte. D\u00e9nia no gaudia encara de cap local per muntar aquests actes. I aquelles activitats ens originaren alguns maldecaps, pels “fantasmes” que apareixien entre el m\u00f3n falangista\/franquista davant qualsevol activitat cultural a la vista de les autoritats locals, dormides i ben dormides. Tamb\u00e9 en el mateix per\u00edode inici\u00e0vem la marxa del nostre Cine Club Hemeroscopium, amb la projecci\u00f3 inicial d’una notable pel.l\u00edcula d’Orson Wells -Otelo- al salonet del col.legi dels Maristes. Podr\u00edem citar tamb\u00e9 la nostra organitzaci\u00f3 el primer Dia del Llibre, amb m\u00e9s de 300 llibres en la nostra llengua. Per\u00f2 volem centrar-nos amb les Festes Majors d’aquell 1961 i la repercusi\u00f3 en el m\u00f3n faller. Comencem: direm que s’iniciaven amb un fort despegue, amb uns ingressos globals de 100.525 pessetes, dels quals 25.625 corresponien als tiquets pro-festes que es recaptaven b\u00e0sicament dels bars i gelateries ubicats al carrer Campo, centre, com sempre, de totes les activitats. Les despeses eren superiors -157.208,72 pessetes, segons la liquidaci\u00f3 posterior-, i es compensarien amb la corresponent normativa municipal. S’augmentaven aquell any els premis a carrosses i comparses, a m\u00e9s de donar altres subvencions al marge de les falleres intervinents. Realitzaren dues carrosses especials: una per a la Reina de les Festes i una altra per a la Reina del Districte, totes dirigides per l’artista pintor denier, Arturo Vicent. El treball const\u00e0 12.000 pessetes. Despr\u00e9s d’alguns de desaparici\u00f3 dels Bous a la Mar -encara anomenats “elementos”- es recuperaven aquest 1961 muntant-los en una placeta port\u00e0til de Paquito Espl\u00e0, matador de bous alacant\u00ed i pare dels despr\u00e9s famosos Espl\u00e0. La paralitzaci\u00f3 d’anys anteriors venia donada per la pres\u00e8ncia d’una pla\u00e7a estable, de fusta, que havien instal.lat al costat mateix de la “Rosa-leda”. La subvenci\u00f3 per al recinte i el ramat dels Bous a la Mar, ascendia a 12.000 pessetes, i s’instal\u00b7l\u00e0 a la vora de la mar, a la mateixa zona portu\u00e0ria, com sempre. Dissabte, 8 de juliol, per la nit, es feia la presentaci\u00f3 de la Reina de les Festes, Consuelo Serra Timoner, al carrer Campo, continuant amb una revetlla musical per l’orquestra Texas. El dia de la Sant\u00edssima Sang, a les cinc del mat\u00ed la despert\u00e0 vingu\u00e9 muntada per estudiants joven\u00edvols. I el dissabte seg\u00fcent el dedicaven al D\u00eda de homenaje al Distrito”, tot inventant la integraci\u00f3 de les poblacions de la nostra comarca, quan convidaven la seua participaci\u00f3 a les autoritats i Reines de cada poble que, despr\u00e9s de la recepci\u00f3 oficial a l’Ajuntament, participarien en la desfilada de carrosses del darrer dissabte. Per votaci\u00f3 dels alcaldes comarcals, s’elegia la primera Reina del Marquesado, distinci\u00f3 que recaia en la jove d’Ondara, Pepa Ginestar Mengual. La festa va ser amenitzada pels dos grups musicals importants d’aquell moment: Sik-ko, amb el notable cantant pegol\u00ed Michel; I Serenade, amb el popular Bernardino. Les orquestrines se situaven: una, a l’entrada del carrer Campo i l’altra a la conflu\u00e8ncia d’aquesta via amb la de Carlos Sent\u00ed, per tal de que aquell llarg tram fora utilitzat per la gran influencia de persones de D\u00e9nia i la nostra comarca, que convertia l’espai en una ampl\u00edssima pista de ball. Eren moments on grans i menuts manifestaven la seua afici\u00f3 per les revetlles musicals. Les “berbenes” s’havien potenciat d’una forma inusitada. Com a novetat haurien de dir que les salutacions al modest llibret de festes eren redactades, per primera vegada, en castell\u00e0, alemany, angl\u00e9s i franc\u00e9s, per raons tur\u00edstiques. El valenci\u00e0 era encara una assignatura pendent, com ho \u00e9s, en certa manera, en els moments actuals, quan la dreta en el poder de la ciutat de D\u00e9nia est\u00e0 donant tantes mostres de menys preu en la utilitzaci\u00f3 de la Llei d’Us i Ensenyament de la nostra llengua. Cartells indicadors, notes de premsa, la pr\u00e0ctica en debats i intervencions p\u00fabliques de la majoria dels governants de a dreta que ignora el que hi ha legislat en mat\u00e8ria ling\u00fc\u00edstica… Per a qu\u00e8 continuar parlant el que tothom sap d’indifer\u00e8ncia, si m\u00e9s no, cap el fet cultural i hist\u00f2ric de la nostra llengua… La veritat \u00e9s que va tardar en “normalitzar-se” un poc l’\u00fas del valenci\u00e0 en l’etapa que estem parlant, quan, fins i tot, les presentacions falleres solien fer-se en castell\u00e0. Per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s apartar-nos un poc del que volien parlar: les festes Majors de D\u00e9nia de fa 50 anys. La propera setmana ens referirem a la hist\u00f2ria que hem anat recuperant sobre el moviment que va incidir en l’aband\u00f3 de les activitats falleres en finalitzar 1961. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"1961 va ser un any que feia coincidir diverses situacions, econ\u00f2miques i socials de notables repercussions en el…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38869","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n