![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\ufeff\ufeffCap a finals de 1930 la “Dictablanda” del general Berenguer havia declarat l’estat de guerra, per\u00f2 el 21 de Gener de 1931 el Consell de Ministres al\u00e7ava aquest estat<\/p>\n
encara que mantenint la suspensi\u00f3 de garanties i la pr\u00e8via censura de la premsa, com v\u00e0rem informar la darrera setmana. No viv\u00edem temps de flors i violes. I aix\u00ed el governador civil li demanava a l’alcalde de D\u00e9nia que li enviara di\u00e0riament un exemplar de cadascun del peri\u00f2dics publicats aqu\u00ed i que no autoritzar\u00e0 reunions ni manifestacions sense consultar-ho de la manera m\u00e9s r\u00e0pida. Eixa era la situaci\u00f3 pol\u00edtica cap a finals de 1930, i eixes eren les llibertats que continuaren ofegades a principis de 1931, sobretot a principis del mes d’abril, quan el governador, de cara a les eleccions, manifestava que estaven prohibides les manifestacions per la via p\u00fablica. El que s\u00ed s’autoritzava eren algunes confer\u00e8ncies i m\u00edtings republicans, per\u00f2 no les manifestacions, especialment pro-amnistia, etc., com ara la que don\u00e0 el Dr. H\u00e9ctor Altab\u00e1s el 21 de mar\u00e7 al “Teatro-Circo”, presentat pel secretari de l’Ateneu Cultural, Antonio Bolta Torres, aix\u00ed com el m\u00edting pro-amnistia, el 9 d’abril al mateix teatre, i no la manisfestaci\u00f3, prohibida. Havia estat promoguda per Agust\u00edn Mont\u00f3n Ordines i Manuel Vallalta, com a vicepresidents de Fraternidad Republicana i Alianza Republicana Popular, respectivament. Tamb\u00e9 la dreta republicana s’havia organitzat. I aix\u00ed, el 3 d’abril d’aquell hist\u00f2ric 1931 la “Derecha Liberal Republicana”, dirigia un escrit a l’alcalde manifestant la constituci\u00f3 de la seua Junta Directiva del Casino de Derecha Liberal Republicana, ubicat al carrer Sandunda, 64, \u00faltim pis i presentant Niceto Alcal\u00e1 Zamora com a president honorari, i Romualdo Catal\u00e1 Guarner, com a vice-president d’honor. La presid\u00e8ncia efectiva l’ostentava Jos\u00e9 Gavil\u00e1 Fenoll i actuava com a secretari Antonio Sart P\u00e9rez.<\/p>\n
Arribats al 12 d’abril de 1931, les eleccions municipals a D\u00e9nia donaren el seg\u00fcent resultat: 11 regidors republicans, 6 conservadors, 1 liberal “albista” i 1 socialista. Guanyava clarament la Rep\u00fablica aqu\u00ed. Encara que tot hi ha que dir-ho, tamb\u00e9 existia la citada “Derecha Liberal Republicana”. La proclamaci\u00f3 de candidats s’havia realitzat el diumenge 5 d’abril. D’un cens de 13.063 habitants, \u00fanicament concorrien 3.441 electors, perqu\u00e8 sols podien exercir el vot, segons la Llei Electoral, els homes -sols els homes majors de 25 anys. Les dones encara no tenien acc\u00e9s al vot. El total de votants fou de 2.444, \u00e9s a dir el 71% dels censats i un 19% de la poblaci\u00f3. Podr\u00edem comprovar la difer\u00e8ncia amb la participaci\u00f3 a D\u00e9nia, del 63,68%, vuitanta anys despr\u00e9s. D’aquests resultats donaven a con\u00e8ixer la satisfacci\u00f3, segons “El Mundo Obrero”, d’Alacant el 18-4-1931, que cita Teresa Ballester en La Rep\u00fablica a D\u00e9nia (1931-1939): “Hemos de sentirnos orgullosos ciudadanos de la libre D\u00e9nia por el rotundo triunfo alcanzado en las elecciones municipales y es para sentirnos orgullosos no solo por nuestro \u00e9xito sino por el fracaso de los mon\u00e1rquicos, (…) amos de nuestro consistorio y serviles en parte de la casa Merle. Ya iba siendo hora de que les arreglaran la coartada a la gleba de polillas consistoriales y muy en particular a todo aquel que cuente con m\u00e1s de 20 a\u00f1os edilicios en cuyos sujetos nada es de admirar sino aquella habilidad para bailar seg\u00fan al m\u00fasina que se toque, y que con destreza han sabido acomodarse a todos los partidos…”<\/p>\n
En con\u00e8ixer els resultats electorals a nivell estatal i la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica el dia 14 d’abril, per R\u00e0dio Barcelona, a D\u00e9nia s’organitzava una gran manifestaci\u00f3 el mateix dia, que sortia del Casino de la Alianza Republicana, recorrent els carrers de la ciutat i l’arrabal de la mar. El trajecte anava engrosant per la incorporaci\u00f3 dels treballadors de les f\u00e0briques que, en enterar-se de la not\u00edcia, abandonaven el treball. Es dirigiren a l’Ajuntament tot izant la bandera republicana a l’asta d’un dels balcons. Alguns dirigents dirigiren la paraula, recomenant l’ordre. I uns retrats dels Reis del sal\u00f3 de sessions els llan\u00e7aren pels balcons i foren cremats a la pla\u00e7a. La gu\u00e0rdia civil irrompia a cavall, com era costum, per\u00f2 a\u00e7\u00f2 no va evitar l’entusiasme popular pels carrers, encap\u00e7alat per personatges importants del republicanisme denier. El dia seg\u00fcent, 15, de nou hi hagueren altres manifestacions i tenien lloc bans proclamant la Rep\u00fablica, mentre la banda interpretava “La Marsellesa”, perqu\u00e8 encara no sabien el republic\u00e0 “Himne de Riego”. El protagonisme, en ra\u00f3 dels resultats electorals, va recaure a “Alianza Republicana”, i el seu president, Jos\u00e9 Calafat Cabrera, va ser requerit pel governador el mateix 15 d’abril, rebent les instruccions convenients. I el dia 16 comparegueren a l’Ajuntament manifestant-li a l’alcalde fins aquell moment, Rafael Bordehore Romany la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica. Aquest cediria a la petici\u00f3 tot transmeten-los els poders. Aquell mateix 16 d’abril era constitu\u00eft el nou Ajuntament, amb el citat Jos\u00e9 Calafat Cabrera com alcalde i els quatre primers tinents d’Alcaldia entre Diego Ivars Perles, Manuel Llambien Sivera, Antonio Cabrera Llorens i Agust\u00edn Pardo Mulet. La repercusi\u00f3 de la Rep\u00fablica, naturalment, s’extendria a l’Ajudantia Militar de Marina de D\u00e9nia i no tardaren gens en actuar des de la Corporaci\u00f3 Municipal, transmetent-li “Por la voluntad soberana de la Naci\u00f3n, la Rep\u00fablica ha sido proclamada en toda Espa\u00f1a y el gobierno provisional ha asumido el poder sin dificultad ni violencia… ru\u00e9gole se sirva saludar en nombre del gobierno provisional a todas las fuerzas a su mando cuyo probado patriotismo es garant\u00eda de una colaboraci\u00f3n cordial que como la prestada por el ej\u00e9rcito habr\u00e1 de contribuir a la obra de engradecimiento de la Patria que este gobierno est\u00e1 dispuesto a realizar para solemnizar la proclamaci\u00f3n de la Rep\u00fablica Espa\u00f1ola. S\u00edrvase ordenar que a las 8 de la ma\u00f1an del d\u00eda de hoy, declarado fiesta nacional por decreto del gobierno provisional, sea izada la bandera republicana”. Aix\u00ed apareix en “La Segona Rep\u00fablica a D\u00e9nia (1931-1939) de Teresa Ballester. En mans republicanes, socialistes i de progr\u00e9s, es posava en marxa, mentre, a poc a poc, el sector conservador abandonaria els seus escons a la Corporaci\u00f3 Municipal. I aqu\u00ed acabem, de moment, la nostra cr\u00f2nica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\ufeff\ufeffCap a finals de 1930 la “Dictablanda” del general Berenguer havia declarat l’estat de guerra, per\u00f2 el 21…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38865","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n