![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Les darreres setmanes ens hem ocupat de parlar sobre els antecedents estatutaris a D\u00e9nia, descobrint -pensem- les primeres passes del nacionalisme valenci\u00e0 a la nostra comarca i a nivell del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que ja l’anomenaven aix\u00ed. I que, malgrat els esfor\u00e7os de tot tipus per dur endavant els projectes, tot acab\u00e0 com el rosari de l’autora, ja pel 1937, amb plena guerra civil. Els “guanyadors”, naturalment, soterraren definitivament aquells moments, de manera que tots els moviments que nasqueren, t\u00edmidament, d\u00e8cades despr\u00e9s varen significar per a molta gent el somni d’una nit d’estiu. El mateix pass\u00e0 amb el sentiment republic\u00e0, dels antecedents del qual volem parlar ara mateix, quan les aig\u00fces pol\u00edtiques i socials estan vivint en plena confusi\u00f3. Voldr\u00edem parlar-vos avui d’un temps precursor de canvis importants en la vida moderna de l’Estat espanyol i, puntualment, del que respecta a D\u00e9nia i la comarca. D’un temps que no vaig poder viure per\u00f2, que per unes u altres raons, he pogut con\u00e8ixer, parcialment, i descobrir a trav\u00e9s de documents i, en part, per alguns testimonis majors. En referIsc a la II Rep\u00fablica i a les il.lusions que ella va despertar. Algun sector de la premsa conservadora veia en aquell moviment amb la interrogat\u00f2ria de “maquiavelismo”. O dubtava literalment sobre “el inusitado alboroto del regionalismo”, etc.<\/p>\n
Per\u00f2 anem puntualitzant un poc. Pel 1930 la monarquia borb\u00f2nica, com tots sabem, estava pegant les seues \u00faltimes bocades. Despr\u00e9s deL frac\u00e0s de la Dictadura de Primo de Rivera, Alfonso III havia encomanat al general Berenguer la formaci\u00f3 d’un nou Govern i apareixia la que rest\u00e0 batejada com a “Dictablanda”, a nivell popular. M\u00e9s suau s\u00ed que fou, un poquet m\u00e9s tolerant, i aix\u00f2 donava pas a certes pres\u00e8ncies i autoritzacions de car\u00e0cter republic\u00e0. A D\u00e9nia, pel 12 d’abril d’aquell any apareixia un setmanari dirigit per Juan Serrano Patrocinio, pare de l’estimable i cult denier, Juan Serrano Pons, de tots conegut i que tant va significar en el moviment cultural i pol\u00edtic dels primers moments de la Transici\u00f3. Parle del pediatra, del prestigi\u00f3s i comprom\u00e8s ciutad\u00e0, malauradament desaparegut, que va crear la darrera actuAci\u00f3 de l’Ateneu de D\u00e9nia. Ens va deixar massa prompte per a poder gaudir de la seua personalitat quan comen\u00e7ava a iniciar-se el per\u00edode esperan\u00e7ador de la Democr\u00e0cia. Per\u00f2 a\u00e7\u00f2 s’escapa un poc del que Ara pretenem contar-vos. D\u00e9iem que son pare, Serrano Patrocinio, havia presentat a D\u00e9nia la publicaci\u00f3 setmanal el 12 d’abril de 1930, com hem dit, amb el t\u00edtol de La Palabra i el subt\u00edtol, en un principi, de Peri\u00f3dico independiente. Defensor de los intereses morales y materiales del distrito de D\u00e9nia, per\u00f2 a partir del n\u00famero 11, del 28 de juny d’aquell 1930, canviava el subt\u00edtol pel de \u00d3rgano del Partido Republicano Aut\u00f3nomo del Distrito de D\u00e9nia. Anaven definint-se. Normalment utilitzava el castell\u00e0. Nom\u00e9s en els n\u00fameros 14, 23 i 24 apareixien unes estrofes en valenci\u00e0, sense normalitzar. En el n\u00famero del 9 d’agost de 1930 es publicava una col.laboraci\u00f3 des de Val\u00e8ncia, signada per Julio Milego, sota el t\u00edtol Regionalismo o maquiavelismo? Dubtava literalment sobre “el inusitado alboroto de regionalismo”, com ja hem citat en altra ocasi\u00f3. Altre cas fou el del setmanari El Pa\u00eds, aparegut al mateix any a D\u00e9nia. El primer n\u00famero ho faria el 16 de mar\u00e7 de 1930. Estava dirigit per Juan Chab\u00e1s Mart\u00ed, el notable denier pertanyent a la Generaci\u00f3 del 27, destacat escriptor, poeta i cr\u00edtic d’art, denier i home comprom\u00e8s en la pol\u00edtica d’esquerres, que va morir a l’Havana (Cuba) pel 1954. Trenta anys despr\u00e9s, el 1984, fou declarat Fill Predilecte de D\u00e9nia, a inst\u00e0ncies precisament dels nacionalistes d’Unitat del Poble Valenci\u00e0 -U.P.V.-, de la que pertanyia el que a\u00e7\u00f2 recorda ara. Per\u00f2 deixem-nos-en de posar-nos medalles i centrem-nos en el que pretenem b\u00e0sicament. Direm que l’esmentat El Pa\u00eds, de Joan Chab\u00e0s i Mart\u00ed, apareixia des del primer n\u00famero citat amb el subt\u00edtol de Peri\u00f3dico Republicano Regional de La Marina. Dels exemplars que coneguem, poquets, un d’ells, el n\u00famero 2, presentava un conte en valenci\u00e0, titulat Jaume i el follet, versi\u00f3 d’un conte en angl\u00e9s. Era una versi\u00f3 en llenguatge normalitzat i deguda a Joaquim Ruiz. Cal pensar que aquest Ruiz va ser un dels signants de “les normes del 32”, les anomenades Normes de Castell\u00f3, i per tant tenia un bon coneixement de la nostra llengua, dos anys abans de que les “Normes” aparegueren. Seguirem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Les darreres setmanes ens hem ocupat de parlar sobre els antecedents estatutaris a D\u00e9nia, descobrint -pensem- les primeres…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38867","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n