{"id":118629,"date":"2026-11-10T09:01:40","date_gmt":"2026-11-10T08:01:40","guid":{"rendered":"https:\/\/canfali.com\/?p=118629"},"modified":"2026-11-10T09:01:43","modified_gmt":"2026-11-10T08:01:43","slug":"tolo-aspirina-entre-futbol-sainet-i-feina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/tolo-aspirina-entre-futbol-sainet-i-feina\/","title":{"rendered":"Tolo \u201cAspirina\u201d, futbol, sainet i farm\u00e0cia"},"content":{"rendered":"\n

\u201cPrompte vaig entendre que jugar a futbol no era el meu fort\u201d<\/strong>
<\/h2>\n\n\n\n

Bartolom\u00e9 Bas Segarra, Tolo Aspirina, ha tingut des de sempre una gran inquietut per la vida i mem\u00f2ria del seu poble, X\u00e0bia. Ara acaba de culminar un dels seus grans projectes amb la publicaci\u00f3 de la hist\u00f2ria del CD J\u00e1vea, un treball de molts anys de recerca i recopilaci\u00f3 documental. Per\u00f2 Tolo ha sigut molt m\u00e9s que un cronista del futbol: va ser massatgista de l\u2019equip durant prop de dues d\u00e8cades, va treballar en l\u2019\u00e0mbit farmac\u00e8utic i ha pujat a escena m\u00e9s de seixanta sainets valencians. Un personatge inquiet i molt conegut i volgut, vinculat a la Penya L\u2019Escald\u00e0 i a la vida cultural i esportiva del municipi.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

PREGUNTA: Acaba de veure la llum un llibre seu sobre la hist\u00f2ria del CD J\u00e1vea. Com naix la idea de recuperar tota eixa traject\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

RESPOSTA:<\/strong> A ma casa sempre hi ha hagut afici\u00f3 per conservar les coses. Ma mare escrivia poesies i guardava papers, llibres i documents antics. Jo he heretat un poc eixe costum. A m\u00e9s, des que vaig comen\u00e7ar a moure\u2019m en el m\u00f3n del sainet valenci\u00e0, em vaig acostumar a guardar textos i materials perqu\u00e8 no es perderen. Amb la hist\u00f2ria del futbol de X\u00e0bia va passar una cosa semblant. Vaig comen\u00e7ar a reunir documentaci\u00f3 i, a poc a poc, all\u00f2 va anar creixent fins a convertir-se en un projecte molt m\u00e9s ambici\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

P.: Hi va haver alguna troballa que encenguera definitivament la metxa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> S\u00ed. A finals dels anys setanta, el meu germ\u00e0 Miguel em va parlar d\u2019uns papers sobre Mauricio Chaut\u00edn que havia trobat Jos\u00e9 Luis Bisquert, el Buitre. Procedien d\u2019una casa que estaven netejant i havien estat a punt de tirar-los. Me\u2019ls vaig emportar per a estudiar-los i vaig descobrir que el primer full era una mena de testament esportiu de Mauricio. Havia escrit una carta el mar\u00e7 de 1985, poc abans de morir, en qu\u00e8 recordava els seus 25 anys vinculats a l\u2019esport de X\u00e0bia. All\u00f2 em va impressionar.<\/p>\n\n\n\n

P.: Es pot dir, doncs, que amb Mauricio Chaut\u00edn va comen\u00e7ar tot.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Va ser una persona fonamental. Va arribar a X\u00e0bia al voltant de 1960 i va marcar un abans i un despr\u00e9s en l\u2019esport local. La seua idea era que els xiquets deixaren de jugar nom\u00e9s al carrer i comen\u00e7aren a organitzar-se en equips. Va impulsar diversos conjunts infantils i d\u2019aquella pedrera van eixir jugadors que despr\u00e9s van tindre una traject\u00f2ria destacada. Va estar vinculat a l\u2019esport de X\u00e0bia fins a 1985. La seua faena mereixia quedar recollida.<\/p>\n\n\n\n

P.: Va ser f\u00e0cil reconstruir aquella hist\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> No, perqu\u00e8 a penes hi havia documentaci\u00f3. En un primer moment vam buscar uns llibres que, segons els papers de la fam\u00edlia de Mauricio, s\u2019havien entregat a l\u2019Ajuntament i al museu, per\u00f2 no apareixien. Anys despr\u00e9s, quan es va obrir la biblioteca i va comen\u00e7ar a organitzar-se l\u2019arxiu, vam trobar un llibre enorme que Mauricio havia confeccionat pegant calendaris, programes i retalls de premsa. All\u00f2 ens va permetre recuperar molta informaci\u00f3. Tamb\u00e9 van apar\u00e9ixer documents dels anys trenta amb noms de directius i jugadors.<\/p>\n\n\n\n

P.: I quan semblava que el treball estava acabat, va arribar una altra troballa.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Exactament. La idea inicial del llibre era arribar fins a 1975, per\u00f2 despr\u00e9s vam ampliar el recorregut fins a l\u2019any 2000. M\u00e9s tard va apar\u00e9ixer documentaci\u00f3 d\u2019una etapa posterior i, quan ja est\u00e0vem treballant en les fotografies per a completar el llibre, Rafa Alvarado, que havia sigut utiller, ens va dir que tenia dues caixes amb material. Les vam obrir i all\u00ed hi havia una part important\u00edssima de la hist\u00f2ria del club, amb fitxes, prospectes i documents des de 1959 fins a mitjan anys setanta. Vam haver de refer bona part del treball. Al final, el llibre arriba fins a l\u2019actualitat, fins a 2025-2026.<\/p>\n\n\n\n

P.: Quina satisfacci\u00f3 li produeix haver aconseguit reunir tota eixa mem\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Molt\u00edssima. Ha sigut un treball que ha costat molt de temps i esfor\u00e7, per\u00f2 crec que s\u2019ha fet b\u00e9. No hi havia massa informaci\u00f3 escrita i calia buscar-la all\u00e0 on estiguera: en arxius, fotografies, papers particulars i, sobretot, en els records de la gent. \u00c9s una satisfacci\u00f3 personal, per\u00f2 tamb\u00e9 pense que \u00e9s important per al club i per a X\u00e0bia. Si no conservem estes coses, es perden.<\/p>\n\n\n\n

P.: Vost\u00e9 no ha sigut un simple aficionat que ha investigat la hist\u00f2ria del J\u00e1vea. Tamb\u00e9 n\u2019ha format part. Com va comen\u00e7ar la seua relaci\u00f3 amb el futbol?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Vaig n\u00e0ixer el gener de 1953 i, quan va arribar Mauricio, jo tenia set o huit anys. Ell va comen\u00e7ar a organitzar equips de xiquets i jo estava vinculat a la Penya Polideportiva La Cantera, el conjunt de la qual es deia Mosquitos. Mauricio em va demanar que ajudara a formar un d\u2019aquells equips infantils. Despr\u00e9s vaig passar a juvenil, per\u00f2 vaig entendre que all\u00f2 no era el meu fort. Nom\u00e9s vaig marcar un gol, encara que sempre dic que el meu company Pepe no en va arribar a marcar cap.<\/p>\n\n\n\n

P.: No va penjar les botes per a allunyar-se del futbol, sin\u00f3 per a canviar de funci\u00f3.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Aix\u00ed va ser. Li vaig proposar a Pepe que ell s\u2019encarregara de la roba com a utiller i que jo faria de massatgista. En la temporada 1971-1972 ja aparec en una fotografia amb el primer equip, encara que la meua etapa m\u00e9s continuada va arribar despr\u00e9s. Vaig comen\u00e7ar a treballar de manera estable al voltant de 1977-1978 i vaig acabar en la temporada 1997-1998. Van ser molts anys acompanyant l\u2019equip i viatjant per camps de tota la Comunitat Valenciana.<\/p>\n\n\n\n

P.: Ha conegut diferents generacions de futbolistes i entrenadors. Qu\u00e8 ha canviat m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Ha canviat molt\u00edssim. Abans el futbol era molt diferent. El porter es dedicava pr\u00e0cticament a rebutjar pilotes i el joc tenia una distribuci\u00f3 molt marcada: tres defenses, dos mitjos i cinc davanters. Ara el porter participa en la construcci\u00f3 del joc i t\u00e9 molta m\u00e9s responsabilitat amb la pilota. Tamb\u00e9 he conegut jugadors de tots els tipus i entrenadors amb filosofies molt diferents. Cadasc\u00fa tenia la seua manera d\u2019entendre el futbol.<\/p>\n\n\n\n

P.: Hi ha algun entrenador que li deixara una empremta especial?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> El pegol\u00ed Pascual Sendra em va marcar molt. Ho tenia tot molt controlat i sabia com gestionar el vestidor. Era exigent i tenia molt clar que qui no entrenava no tenia per qu\u00e8 jugar. Tamb\u00e9 recorde Vicent Font, de Gata, un t\u00e8cnic tranquil, que feia treballar els jugadors i no donava minuts a qui no se\u2019ls guanyava. \u00c9s dif\u00edcil triar-ne un, perqu\u00e8 de tots aprenies alguna cosa.<\/p>\n\n\n\n

DE MOSQUITO A ASPIRINA<\/p>\n\n\n\n

P.: I d\u2019on ve el malnom d\u2019Aspirina? Abans va ser Mosquito.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> El de Mosquito ve de l\u2019escola. Un dia, un company que es deia Juan Bas va entropessar i jo vaig fer una broma. El mestre, que tenia molt de car\u00e0cter, em va soltar: \u00abCalla, mosquito xarraire\u00bb. I aix\u00ed es va quedar. Quan Mauricio va organitzar els equips, el meu ja es deia Mosquitos. Per\u00f2 a mi no m\u2019agradava massa que em digueren aix\u00ed. Jos\u00e9 el Vicari va comen\u00e7ar a dir-me Aspirina i em va agradar m\u00e9s. Com que treballava en la farm\u00e0cia, el malnom va encaixar de seguida i ja no me l\u2019he llevat de damunt.<\/p>\n\n\n\n

P.: El futbol, tanmateix, comparteix protagonisme en la seua vida amb una altra passi\u00f3: el sainet valenci\u00e0.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> He estat al voltant de trenta anys fent sainets i he representat m\u00e9s de seixanta obres. A m\u00e9s, he recopilat uns 1.300 textos que tinc a casa, tots preparats per a poder representar-se. Quan un grup vol muntar una obra, em pregunta qu\u00e8 podem fer i jo puc proposar-li diferents opcions. Tamb\u00e9 vaig participar amb Paco Reus en la recopilaci\u00f3 de prop de 1.600 obres en valenci\u00e0 de la Biblioteca V\u00e1zquez Bonell de X\u00e0bia, un treball que va publicar l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

P.: Qu\u00e8 troba en el sainet per a haver-li dedicat tants anys?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> \u00c9s una part de la nostra cultura que no s\u2019hauria de perdre. M\u2019agrada el teatre i m\u2019agrada conservar els textos. He interpretat personatges molt diferents, encara que moltes vegades m\u2019han donat papers amb prou for\u00e7a dram\u00e0tica. Recorde especialment el d\u2019un avi que al\u00e7a el bast\u00f3 i renya els seus familiars perqu\u00e8 nom\u00e9s apareixen per a heretar. Es deia \u00abPer la fam d\u2019heretar\u00bb. He fet molts personatges, per\u00f2 aquell tenia una for\u00e7a especial.<\/p>\n\n\n\n

P.: Si haguera de triar entre futbol, teatre i treball, amb quina faceta creu que l\u2019identifica m\u00e9s la gent?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R.:<\/strong> Jo crec que amb les tres. A X\u00e0bia em coneixen pel futbol, pel sainet i tamb\u00e9 per la meua faena. He sigut una persona molt activa i he procurat estar sempre fent coses. No s\u00e9 si es pot separar una faceta de l\u2019altra. Al final, totes formen part de la meua vida.<\/p>\n\n\n\n